Societat

ESTEL·LA PAREJA

DIRECTORA DE LA COMISSIÓ CATALANA D’AJUDA AL REFUGIAT

“Els drets humans es defensen cada dia”

El treball de les dones defensores dels drets humans es considera una amenaça contra l’‘statu quo’
La defensa de la terra i el medi ambient també és un dels principals desafiaments que tenim i tindrem

Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), aquest 2022 ja hi ha més de 100 milions

de persones en situació de desplaçament forçat al món arran de les violacions de drets humans, els conflictes armats i la persecució. Per visibilitzar i acompanyar les persones defensores dels drets humans a Catalunya hi ha en marxa des del 2013 el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). Estel·la Pareja, directora de la CCAR i especialista en protecció internacional i en els drets de les persones refugiades, explica el projecte.

Què és una ciutat defensora dels drets humans?
És tota ciutat que defensa, promociona i treballa pel ple gaudi efectiu dels drets humans per a totes les persones que hi resideixen sense cap tipus de distinció, en el marc de la seva acció municipal. Aquest compromís amb els drets humans no només és local sinó també global. Com a societat del nord global hem de ser conscients que el nostre model de societat està construït a partir dels fonaments del sistema patriarcal-colonial basat en la dominació i espoli d’altres territoris i pobles, majoritàriament ubicats al Sud global. La base d’aquest sistema ha perdurat fins a l’actualitat, prenent altres formes i noms; només cal veure què és el que passa al món per tenir-ne exemples. Aquesta realitat ha d’interpel·lar-nos individualment i col·lectivament a fi de prendre consciència que tenim una responsabilitat envers el que està passant, que hi ha alternatives i que podem actuar en el canvi i transformació. Aquesta acció pot anar des d’activar-nos i organitzar-nos en associacions i/o moviments socials fins a la modificació de patrons de consum, per exemple. Precisament, una ciutat defensora de drets humans posa sobre la taula aquesta realitat i promou que la seva ciutadania s’interpel·li respecte a la realitat a nivell local i global que vivim.
Com sorgeix el projecte?
La idea sorgeix de Sant Boi del Llobregat. Durant els mesos d’agost del 2010 a febrer del 2011 havia participat de l’acollida de la Doris Rivera, defensora dels drets humans a Colòmbia, en el marc del Programa de Protecció a Defensores de Drets Humans de la llavors Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat. Malauradament l’edició en què va ser acollida la Doris Rivera va ser l’última del programa de protecció; amb el canvi polític de les eleccions al Parlament de 2010 el programa va desaparèixer. L’experiència per al municipi havia estat excel·lent i la ciutadania santboiana s’hi havia implicat moltíssim. El programa de protecció havia estat desarticulat, però s’havia identificat la necessitat de continuar donant suport a la tasca dels defensors i les defensores de drets humans, sovint en situacions de risc. L’equip municipal de cooperació de Sant Boi es va posar en contacte amb nosaltres, la CCAR, i ens va proposar portar la gestió de l’embrió del que és Ciutats Defensores dels Drets Humans. Es va presentar la proposta de projecte a un bon nombre de ciutats i institucions que ràpidament es van sumar al projecte.
Quins són els seus objectius?
L’objectiu principal és visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen a través de l’educació, la sensibilització i la incidència política i social per millorar el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans.
Com pot una ciutat entrar en el projecte?
Per ser una ciutat defensora dels drets humans cal posar al centre de l’acció municipal els drets humans. Per participar en el projecte cal gestionar una sol·licitud a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que és l’entitat que coordina el projecte que gestiona la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
Quan parlem de drets humans, a què ens referim?
A tots els drets que es troben recollits principalment en la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Pactes Internacionals dels Drets Humans Civils i Polítics i dels Econòmics, Socials i Culturals, així com els que denominem drets humans emergents, que no és que siguin ara com ara molt emergents, però sí que ho són si tenim en compte que la Declaració és del 1948 i ambdós pactes són del 1966. Estem parlant per exemple dels drets del col·lectiu LGBTIQ+.
Què fa una ciutat defensora?
En el marc del projecte es realitzen tota una sèrie d’activitats d’incidència política i social com ara una declaració institucional en defensa del treball de les defensores que es passa per tots els plens municipals, activitats de sensibilització dirigides a la ciutadania, reunions amb entitats locals de drets humans i de cooperació, tallers a les escoles i els instituts, reunions més polítiques i institucionals com una trobada amb la comissió d’Exteriors del Parlament. El projecte és molt complet i no només fa les activitats, sinó que prepara tota una sèrie de materials com ara dossiers amb entrevistes a les defensores i contextualització del seu treball, vídeos o fitxes pedagògiques per preparar els tallers a les escoles i els instituts. Compta també amb una campanya de suport a defensores empresonades.
Com es trien els defensors que venen a explicar la seva lluita?
Cada any es decideix de forma participada amb tots els municipis, entitats i institucions una sèrie d’eixos temàtics que marcaran l’edició. Per exemple, enguany són la defensa de la terra i el medi ambient, els drets de les dones i els drets LGTBQ+, el dret a la pau i els drets civils i polítics, i els drets de les persones migrades i refugiades.
Com es pot convertir una persona en defensora dels drets humans?
Fent-se seva la defensa dels drets humans. Els drets humans es defensen cada dia, en petites grans coses.
A Ucraïna, com en tot país en guerra, se succeeixen les denúncies de violacions de drets humans. Què és pot fer?
Documentar-les com estan fent moltes organitzacions sobre el terreny per poder després demanar responsabilitats en els diferents tribunals i organismes internacionals competents.
Hi ha països en què no hi ha guerra però es persegueix i criminalitza els defensors dels drets humans.
Els defensors i les defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per promoure o protegir els drets humans, principalment a escala local o regional. Contribueixen a l’eliminació efectiva de totes les violacions de drets humans i al desenvolupament de les llibertats fonamentals dels pobles i individus, i a la construcció de societats més justes, tenint com a principis la igualtat, la no discriminació i la dignitat humana. Són persones molt incòmodes i la seva tasca comporta un elevat risc per a la seva integritat física i mental. Massa sovint són objecte d’atacs, amenaces, detencions arbitràries, desaparicions forçoses, campanyes de descrèdit i criminalització tant per agents governamentals com d’altres actors com forces paramilitars, mercenaris i càrtels de delinqüència organitzada, per esmentar-ne alguns. L’actual situació de les defensores dels drets humans és molt preocupant. Segons el Human Rights Defenders Memorial, el 2021 van ser assassinades 368 defensores en 35 països.
A l’Amèrica Llatina, sembla que els recursos naturals s’han convertit en motiu d’empresonament i assassinats.
Segons Global Witness, en el seu informe de setembre del 2021 Última línia de defensa, 227 persones defensores de la terra i el medi ambient van ser assassinades el 2020. Els països amb més assassinats per càpita de defensores van ser Nicaragua, Hondures i Colòmbia, seguits per Guatemala i Filipines. A Colòmbia l’assassinat de líders comunitaris i socials ha augmentat dràsticament en els últims anys, i els defensors de la terra i el medi ambient són els que afronten un risc més gran. L’any passat van ser assassinades 138 defensores de drets humans a Colòmbia. Actualment és el país més perillós per a una persona defensora dels drets humans.
Les dones s’enfronten a més riscos que els homes?
Sí, per les mateixes desigualtats estructurals que formen el sistema patriarcal. Les dones, a més dels assetjaments i violències que sofreixen els seus companys homes, han de fer front a moltíssimes altres violències i amenaces vinculades al seu gènere i per formar part de moviments feministes i/o treballar pels drets de les dones. Aquestes són múltiples i variades. Des de les violències sexuals o l’amenaça de l’ús d’aquestes fins a l’amenaça de l’ús de la força contra els seus ascendents i descendents, campanyes de descrèdit com a mares o cuidadores, estigmatització i ostracisme per part dels lideratges comunitaris i/o dels grups religiosos, manca de reconeixement en les mateixes organitzacions de defensa dels drets humans, expulsió del mercat laboral, entre altres. Sovint, el treball de les dones defensores dels drets humans es considera una amenaça contra l’statu quo i un desafiament a les nocions tradicionals de la família i als rols de gènere.
Quins són, segons vostè, els principals desafiaments en els pròxims anys?
El desafiament més gran que tenim i tindrem quan parlem de defensors i defensores dels drets humans és protegir-los i mantenir-los vius, que puguin continuar amb la seva tasca, que no s’hagin d’exiliar i refugiar. En matèria de drets humans tenim força reptes, però sens dubte la gestió de les migracions forçades des d’una perspectiva de drets humans i no des de la criminalització i aproximacions securitàries ho continuarà sent. Especialment per al nord global. Però, com deia, els reptes són múltiples. Hem de tenir present que les migracions forçades són una de les múltiples conseqüències de les desigualtats estructurals, la manca de respecte i garantia dels drets humans i les diferents formes de violència. La defensa de la terra i el medi ambient també és un dels principals reptes que tenim i tindrem.
Quin paper hi tenen els ajuntaments?
Un paper molt rellevant com a administració de proximitat a les persones. Especialment a canalitzar la incidència política cap a altres administracions i cap als partits polítics i fer incidència social i educació per a la justícia global.
I la societat civil?
Participant de les activitats que han organitzat del 3 a l’11 d’octubre.

