Societat

MARÍA VILLELLAS ARIÑO

INVESTIGADORA DE LA PAU

“La violència sexual és una estratègia d’opressió”

Cal prevenir els conflictes armats perquè és on es hi ha les condicions perquè la violència sexual com a arma de guerra pugui tenir lloc”
La presència d’armes és un factor de risc per a les dones i es multiplica el risc que una dona pugui acabar morint

Després de la retirada de les tropes russes de les ciutats i els suburbis de la regió de Kíiv, desenes de dones i nens han relatat a la policia i a les organitzacions de drets humans les atrocitats que diuen haver patit a mans dels soldats russos. La violència sexual, ja sigui com a armada de guerra o perpetrada en el marc d’un conflicte armat, no és un fenomen nou. La guerra als Balcans i el genocidi a Ruanda, a la dècada dels noranta, van posar de manifest la realitat de les violacions sistemàtiques en temps de guerra i, tot i que en els darrers anys ha anat adquirit importància en l’agenda internacional sobre pau i seguretat, la impunitat continua sent generalitzada. María Villellas Ariño és investigadora del Programa de Conflictes i Construcció de Pau de l’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 2003. Està especialitzada en l’anàlisi de gènere dels conflictes i processos de pau i en l’Agenda sobre Gènere, Pau i Seguretat. A més, forma part de la Women’s International League for Peace and Freedom.

