“El vel és l’opressió del patriarcat islamista”

Està pensat per a les dones nascudes en contextos islàmics, i ho dic així perquè no vull dir musulmanes. Moltes d’aquestes dones no són creients, i m’hi incloc. Per tant, no podem qualificar-nos de musulmanes encara que ho hàgim estat gairebé tota la vida. És un problema que hi ha sobretot a Catalunya, on els compten com a musulmans però ningú els ha preguntat si creuen o no i els posen al sac.

Sí, perquè a les dones que com jo hem nascut en el si de famílies musulmanes i se’ns tracta com a musulmanes, ens és molt difícil expressar-nos, parlar en públic..., perquè primer se’ns exclou de la nostra comunitat musulmana, que t’expulsa en el moment que no segueixes les normes, i perquè en segon lloc hi ha el feminisme institucional, que també te n’expulsa perquè ja no formes part d’aquell grup. Es defensa una minoria que professa una determinada religió; no es defensa minories, en aquest cas dones, que han deixat aquella religió i estan oprimides per haver deixat aquella religió.

Exacte. T’ho explico d’una manera molt gràfica. El cas de Catalunya, que és la realitat que més conec i penso que és la més afectada de tot l’Estat espanyol perquè és la que té més immigració, més persones vingudes de contextos islàmics. Esquerra Republicana té al Parlament una diputada musulmana, Najat Driouech, que porta vel. Si no portés vel no se la reconeixeria com a musulmana. Això és fer el joc a l’islamisme que diu que totes les dones musulmanes hem d’anar velades. I és bastant perillós. Especialment per a les dones musulmanes que no porten vel, perquè se les classifica entre pures i impures en un país on, a més, se suposa que s’està educant en igualtat de drets. És un problema greu a Catalunya perquè és on més dones musulmanes o de contextos musulmans hi ha i perquè no es lliuren d’aquesta opressió, d’aquest patriarcat islamista. No parlo de l’islam com a religió, sinó com a ideologia. És una forma d’exclusió i de racisme.

És clar. Vull deixar molt clar que soc una persona d’esquerres. Perquè sempre ho he de justificar en el sentit que aquest discurs l’aprofita la dreta xenòfoba. Soc una persona amb principis d’esquerres i em costa molt entendre aquesta nova esquerra que inclou símbols misògins com el vel. No és una simple peça de roba, que és el que he sentit dir a Najat Driouech. Si ho fos se’l podria treure, i no pot fer-ho davant d’homes que no siguin de la seva família. Per això mai volen un debat amb dones de contextos musulmans que no siguin musulmanes de religió o que siguin laiques, perquè el discurs es desmunta molt ràpid. Jo era adolescent durant el franquisme quan en aquest país tothom havia de ser catòlic i es validaven les identitats religioses, és a dir el catolicisme. I ara em trobo partits d’esquerra que estan validant identitats religioses com la musulmana.

Ja no apareix en cap programa electoral i si ho fa és posat amb calçador. Ningú parla de derogar els concordats amb la Santa Seu ni els concordats amb la Comissió Islàmica, signats el 1992, amb la Jueva i l’Evangelista. Si l’esquerra no treballa per derogar aquests concordats, doncs està devaluant els seus valors, els seus principis d’esquerres.

L’Estat espanyol és un país aconfessional, que no és el mateix que ser un país laic. A França es va aplicar la laïcitat fins que es van començar a acceptar les identitats religioses sota la idea del multiculturalisme. Els símbols religiosos han d’estar fora de les institucions perquè així ho diu la Constitució francesa. Al final s’ha fet, i s’ha fet malament i tard. I aquí també s’està abordant malament i tard.

S’ha de diferenciar el que és multiculturalitat. Europa ha d’acceptar altres cultures i altres credos. Soc atea i no estic en contra que la gent cregui, evidentment a títol personal i sense fer-ho visible a les institucions, i encara menys les esquerres. Es pot conviure en pau sense acceptar símbols que són al carrer i que oprimeixen una part molt important de la població com són les dones. I estem parlant del burca, del nicab… Hi ha més burques a Salt que al Marroc. Soc d’obrir fronteres i acceptar la gent tal com és però sempre tenint en compte les lleis del país, i aquí no s’estan complint. Quan una nena va a l’escola amb vel i li diuen que no el pot portar ja tenim sidral. I es dona suport perquè el porti perquè, si no, es perd l’escola. Hem lluitat tota la vida perquè no hi hagués crucifixos a les escoles i ara per què hem de suportar que hi hagi símbols religiosos a l’escola? No només religiosos sinó a més a més misògins. El vel significa que no et pots casar amb ningú que no sigui de la teva religió, no pots sortir amb nois, no pots posar-te un biquini i anar a la piscina amb les amigues… És molta la pressió que reben aquestes nenes. Viuen dues vides: una al carrer i una dins la comunitat. M’escriuen noies de Catalunya explicant-me barbaritats. Els extremistes em titllen d’islamòfoba i, encara pitjor, també m’ho diu l’esquerra. Què hem de fer? Callar? El meu discurs no és de dretes, sinó de drets humans i feminista. El que és racista és no adornar-nos que passa al costat de casa. I no expliquem la meitat de les coses, molt greus, per no alimentar el discurs de l’odi. Estem permetent que passi per un relativisme mal entès i un racisme implícit: “Nosaltres, dones, tenim unes normes i els homes unes altres.” Això no és igualtat en un país democràtic.

