Creix l’alerta per l’aigua
Un 10% de la població està en territoris on hi ha un escenari d’alerta o prealerta
Després de la del 2008, aquesta és la segona sequera més important del segle
El pla especial de sequera preveu cinc escenaris i les mesures que cal prendre en cada nivell
Les primeres mesures s’activen fins a vuit mesos abans d’una possible alerta
Aquesta setmana, a Catalunya hi ha un total de 21 comarques en estat d’alerta per sequera. El nombre de persones afectades podria pujar als 700.00 habitants, els quals viuen en 301 municipis. D’aquests, 37 estaran en alerta pel baix volum dels aqüífers i els 264 restants, per la baixa pluviometria i perquè garanteixen les seves demandes a partir de pous propis, captacions superficials o basses. Les xifres representen un 10% de la població de Catalunya.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és la que gestiona la conques hidrogràfiques internes, ha pres aquesta decisió després de constatar que la massa d’aigua subterrània ha experimentat un descens constant de nivell en els últims mesos fins a situar-se als 15,4 metres per sobre del nivell del mar.
L’última zona inclosa per l’ACA en l’estat d’alerta ha estat l’aqüífer del Fluvià Muga, del qual depenen 22 municipis de l’Alt Empordà, i que se suma a nou àrees en què s’ha declarat aquest nivell d’alarma: Carme Capellades, el naixement del Ter, el Llobregat Mitjà, Anoia Gaià, Empordà, la Serralada Transversal, Banyoles i Prades Llaberia. En paral·lel, els aqüífers Ter Llobregat, Darnius Boadella, Riudecanyes i el Consorci d’Aigües de Tarragona continuen en prealerta. Pel que fa al sistema Ter Llobregat, amb les reserves al 37%, continua en l’escenari de prealerta, com també passa a l’embassament de Darnius Boadella (34%), Riudecanyes (19%) i en l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
Prealerta i alerta
En un estat de prealerta (si les reserves baixen per sota del 60%), s’intensifica el seguiment de les reserves i ja es prenen accions d’informació i sensibilització per afavorir l’estalvi. Es comproven les captacions subterrànies recuperades (més de 300 pous) per complementar l’abastament. Aleshores s’activen els recursos d’aigua no convencionals i la producció d’aigua dessalinitzada comença a incrementar-se progressivament. Actualment, les dessalinitzadores continuen funcionant al 90% de la seva capacitat, la qual cosa suposa una producció mitjana des del gener de 5,4 hm³ al mes. Des del mes de febrer, les dessalinitzadores catalanes han incrementat notablement el nivell de producció d’aigua i des del febrer fins a finals d’octubre han produït un volum superior als 47 hm³ d’aigua nova, un fet que ha alentit el descens de reserves. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien set punts per sota.
L’estat d’alerta es declara quan les reserves baixen per sota del 40% per sequera i que suposa una sèrie de limitacions: reducció del consum per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i per a altres usos recreatius (5%). Es restringeix el reg de jardins i zones verdes, l’ompliment de piscines o el rentat de cotxes. També es prohibeix omplir fonts ornamentals i els particulars no poden netejar els carrers amb aigua de la xarxa. Així mateix, en el consum global per proveïment es fixa un màxim de 250 litres diaris per persona.
La falta de pluja actual és la segona més important del segle. La primera va ser l’any 2008, quan les reserves d’aigua es van quedar al 20%. Sembla que no s’arribarà al que es considera “escenari d’excepcionalitat”, el qual té lloc quan les reserves queden per sota del 25%. En aquest cas, s’intensifiquen les reduccions en usos no prioritaris i hi ha una major reducció dels desembassaments. S’activen els recursos no convencionals en la seva totalitat i les extraccions subterrànies. En aquest nivell, la producció d’aigua dessalinitzada s’incrementa progressivament del 75%-100%. També augmenta fins al màxim establert pel pla el règim d’extraccions d’aigua dels aqüífers i pous recuperats. S’autoritza el retorn d’aigües regenerades al riu Llobregat.
Finalment, l’escenari d’emergència es dispara quan s’arriba a només el 16% de les reserves. Es generalitzen, davant la manca de recursos hídrics, les restriccions a tots els usos per garantir l’abastament per al consum humà amb caràcter prioritari.
A més d’extremar les mesures d’estalvi, es prohibeix totalment omplir fonts ornamentals, llacs artificials i piscines d’aigua dolça, i la neteja de vehicles. També s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia que pot baixar fins als 160 en cas d’emergència extrema.