Què és la violència sexual en els conflictes armats?
Fins no fa gaire hi havia una mirada sobre la violència sexual en els conflictes molt restrictiva. Quan es pensava en violència sexual es pensava només en violacions, però gràcies a la feina que han anat fent les organitzacions de dones i activistes i també Nacions Unides i la comunitat internacional s’ha intentat ampliar una mica la mirada sobre la violència sexual en els conflictes armats per incloure-hi tota mena de violència de caire sexual que té lloc quan succeeix una guerra. No només les violacions, sinó també qüestions com l’esclavatge sexual, la prostitució forçada, els embarassos forçats, l’esterilització forçosa... És a dir, tota mena de pràctiques que atempten contra la llibertat sexual de les dones i, per tant, són crims.
Qui pateix aquesta mena de violència?
La violència sexual en els conflictes armats la pot patir tothom, però, evidentment, la majoria de les víctimes són dones i nenes. Hi ha molt de desconeixement sobre com afecta la violència sexual en els conflictes armats els homes perquè està molt invisibilitzada, però, com tota discriminació de gènere, i la violència sexual és una discriminació de gènere de les més greus i flagrants, la pateixen sobretot les dones i les nenes.
Com afecta les víctimes?
Doncs la violència sexual pot afectar les víctimes de moltes maneres. Per una banda, pot provocar seqüeles físiques molt greus, que van des de lesions físiques fins a la transmissió de malalties sexuals. I també, no cal dir, hi ha l’impacte psicològic molt fort en les víctimes, atès que la violència sexual és utilitzada com una estratègia per horroritzar la població civil. Mira de generar aquest impacte fort psicològic atemorint les víctimes, generant una situació de dominació sobre elles. Això pot tenir seqüeles a molt llarg termini, seqüeles físiques, psicològiques i també socials. Perquè les dones que pateixen aquest tipus de violència poden patir una forta estigmatització, situacions d’aïllament, de marginació i d’exclusió social. És a dir, els impactes són molt complexos i en molts àmbits diferents.
Pot ser una arma de guerra?
Hem de pensar que la violència sexual que té lloc en els conflictes armats a vegades forma part d’una estratègia planificada i té uns objectius militars clars. Però no sempre s’utilitza com a arma de guerra. A vegades s’esdevé sense haver estat planificada i els qui la perpetren poden ser militars o també civils. És a dir, hi pot haver violència sexual en els conflictes armats que sigui una armada de guerra planificada i també hi ha situacions en les quals aquesta violència sexual succeeix sense que respongui a una estratègia militar.
S’esdevé en tots els conflictes armats?
Això és molt difícil de saber, perquè la violència sexual continua estant molt poc denunciada. Sabem que hi ha alguns conflictes armats en els quals hi ha hagut índexs molt elevats de violència sexual, d’altres en què hi ha denuncies més esporàdiques de la utilització de la violència sexual i després hi ha d’al tres conflictes armats en els quals no saben si és que no ha succeït o si és que no s’ha denunciat. En aquest moment ningú pot afirmar que en tots els conflictes armats es doni aquest tipus de violència. Segurament sempre n’hi ha, perquè la violència sexual és present a absolutament a totes les societats, independentment de si hi ha un conflicte armat o no, però entenent la violència sexual com una estratègia de guerra planificada i organitzada no ho podem afirmar, tot i que sabem que sí que és present en molts conflictes amats.
Per què hi ha tan poques denúncies i està tan invisibilitzada aquesta violència?
Doncs perquè vivim en una societat patriarcal en què les dones que denuncien la violència sexual s’exposen a moltes conseqüències sobre les seves pròpies vides. En primer lloc, poden haver estat amenaçades i tenen la por que si denuncien tinguin represàlies sobre elles. Després, l’accés als mecanismes de justícia per a les dones és molt difícil a tot arreu del món i en situacions de conflictes aquest accés als mecanismes de justícia és molt més difícil. I també pel fet que encara malauradament hi ha una estigmatització social i cultural de les dones que han patit violència sexual. Es culpabilitza les dones que han patit la violència sexual. Molt sovint les fan responsables d’aquesta violència. Per tant, podem dir que les dones no poden denunciar la violència sexual en condicions de seguretat. En conseqüència, la impunitat es perpetua per aquesta manca d’accés a la justícia, de protecció a les dones que han estat víctimes i perquè molt sovint encara que es denunciï no acaba amb el càstig i la persecució dels responsables de la violència sexual.
Amb la guerra als Balcans i el genocidi de Ruanda es va començar a evidenciar l’existència d’aquesta violència, però sempre n’hi ha hagut...
Sí, sí. Evidentment que al llarg de la història en trobem diversos exemples. Fins i tot trobem representacions artístiques que recreen aquesta violència sexual en diferents períodes de la història. S’han necessitat molts i molts anys d’activisme feminista i d’activisme de drets humans perquè això pugui sortir a la llum, com va ser el cas dels Balcans, que gràcies a l’organització de les dones víctimes i gràcies al suport d’organitzacions de dones d’arreu del món que van poder acompanyar les víctimes es va poder denunciar i visualitzar. Però, evidentment, la guerra dels Balcans ni molt menys no va ser la primera guerra en què hi va haver aquesta violència sexual a escala massiva. Sabem que a les guerra mundials es va cometre aquesta violència sexual. Historiadores ho han documentat molt ampliament, però, com tota violència de gènere, no és fins fa molt poques dècades que ha esdevingut un tema de l’agenda pública i política internacional.