És clar que no. Ho explica molt bé una gran escriptora, molt bona amiga meva, la Najat El Hachmi. Les dues som de la mateixa cultura, rifenyes. I el vel mai ha format part de la nostra tradició. Najat és més jove que jo i a Najat li van posar el vel a Vic, no al Marroc. I a mi no me’l van posar mai perquè, encara que ma mare i la meva família són creients, el hijab mai havia format part de la nostra cultura i per tant ningú va pensar que jo me l’havia de posar. El hijab ens va colonitzar a finals dels anys vuitanta a l’onada d’immigració que hi va haver del Magreb a Europa. A Europa ja s’havien establert les mesquites que prèviament havien pagat els Germans Musulmans i els wahhabites, on s’adoctrinava els que arribaven; convenia que a Europa l’islam fos visible. I com es podia fer visible l’islam a Europa d’una manera ràpida i barata –sempre dic que és barata perquè en un mercat un hijab val 2 euros–? A través de les dones, al carrer. Quan veus un noi pel carrer no saps si és musulmà o no. Ni t’ho planteges. Si veus una noia amb hijab saps que és musulmana. Sempre dic que ho disfressen d’identitat. És a dir: els homes musulmans no tenen identitat i en canvi les dones sí.

L’islam no és monolític. Al Magreb es creuen unes coses i a l’Aràbia Saudita unes altres, etcètera. Per exemple, al Magreb es mengen caragols amb normalitat i, en canvi, a Turquia i als països àrabs és haram, prohibit, pecat. A través d’aquest corrent que ve d’Egipte, Germans Musulmans, i la pressió de l’Aràbia Saudita, l’islam s’ha estandarditzat, uniformitzat amb l’islam extremista, el de la xaria. És el que s’està venent als joves musulmans a Europa com l’islam veritable. I l’islam és proselitista. Hi ha plataformes antiislamofòbia en què, si ho investigues, et trobaràs beques d’estudis a Turquia o a Brussel·les per a joves musulmans però que compleixin les normes de l’islam. I quines són ara? Una d’elles és que les noies portin vel. I això està passant a l’Estat. El que passa és que ningú està investigant què o qui hi ha al darrere de totes aquestes plataformes, ONG subvencionades, en molts casos, per les institucions. S’està ajudant l’islam extremista. Estic parlant sempre d’islamisme, d’ideologia religiosa, que és el que s’està instal·lant a Europa i s’està validant per part de l’esquerra, i és això el que és terrible. Se’ns està dient que l’islam és aquest, el que diu que les dones han d’anar tapades. I a l’Alcorà no es diu això. Això ho diuen els extremistes, els hadits, els imams de les mesquites, però no és veritat.

El feminisme islàmic no existeix perquè és impossible que existeixi. El feminisme islàmic és un caramel enverinat que et dona l’extremisme perquè sap que les dones musulmanes volen estudiar i volen dur una vida més o menys normal, i no pot estirar tant la corda. No es pot justificar el feminisme a través de la religió. Et semblaria normal un feminisme cristià? Per definició el feminisme és laic, internacionalista i interracial, perquè és per a totes les dones del món.

A títol personal pots creure en els unicorns si vols. Però el feminisme no pot validar-ho. És com l’esquerra. Un polític, a títol personal, pot anar a Montserrat a pregar a la Verge. Ara, que sigui la cúpula d’un partit, i d’esquerres, qui ho faci em xoca molt. I li xoca a qualsevol que sigui d’esquerres. Tu pots ser creient i feminista, el que passa és que el feminisme no ha de ser creient.

A propòsit d’això... Mohamed Said Badaoui, de Reus. Fa 34 anys que viu aquí i ara ha rebut una ordre d’expulsió del govern. És salafista, la seva filla de 14 anys va velada, i amb el vel negre a més. Ningú es pregunta per què un senyor que porta més de 30 anys a Catalunya només en fa dos que ha demanat la nacionalitat just quan deixa la feina a la mesquita de Reus i funda una associació per defensar els drets de la comunitat musulmana? Ningú ho sospita? Ningú hi veu res estrany? I és dels primers a atacar Lluís Llach a les xarxes quan va compartir la foto que era d’una campanya publicitària però on hi ha una desigualtat terrible. Jo vaig respondre amb una foto igual però real i de platges espanyoles: una dona tapada a la platja i un home amb banyador. I tot el ple de l’Ajuntament de Reus dona suport a aquest senyor. No acuso ningú, només demano prudència. No pot ser que l’esquerra doni suport a això, que la filla, una menor, vagi velada. Estem a l’Estat espanyol i la desigualtat no es pot consentir. Ni en nom de religions ni d’ideologies ni de res.

És proselitisme per convèncer les noies i perquè l’islam sigui visible en els espais públics. Miss Raisa, la rapera, va ser una defensora del hijab; n’ha fet apologia cantant que el hijab l’alliberava, quan és un autoengany. Què ha passat quan se l’ha tret? Amenaces de mort. D’amenaces de mort n’han rebut moltes noies que s’han tret el vel. També vaig ser molt crítica amb Nora Baños, que va ser candidata a les europees per Podemos amb hijab negre. Quan tenen 18 o 19 anys, moltes noies es casen. Amb carrera i empoderades, però ja casades amb cosins del Marroc. “Pots anar a la universitat, però t’acabes casant i amb qui diem nosaltres.”