Defensem qui defensa

Les Ciutats Defensores dels Drets humans són un projecte coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global. Des del 2013 treballen per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen enfortint les xarxes de suport i protecció i millorant el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana. Entre el 3 i l’11 d’octubre vinent, tindrà lloc la gira de tardor de la dotzena edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans, durant la qual vuit persones defensores dels drets humans faran activitats de sensibilització i d’incidència política i social en 28 municipis catalans www.ciutatsdretshumans.cat .

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
girona

‘Eufòria’ revoluciona la 22

GIRONA

Vivim del Cuentu omple Calmot

Un camió bolcat a l’AP-7 a Sant Celoni provoca cues quilomètriques

barcelona
economia

La nova selectivitat s’ajornarà un any

Reforç de Salut davant d’un hivern complicat

Barcelona

Creen l’Institut de Recerca Glòria Compte a Figueres

FIGUERES
JOAN VALLÈS I SALA
COMPTABLE JUBILAT. HA ESCRIT ‘FA MÉS DE CINQUANTA ANYS’

“Deies que eres protestant i la gent quedava de pedra”

Barcelona

Finalitzen les obres de reconstrucció del parc de la Pilastra

SALT

Un tió ‘caga’ a Girona la puja que reclamen els empleats de l’Ajuntament

girona