Societat

La Jonquera passarà de tenir sis estancs a setze

Els estanquers es mostren preocupats per la subhasta de llicències convocada per l’Estat

Temen que baixi la rendibilitat dels seus negocis

Prop del 80% del que costa un paquet de tabac va a l’Estat

El Ministeri d’Hisenda ha convocat el concurs subhasta per a la concessió d’uns 200 nous estancs a l’Estat, una part dels quals en municipis fronterers amb França. A la Jonquera n’hi van deu (cinc al poble i cinc al barri dels Límits), que se sumaran als sis que ja hi ha en l’actualitat. Aquesta imminent concentració d’estancs –la resolució del procés se sabrà a la tardor– ha causat primer sorpresa i seguidament preocupació en el sector, perquè tem que acabi perjudicant la rendibilitat del negoci. El fet que el tabac sigui una font d’ingressos important per a l’Estat (aproximadament el 80% del que costa un paquet de tabac són impostos) i que als pobles fronterers pirinencs se’n vengui molt (el preu a l’Estat espanyol és molt més baix que a França, i per això els estancs de la Jonquera tenen tants clients del país veí) és, molt probablement, un argument de pes d’Hisenda per situar-ne tants en llocs com el municipi empordanès.

De moment, el Gremi d’Estanquers de Catalunya (GEC) no ha presentat cap al·legació a la convocatòria, però ha fet saber el seu malestar (vegeu l’entrevista annexa). Segons el seu parer, està justificat que obrin nous estancs als llocs on la clientela potencial ha augmentat a causa que hi ha més turisme o perquè ha crescut la població, però no té sentit en la resta de municipis. En definitiva, voldrien que el criteri d’Hisenda fos estrictament comercial i de rendibilitat dels professionals i que no es regís pels diners que ingressarà amb els impostos.

Qui pagui més

L’últim concurs per a nous estancs es remunta a vint anys enrere. En aquella ocasió el mètode era com qualsevol concurs públic: els aspirants presentaven la seva proposta i si s’adeia amb els requisits tècnics demanats (un barem de punts establia les prioritats), els concedien la llicència. Ara, però, el sistema serà una subhasta, és a dir, qui ofereixi més diners –complint uns sèrie de requisits tècnics– s’emportarà el permís per obrir un estanc. És per això que es veu a venir que els nous estancs els aconseguiran empreses d’envergadura, per exemple cadenes de supermercats ja establertes a la zona.

L’Ajuntament

En casos com aquest, l’Ajuntament és un mer espectador, ja que la concessió és estatal. L’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, però, no està gaire d’acord amb l’ampliació de nombre de llicències, perquè les sis actuals ja li semblen suficients per a un municipi de les dimensions del seu. “Hi haurà més competència en uns moments en què els estancs estan sortint d’una època complicada [en referència a la pandèmia]”, manifesta. Segons afirma l’alcaldessa, ha pogut constatar de manera directa el malestar que l’anunci del nou concurs ha creat en el sector. Un altre motiu pel qual Martínez no està d’acord amb la decisió estatal d’obrir la porta a nous establiments de venda de tabac és el fet que –segons el seu parer– suposa una contradicció amb les campanyes oficials de reducció del consum de tabac.

Castelló i Vilablareix

A banda de la Jonquera, en la convocatòria del concurs subhasta s’esmenten dos municipis gironins més on es poden obrir estancs: Vilablareix i Castelló d’Empúries. Per aquests dos casos concrets, el gremi ha comunicat a Hisenda el seu desacord. “Però es tracta d’errors”, aclareix el president del GEC, David Juanhuix. Quant a Castelló, creuen que es refereixen a Empuriabrava (on sí que estaria justificat un nou establiment) i quant a Vilablareix, consideren que han confós un barri en concret amb tot el municipi. “A Vilablareix no tindria sentit que n’obrissin un de nou”, afirma Juanhuix.

Preguntes a Madrid

El PP de Catalunya ha fet saber el seu desacord amb la decisió d’Hisenda. El president dels populars de la demarcació de Girona, Jaume Veray, ha anunciat que el seu grup al Congrés registrarà una bateria de preguntes en relació amb aquest tema. “Volem saber quins criteris s’han utilitzat i per què es pren una decisió d’aquest tipus sense tenir en compte la realitat del territori”, argumenten, en considerar que els deu estancs nous de la Jonquera és una xifra “desproporcionada i fora de lloc”.

Requisits

Per aspirar a la subhasta, els interessats s’han d’inscriure prèviament al portal de subhastes del Ministeri d’Hisenda i dipositar una fiança. És indispensable no ser el titular actual d’un estanc ni a l’Estat espanyol ni en cap altre lloc de la UE. Tampoc s’hi pot presentar qui hagi traspassat l’estanc en els darrers tres anys.

Quant al local, haurà de tenir una zona d’atenció al públic que faci, com a mínim, 20 metres quadrats, i estar situat a un mínim de 150 metres d’un centre educatiu. També haurà de guardar aquesta distància amb altres estancs, però en aquest punt es preveuen excepcions per a determinades zones, on la distància amb la competència es redueix a 25 metres. Això passa precisament en el cas dels cinc nous estancs del barri dels Límits.

