El maquinista de l’Alvia demana perdó i al·lega que la seguretat de la línia era deficient

El maquinista del tren Alvia accidentat el 2013 a Santiago de Compostel·la, Francisco José Garzón Amo, ha tornat a demanar perdó a les víctimes en la seva declaració en el judici del sinistre, en el que van morir 80 passatgers i 145 van resultar ferits. La seva defensa s’ha centrat en les definciències de seguretat de la línia.

“Va ser un accident i no vaig poder evitar-ho”, ha afirmat a la vista d’aquest dijous. El conductor del tren 04155 ha posat l’èmfasi en què amb les mesures que hi ha ara a la línia Santiago-Ourense, una tragèdia ferroviària com la de fa nou anys mai s’hagués produït, fins i tot conduint com ho va fer ell aleshores, al doble de la velocitat màxima permesa.

Garzón Amo no ha parlat en el seu interrogatori de distracció per la trucada de l’interventor de bord, un terme que sí que va utilitzar durant la fase d’instrucció, però sí que ha admès que després d’aquesta comunicació es va desubicar i va creure que estava una mica abans de la corba on va impactar violentament contra el mur de formigó.

“La corba d’A Grandeira no es pot veure amb antelació suficient i la via és molt monòtona, va a túnel per minut, i des de l’últim túnel no es veu la corba. Jo vaig frenar abans del senyal de la corba, però va ser pràcticament impossible, perquè és absurd fer servir aquest senyal com a referència. No es pot passar en aquest punt concret de 200 a 80 Km/h”, ha explicat a la sala.

El declarant, que era maquinista des del 2003 i estava vinculat a Renfe des del 1982 com a peó especialitzat, ha revelat que ell mateix ja havia comentat amb el cap de seguretat de la zona de la reducció dràstica de velocitat que calia executar en aproximar-se a aquest punt.

A més, ha subratllat que no hi havia senyalització prèvia que obligués a reduir la velocitat. El límit de 80 quilòmetres per hora estava situat “a la mateixa corba”, ha insistit.

El ferroviari s’ha ensorrat al principi i al final dels 55 minuts en què ha testificat i només ha respost a les preguntes del seu advocat, Manuel Prieto. Ha criticat aquesta falta d’indicacions i ha assegurat que no va rebre formació específica sobre la circulació amb alta velocitat per aquesta via ni cap preparació per a l’ús del mòbil corporatiu.

L’acusat ha defensat que ell va complir la norma i ha insistit que cap element de seguretat va impedir que entrés per Angrois a una velocitat que era molt superior a l’adequada.

En la part final d’aquesta jornada, l’Advocacia de l’Estat ha reclamat incorporar les declaracions anteriors de Garzón Amo en apreciar contradiccions, una petició a la qual ha donat suport la fiscalia.

No obstant això, la magistrada presidenta María Elena Fernández Currás no ho ha vist necessari, així que ara serà l’Audiència la que resolgui aquesta qüestió.

En haver estat tan breu la declaració de Garzón Amo, avui podria haver declarat ja l’altre acusat, Andrés Cortabitarte, que era el responsable de la seguretat en la circulació d’Adif. El seu advocat, però, ha al·legat que no estava en condicions per la lleu agressió que va patir el passat dimecres per part del pare d’una de les víctimes. El seu torn ha quedat ajornat i serà el pròxim dia 13, quan es reprendrà l’acció penal.

El judici oral de l’accident del tren Alvia, que se celebra a la Ciutat de la Cultura de Santiago, es preveu llarg i centrat en la responsabilitat de Garzón Amo, que va entrar la corba d’A Grandeira a més del doble de la velocitat permesa (191 km/h davant 80), i la de l’exresponsable de la seguretat en la circulació d’Adif, Andrés Cortabitarte, en el seu cas per eventuals problemes que poguessin haver afectat la seguretat.

A Garzón i Cortabitarte els hi imputen, respectivament, 80 de morts per imprudència greu professional, 145 de lesions pel mateix motiu i un delicte de danys.