Societat

ALFONS PUERTAS

“Tinc tot l’equip fotogràfic sempre preparat i carregat”

Com a aficionat a la meteorologia clàssic, els fenòmens que m’agraden més són els extrems, que no vol dir destructius
Tinc una càmera que sé que fa prou bones fotos; la meva inversió és de temps, de paciència i de fer-ne moltes

A més de 400 metres d’altitud i amb unes vistes privilegiades de la ciutat de Barcelona. Aquest és, des de fa vint anys, l’entorn de treball d’Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra que, a més del temps, és també un apassionat de la fotografia, afició que practica també mentre treballa, documentant fenòmens meteorològics amb fotos espectaculars.

Com i quan va començar a interessar-se per la meteorologia?
El meu interès per la meteorologia, com a la gran majoria d’aficionats a aquesta ciència, va néixer des de la infància. A mi sempre m’han agradat els fenòmens meteorològics, observar-los, viure’ls, des que tinc record. A casa dels meus pares ja anava a la finestra o al balcó cada cop que hi havia un fenomen que a mi em cridés l’atenció encara que potser a la resta de la família no. Per tant, aquesta afició m’ha acompanyat sempre.
És molt comú entre els meteoròlegs, que ja des de ben petits tenen aquesta afició...
Sí, però jo crec que és un denominador comú en les aficions en general. És a dir, la gent que tenim la sort de tenir una afició, molt sovint no és fruit d’una decisió, sinó del fet que al llarg de la nostra vida hem tingut experiències i algunes ens han agradat més que d’altres. Afortunadament, la meteorologia és una afició que es pot experimentar molt en primera persona, sense cap inversió econòmica, des de la infància, perquè precisament els fenòmens meteorològics acudeixen a nosaltres. En canvi, hi ha un altre tipus d’aficions que les coneixes d’adult, perquè no són comunes, perquè no hi tens accés, fins que un dia t’arriba o tens un conegut i aleshores t’hi vas ficant. Però la meteorologia, com que és tan accessible... Penso que aquesta és la raó per la qual molts, des de la infància, ja la seguim, perquè ens l’hem trobat en la nostra vida quotidiana.
Com i quan va començar a fotografiar el cel i els fenòmens meteorològics?
Ja de jove, a casa, amb la meva primera càmera, feia fotografies des de la finestra o el balcó. Als 14 o 15 anys vaig tenir la meva primera càmera compacta i, des d’aleshores, ja feia fotografies. Perquè la meteorologia és molt visual, vols immortalitzar els fenòmens. Per tant, vas a la càmera segur. Un punt d’inflexió en el tema fotogràfic, en el meu cas, va ser quan vaig arribar a l’Observatori. La panoràmica que m’ofereixen les terrasses de l’Observatori fa esclatar el meu ús i potser abús de la fotografia i, posteriorment, també en ocasions, del vídeo, perquè aquí la imatge panoràmica que t’ofereixen els fenòmens meteorològics, l’angle, l’altura, l’amplitud, et crida molt més visualment l’atenció i, per tant, se’n deriva una major producció fotogràfica.
Quins fenòmens meteorològics li agraden més?
Com a aficionat a la meteorologia clàssic, els fenòmens més extrems, que no vol dir destructius. Evidentment, si un tornado passa per un lloc on hi ha habitatges i infraestructures les pot malmetre... Però les tempestes i els fenòmens que se’n deriven, els llamps, la pluja forta, el vent fort, les pedregades, els tornados, les mànegues, els fenòmens poc usuals en un clima mediterrani, com les nevades, evidentment, són sempre els fenòmens que més m’agraden. En el cas, per exemple, dels tornados, de les tempestes, dels llamps, dels trons, de les pluges, no necessàriament han de ser al meu voltant. Em resulta molt més espectacular contemplar una tempesta davant de Barcelona a 10 o 15 quilòmetres de distància. La contemplació dels fenòmens és molt més plàstica, espectacular i atractiva a una certa distància, que també comporta major seguretat, tranquil·litat i comoditat a l’hora de poder-la fotografiar en condicions. Perquè, evidentment, si t’agafa una pluja a sobre, ja comences a patir per la càmera i per la seva integritat, i el fenomen és un. En canvi, si t’agafa un núvol de tempesta davant de Barcelona, ja no pateixes per la càmera i els fenòmens són molts perquè pots tenir llamps, mànega, cortina de precipitació, il·luminació del sol a un cantó o no..., amb la qual cosa tens molts més elements per gaudir-ne i fer una composició plàstica molt més interessant.
Com es prepara per fer les fotografies?
Tinc un equip fotogràfic, que sempre el tinc a mà, que no és professional i sempre el tinc aquí, a l’Observatori. És una càmera rèflex de gamma intermèdia, amb un parell o tres d’objectius, depenent del que vulgui fotografiar, un trípode i alguns filtres, molt pocs, però que en algunes ocasions van bé. Tinc tot l’equip sempre preparat i carregat. Les fotografies diürnes són més senzilles perquè hi ha llum i tot és molt més ràpid i fàcil. Amb les nocturnes o de sortides o de postes de sol, com que hi ha molt poca llum, ja has de preparar el trípode, que en fotografia diürna poques vegades el prepares, i has de posar la càmera, equilibrar, centrar, mirar llums... Això implica uns cinc o deu minuts, depèn del moment, i aleshores, esperar. Ho prepares amb antelació. Per exemple, per a les sortides de sol, que són molt maques i molt vistoses, has d’arribar bastant abans que surti per anar amb calma, pujar a la terrassa, treure el trípode, la càmera, posar el filtre, enquadrar, mirar que estigui tot correcte, preparar el disparador i, quan ho tens tot preparat, que arribi l’albada, a veure si és maca o no. I aleshores vas fent fotos des d’abans que surti el sol, durant la sortida i instants després de la sortida del sol, a veure si hi ha alguna composició maca i t’ofereix alguna sorpresa. Aquestes són de les que porten més temps de preparació. I després, quan hi ha un episodi tempestuós, per exemple, és quan has d’invertir més temps d’estada, perquè des de l’arribada d’una tempesta fins que se’n va poden passar tres quarts d’hora, una hora, una hora i mitja..., i mentrestant tu vas fent fotos, perquè mai saps en quin moment el cel mostrarà una composició més maca o una il·luminació més interessant que després et pugui semblar especialment vistosa. Per tant, no és qüestió del que trigues a fer una foto, sinó del temps que inverteixes en conjunt per fotografiar tot l’episodi i, posteriorment, seleccionar i editar les fotografies.