LES XIFRES

4,5
euros
és la mitjana del preu d’un paquet de tabac a l’Estat Espanyols.
9,7
euros
és la mitjana del preu d’un paquet de tabac a França

“Fa molts any que no augmenta el nostre marge en el preu de venda”

R. E
Què en pensa, el gremi, de les concessions noves?
Ja fa temps que ho esperàvem, ens interessava que les convoquessin per a llocs on ha crescut la població. Però sí que ens ha sorprès força la gran quantitat de noves llicències per a la zona fronterera.
Si fóssim malpensats podríem dir que és per un afany recaptatori.
Si poses els nous estancs a la frontera és perquè allà hi deu haver més interessats a obrir un estanc i les xifres de la subhasta pujaran. I sí, es pot arribar a aquesta conclusió que dius. Pensem que s’haurien de guiar per uns criteris comercials, de població, i sobretot de rendibilitat. Posar més estancs en llocs on ja n’hi ha fa perillar-ne la rendibilitat.
A banda de la qüestió de les concessions, en quin moment es troba el sector?
Més castigat del que ho ha estat, no hi ha cap altre sector. Ens va fer molt de mal la prohibició de fumar en interiors i el consum per persona ha baixat. Per contra, hi ha un petit increment del nombre de fumadors.
Continua sortint a compte tenir un estanc?
Si estàs en un lloc ben ubicat o si hi ha turisme tens més possibilitats de vendre més. El que ens minva molt és la regulació del preu per part de l’Estat. Fa molts anys que no incrementen el nostre marge. El 82% del que pagues per una paquet de tabac va al govern, és una barbaritat. El 18% restant va per al que planta, el que fabrica, el que distribueix, el marquista i per a qui el ven. Si ens deixessin guanyar una mica més a tots, si no hi hagués tanta càrrega impositiva, aleshores podríem fer front als increments que patim, com ara el de l’energia...
D’altra banda, vostès venen molt més barat que a la majoria de països d’Europa. Això tard o d’hora s’harmonitzarà. Els fa por, aquesta perspectiva?
No, no. Jo dec portar 20 o 25 anys en el sector i sempre ho he sentit, això, “algun dia tindrem el preu d’Europa”. Si no estàs en una zona fronterera no suposaria cap problema, perquè el client és d’aquí. Als de la Jonquera sí que els afectaria perquè tenen molta clientela francesa. Sempre s’ha dit, això. Però és clar, hem de pensar que el nivell de vida i els preus no són el mateix aquí que a segons quins països de la resta d’Europa. No crec que arribem mai a tenir els preus que tenen a França, per exemple.
DAVID JUANHUIX PRESIDENT DEL GREMI D’ESTANQUERS DE CATALUNYA (GEC) A GIRONA

La cigarreta electrònica en la nova llei del tabac

R. E

L’Estat espanyol està preparant una nova llei del tabac, de la qual es coneix l’avantprojecte . Un aspecte que crida l’atenció és la incorporació de la cigarreta electrònica en la normativa. Durant els primers cinc anys en què la futura llei estigui en vigor, la cigarreta electrònica la podran continuar venent en establiments especialitzats que ja ho estan fent, sempre que n’informin el Comissionat del Mercat del Tabac (CMT). Passats aquests cinc anys, només en podran vendre els estancs. En relació amb la cigarreta electrònica, el gremi d’estancs catalans i altres organitzacions empresarials relacionades amb el tabac han presentat una al·legació en contra del límit del 8,5% de marge de benefici en la venda marcat en l’avantprojecte. En general, els marges que es permeten al venedor no agraden, ja que es mantenen els mateixos contra els quals el sector protesta des de fa temps: el 9% en les cigarretes, l’esmentat 8,5% en la resta de productes del tabac i el 4% en els segells i efectes timbrats. D’altra banda, en la futura llei s’estableix que les concessions de la venda de tabac tindran una durada de trenta anys.

Segons fan constar en les al·legacions, per als venedors el període hauria de ser, com a mínim, de 35 anys o bé que de manera individualitzada es permetés que la concessió durés fins a la jubilació del titular, en el cas que estigués a punt de produir-se quan expiri el termini. Es demana també que la llei reguli productes nous com ara “herbes per fumar” i CBD (derivats del cànnabis).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MAHAMADOU DAMBELLEH
ESTUDIANT I NEDADOR INVIDENT

“Si existís una operació per recuperar la vista, no me la faria”

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
societat

Una concentració a Sant Jaume reivindica el dret a la vida per a les dones de l’Iran

Sota control l’incivisme i la degradació dels gorgs

Les Planes d’Hostoles

Un 36% més de casos nous de salut mental en infants i joves

girona

Sánchez Llibre porta a judici l’Assemblea

barcelona

Colau replica als qui “difamen” Barcelona

barcelona

Històrica missió de la NASA per desviar la trajectòria d’un asteroide

WASHINGTON

Cotxe compartit, a Sant Feliu de Guíxols

sant feliu de guíxols

Aigua depurada per recarregar l’aqüífer del Daró a la Bisbal

LA BISBAL / D’EMPORDÀ / RIPOLL