Carolyn Daher
Coordinadora de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’ISGlobal Barcelona
“La ciutat ha de donar salut a les persones”
Si volem ser més eficaços i sostenibles hem de canviar l’entorn i després facilitar el canvi de comportament
La contaminació causa més morts que la sida, la malària i les guerres juntes
L’AMB és pionera en la implantació de les zones de baixes emissions per limitar a les grans ciutats la circulació de vehicles, causants del 80% de les emissions contaminants
Un estudi publicat recentment per la prestigiosa revista mèdica britànica The Lancet revela que la contaminació causa més morts al món que la sida, la malària i les guerres juntes. La contaminació, doncs, s’ha convertit en un problema de salut pública de primer ordre a les principals metròpolis del món –viure a Barcelona equival a fumar dues cigarretes al dia– i l’únic camí per intentar revertir aquests indicadors és necessàriament reduir l’emissió de gasos contaminants –bàsicament, partícules i diòxid de carbonin– que generen en un 80% els vehicles de motor.
En aquesta línia, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha estat pionera arreu de l’Estat amb la implantació de la ZBE Rondes BCN per limitar la circulació de vehicles contaminants. Es tracta del projecte de ZBE més gran del sud d’Europa (100 km² i dos milions de residents), que integra cinc municipis: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà. El mateix model també s’ha començat a aplicar en altres municipis de la metròpoli de Barcelona, com ara Sant Cugat del Vallès i Sant Joan Despí, i està previst que progressivament es vagi ampliant a altres ciutats com ara Badalona, Viladecans, Castelldefels, el Prat, Santa Coloma de Gramenet i Cerdanyola, entre d’altres, en compliment de la nova llei de canvi climàtic, que obliga totes les ciutats de més de 50.000 habitants i algunes de més de 20.000 a implantar aquest sistema per millorar la qualitat de l’aire que respirem.
Les ZBE a l’àrea metropolitana parteixen d’un model d’ordenança comú a tots els municipis que la integren, de manera que, de dilluns a divendres feiners, i de set del matí a vuit del vespre, els vehicles més contaminants (que no disposen de l’etiqueta ambiental Zero, Eco, C o B expedida per la DGT) no poden circular per aquestes zones. Gràcies a la implantació de la ZBE, les emissions contaminants s’han reduït en un 30%, segons dades de l’Agència Europea del Medi Ambient, mentre que el factor mitjà d’emissió de partícules ha disminuït un 20% i el de diòxid de nitrogen, un 50%. Amb aquesta restricció de circulació, s’ha aconseguit reduir la presència de vehicles contaminants: de més del 20% el 2017 a menys del 2% actualment.
Un model d’èxit
L’èxit del model impulsat per l’AMB ha fet que sigui un referent a tot Europa i que es repliqui en altres ciutats d’Espanya. En aquest sentit, la DGT ha decidit estandarditzar el model de senyalització de la ZBE Rondes de Barcelona per a totes les ciutats que implantin el sistema. “Els resultats indiquen que anem pel bon camí, però encara ens queda recorregut”, assenyala Carles Conill, director de Mobilitat Sostenible de l’AMB, que insisteix en els efectes nocius que la contaminació té per a la salut de les persones que viuen a les metròpolis. Tant Conill com Marc Iglesias, cap del Servei de Mobilitat Sostenible, celebren que les noves lleis relatives al clima es marquin objectius tan ambiciosos i necessaris com la descarbonització. “No estem sols i aquest acompanyament ens dona més robustesa jurídica”, afirmen els dos representants de l’AMB, que destaquen un paquet de 1.000 milions d’euros dels fons Next Generation que es destinaran, en part, a les ZBE.
Mesures i alternatives per impulsar el canvi d’hàbits
Des que el gener del 2017 el Consell Metropolità de l’AMB es va fixar l’objectiu de reduir la contaminació a l’àrea metropolitana, la implantació de les ZBE per restringir la circulació dels vehicles més contaminants ha anat acompanyada d’una sèrie de mesures per donar alternatives als ciutadans i facilitar aquest canvi d’hàbits.
Una de les mesures ha estat la creació de la targeta T-Verda Metropolitana, que proporciona tres anys de transport públic gratuït a totes aquelles persones que desballestin un vehicle contaminant.
Més de 14.000 beneficiaris
Fins avui se n’han beneficiat més de 14.000 persones i s’han desballestat més de 14.000 vehicles contaminants. També s’ha creat una tarifa única per al transport metropolità que permet als 36 municipis que integren l’àrea metropolitana tenir preu d’una zona ATM. S’han ampliat fins a 579 places els aparcaments dissuasius (park and ride) en estacions de tren en set municipis de l’àrea metropolitana, amb prop de 8.000 usuaris registrats. S’han instal·lat onze electrolineres i onze fotolineres en dinou municipis de l’àrea metropolitana, amb un registre de més de 8.500 usuaris i 15.500 recàrregues, i amb un estalvi de 548.386 kWh i 102.386 kWh, respectivament. Finalment, s’ha impulsat un pla per incentivar l’ús de la bicicleta que inclou la creació de 175 estacions de Bicibox (aparcament segur de bicicletes) en 21 municipis, amb 2.236 places i més de 17.00 usuaris.
El nou servei AMBici
Fa dos anys ja es va posar en marxa el nou servei E-Bicibox, una prova pilot de bici metropolitana compartida que a finals d’aquest any 2022 donarà pas al nou sistema de bici pública metropolitana AMBici. A totes aquestes mesures, cal afegir-hi el Bicivia, la xarxa pedalable metropolitana, amb nou eixos i més de 500 quilòmetres de recorregut.