I molta paciència i moltes fotografies.
Correcte. Sí, és el meu consell. Jo no em considero fotògraf, jo soc un meteoròleg que fa fotografies i el meu equip fotogràfic sempre és aconsellat per professionals. I, per tant, com que el meu coneixement no és de fotografia, jo tinc una càmera que sé que fa prou bones fotos; la meva inversió és de temps i de paciència i de fer-ne moltes, perquè saps que la il·luminació o la composició bona no serà la que et trobaràs quan arribis a l’Observatori, sinó que te la trobaràs en qualsevol moment del dia i, per tant, tot depèn de la constància, sortir, mirar, tenir una mica l’ull entrenat i invertir i dedicar temps a aquell episodi per després poder seleccionar les imatges de més qualitat.
Quina fotografia recorda especialment i per què?
N’hi pot haver moltíssimes. Malgrat tot, sí que hi ha una seqüència en particular, d’una mànega, un tornado, sobre el mar, que un dia es va mostrar especialment vistós, visual, plàsticament ben col·locat, amb la ciutat amb edificis emblemàtics en primer pla i, al fons, la mànega. En tinc un record especial. Crec que és de la que tinc més bon record. He vist tornados i mànegues moltes vegades, però aquesta és la que es va col·locar més bé i em va oferir una contemplació llarga, tranquil·la, serena.
Quin fenomen meteorològic que ha fotografiat li ha cridat més l’atenció?
No és fàcil triar-ne un. Hi ha un conjunt de fenòmens meteorològics, els fotometeors o fenòmens òptics, que és una família de meteors, de fenòmens, que no és només un. Per exemple, l’arc de Sant Martí seria un dels fotometeors, però n’hi ha bastants, de fenòmens òptics, i molts són desconeguts. Es donen en dies aparentment normals, en què el cel no et crida gaire l’atenció. Però quan saps que existeixen i els tens incorporats en la teva rutina d’observació, els acabes observant, però te’ls trobes els dies més inesperats. No són previsibles. Els fotometeors potser són els que jo qualificaria com a fenòmens més curiosos per com poden arribar a ser de vistosos, per nombrosos i per poc coneguts en general. He tingut ocasió de veure’n de poc freqüents en dies en què aparentment no passava res especial. Però si mires en un lloc del cel concret veus una franja lluminosa, uns colors, un arc, una línia, un punt lluminós al voltant del sol, al costat de la lluna, per exemple, perquè són fenòmens que es donen al voltant dels astres, i em resulten curiosos, no deixen de ser-ho. L’halo solar en seria un, però n’hi ha molts d’altres.
I quin li faria més il·lusió fotografiar que encara no hagi pogut captar?
D’una banda, núvols noctilucents, que són un tipus de núvols que es donen en unes altures molt per sobre de les dels núvols habituals i que, en horari nocturn, només quan comença a clarejar el dia, molt a l’horitzó, es poden veure il·luminats amb un to blau, però encara bastant de negra nit. És un fenomen molt poc freqüent. També considero molt difícil de veure’ls pel meu horari d’arribada a l’Observatori, malgrat que arribo a les set del matí. Aquests núvols necessiten que sigui molt fosc i tenen certa preferència per l’estiu i, per tant, un horari en què es puguin veure aquests núvols a l’estiu a l’Observatori a mi em suposaria arribar a les cinc del matí, per exemple. Això ho puc fer un dia, però no ho puc fer amb prou continuïtat per afegir possibilitats de veure el fenomen, que és com es veuen les coses pocs freqüents, afegint-hi hores. Amb la qual cosa, és difícil de veure. Potser no des de l’Observatori, sinó des d’algun altre lloc, ho pugui veure, però has de matinar molt i no és fàcil. Hi ha un altre fenomen, el nan roig, que són com uns esprais vermells que surten a la part més alta de les tempestes quan hi ha llamps, però la tempesta ha d’estar molt lluny, tocant l’horitzó. Quan hi ha llamps a l’interior d’aquesta tempesta, molt per sobre, amb cel net i clar, apareixen com una mena d’esprais vermells en el mateix instant en què hi ha llamps a l’interior de la tempesta. Aquest també és un fenomen molt difícil de captar.
Ja per acabar, com s’explica que a Catalunya hi hagi tanta afició per la meteorologia i per fotografiar i enregistrar fenòmens meteorològics?
Penso que, per un cantó, hi ha una base d’aficionats molt forta deguda, segurament, a la varietat de fenòmens que el clima a Catalunya ens ofereix, i el mateix que em va passar a mi de petit li deu passar a més gent. I, per una altra banda, hi ha, penso que a conseqüència d’això, que els mitjans ja s’hi van posar bé i en els espais del temps es dona sortida a aquestes fotografies i aquests vídeos que, de manera espontània i natural, molta gent fa. Ara que tots tenim un accés tan fàcil i tan còmode a càmeres perquè les tenim a les butxaques sempre, és molt més senzill documentar fenòmens. I, aleshores, tot es retroalimenta. És a dir, diversitat de fenòmens, atracció pel fenomen, voluntat de documentar-lo, veus que els mitjans en fan difusió, t’animes, l’envies, l’ensenyen, encara t’animes més... I això, multiplicat perquè li passa a molta gent, dona com a resultat que hi ha molta gent fent fotos i vídeos que els envia als mitjans perquè saben que, tard o d’hora, trauran la seva imatge i, vulguis o no, fa patxoca. I els mitjans, d’aquesta manera, tenen un munt d’arxius d’imatges i vídeos que poden difondre, i és com tenir una càmera a qualsevol racó de Catalunya. Allà on hi hagi una persona amb una càmera, amb un telèfon mòbil, es pot documentar un fenomen meteorològic, i això és una potència brutal que abans no es tenia perquè poca gent tenia càmera i no sempre la tenia disponible. Ara la tens sempre. El fenomen es documenta sovint des de múltiples angles i els mitjans l’acaben difonent. Per tant, es va alimentant el fenomen.

El dia a dia

Alfons Puertas va començar a treballar a l’Observatori Fabra l’any 2002 i en el seu dia a dia fa un munt de tasques “entre la meteorologia i la consergeria”, afirma. D’una banda, com a membre de l’equip de meteoròlegs, fa observacions al llarg del dia –se’n fan cada sis hores–, és a dir, surt a l’exterior, mira, reconeix i identifica els fenòmens meteorològics que s’estan produint en aquell moment i mira el que marquen els instruments, alguns dels quals encara funcionen amb registre manual. Cal, però, anar mirant el cel i detectant si hi ha quelcom significatiu, ja que, com diu, “les coses interessants no passen cada sis hores”. També dedica molt temps a les visites escolars a l’Observatori. I, a més, també fa el manteniment de l’estació, és a dir, neteja i calibra els instruments, actualitza les xarxes, vigila i fa manteniment general.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Pla de Doctorats Industrials celebra 10 anys amb més de 800 projectes desenvolupats

barcelona

Triomf deVilafranca

Tarragona

Els robots entren als hospitals

Barcelona
GERARD ESTEVA
PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA (UFEC)

“Reivindicarem Girona com a petit país esportiu”

GIRONA

Anglès dona una segona vida a l’emblemàtica Burés

ANGLÈS

La màquina de vapor, la joia de la corona

ANGLÈS

Barcelona disposarà d’un laboratori especialitzat en robòtica assistencial

Barcelona

Oposició veïnal a Platja d’Aro per una nova benzinera

castell-platja d’aro

El Senat aprova connectors per a fauna a l’N-260

EL PORT DE LA SELVA