Què té a veure la violència sexual amb l’economia política dels conflictes armats?
La violència sexual és una estratègia més que les economies capitalistes fan servir per promoure els seus interessos econòmics en el marc dels conflictes armats. Sabem que la violència sexual és una estratègia de dominació i d’opressió molt gran, això facilita que determinats actors econòmics i empreses transnacionals, quan hi ha una població atemorida, que s’ha hagut de desplaçar perquè patia la violència sexual, puguin accedir a territoris que són rics en recursos naturals, en minerals... Això ho hem vist en molts conflictes armats a l’Àfrica, a l’Amèrica Llatina... a molts llocs del món.
Com es pot lluitar contra aquesta mena de violència i tota la impunitat que l’envolta?
Hi ha lleis. Actualment tenim algunes eines legals per lluitar contra la violència sexual. El que cal és utilitzar-les i aplicar-les perquè els responsables de la violència sexual puguin ser portats davant de la justícia. Però m’atreviria a dir que el més important de tot es prevenir els conflictes armats, perquè és en els conflictes armats on hi ha les condicions perquè la violència sexual com a arma de guerra pugui tenir lloc. Per tant, prevenció de conflictes i prevenció de violència en general. Fem que les guerres no esclatin. És a dir, hem de tenir una mirada d’anar a les arrels i de poder enfortir totes les estratègies de diplomàcia de pau i de prevenció de conflictes, perquè quan no hi ha conflictes llavors estem segures que no hi ha violència sexual com a arma de guerra. Un cop els conflictes han esclatat és important que les víctimes coneguin els seus drets i tinguin accés a la justícia i acompanyar-les en els seus processos de denúncia i de recuperació individual.
Arran de la guerra d’Ucraïna, els països occidentals s’han començat a rearmar. Seguretat és igual a més armes?
El feminisme pacifista,fa dècades que defensem que les armes no generen seguretat, sinó més aviat tot el contrari, generen inseguretat. I sabem, perquè ha succeït així al llarg de la història, que el militarisme i el patriarcat van junts i, per tant, les societats més militaritzades acostumen a ser societats molt desiguals en què les dones pateixen índex de violència molt elevats. I també sabem que la presència d’armes és un factor de risc per a les dones. On hi ha presència d’armes en les situacions de violència de gènere evidentment es multiplica el risc que una dona pugui acabar morint o patint formes molt greus de violència com pot ser la violència sexual. Per tant, en el feminisme pacifista considerem que les armes no proporcionen seguretat sinó tot al contrari, les armes són una font molt clara d’inseguretat.
Les guerres estan lligades als homes?
Jo no diria tant als homes, sinó més aviat a aquest sistema que fa que els homes tinguin molt més poder que les dones. Patriarcat i militarisme van junts i normalment les guerres acostumen a ser uns escenaris molt patriarcals, on són els homes de les elits, els homes militars, els homes dels governs, de les elits polítiques els que prenen les decisions sobre la vida de la resta i que la població civil en pateix les conseqüències. Per tant, sí que la vinculació entre desigualtat de gènere, patriarcat, militarisme i conflictes armats és una vinculació que es dona al llarg de tota la història. I la trobem actualment en els conflictes armats. Sabem que les societat més desiguals són societats en les quals és més probable o més fàcil que els conflictes s’acabin resolent per la via de la violència.
I quin paper poden jugar les dones en tots aquests escenaris bel·licistes?
El paper de les dones en els conflictes armats és un paper també molt complex, perquè sempre hem tingut la visió de les dones com a víctimes dels conflictes armats, però també hi ha dones que participen activament en els conflictes armats i que prenen la decisió d’incorporar-se a grups armats, als exèrcits... Però també hi ha una llarga història de dones activistes per la pau. Des de dones que s’han organitzat per denunciar les violacions de drets humans que tenen lloc en els conflictes armats fins a dones que s’organitzen per exigir solucions negociades i a més a més tenen la voluntat política de participar activament en els processos de pau i de resolució negociada. Per tant, hem de mirar el paper de les dones en els conflictes en tota la seva complexitat i no quedar-nos només amb una mirada reduccionista o estereotipada que ens parla de dona víctima, de la dona pacífica, sinó entendre tota la complexitat i que quan les dones decideixen implicar-se en la construcció de la pau ho fan com a una opció política escollida i decidida i no per una suposada naturalesa biològicament més pacifica.

Desigualtat i conflicte

En l’anuari Alerta! Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau de l’Escola Cultura de Pau de l’UAB, es destaca que 18 dels 32 conflictes armats que van tenir lloc al llarg del 2021 van ser en països on hi havia greus desigualtats de gènere, amb nivells mitjans, alts o molt alts de discriminació. En relació a les crisis sociopolítiques, almenys 43 dels 98 tensions actives durant el 2021 van tenir lloc en països en els quals hi havia també greus desigualtats de gènere. L’informe assenyala també que durant l’any passat es va continuar constatant l’ús de la violència sexual i de gènere contra la població civil per part d’actors armats estatals i no estatals i en especial contra dones i nenes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona