Un 50,9% de catalanoparlants no veu una amenaça per al català canviar al castellà

Un 50,9% de catalanoparlants de Catalunya creu que canviar al castellà quan algú els parla en aquesta llengua no implica cap amenaça per al català; vuit de cada deu residents a Catalunya estan d’acord amb el model escolar de vehicularitat única del català o un de cada quatre llibres de les biblioteques públiques de Catalunya són en català. Aquestes són dades que publica l’onzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia. “És imprescindible que la gent prengui consciència de la importància de fer servir el català, no només en les interaccions socials sinó també en la relació amb les empreses”, han destacat des de Plataforma.

La transmissió intergeneracional del català és del 80 % a Catalunya i a les Illes Balears, i del 60 % al País Valencià. Aquesta dada, fruit d’una enquesta encarregada per l’entitat a final del 2021 i començament del 2022, constata que una de les principals fortaleses de la llengua continua sent que, de manera general, els catalanoparlants de l’estat espanyol transmeten el català als fills. Tanmateix, si en el cas de Catalunya parlen habitualment en català el 81,9 % dels residents amb, com a mínim, un avi catalanoparlant (un 92,0 % en el cas dels que tenen tres o quatre avis catalanoparlants) i a les Illes Balears ho fan el 78,6% i el 85,1%, respectivament, al País Valencià només fan servir habitualment el català el 62,2% dels que tenen, com a mínim, un avi catalanoparlant i el 76,2 % dels que en tenen tres o quatre.

Com revela la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat, els habitants de Catalunya parlen més català amb els fills que no pas amb els pares. Així, si el 36% el fa servir amb els pares, el percentatge creix fins al 53,6 % a l’hora de parlar amb el fill més gran.

Segons les enquestes encarregades per Plataforma per la Llengua a final del 2021 i començament del 2022, la majoria de valencians, illencs i catalans saben que parlen una mateixa llengua. En concret, com es recull a l’InformeCAT, més de dues terceres parts dels catalanoparlants inicials d’aquests territoris saben que parlen la mateixa llengua, mentre que, en el cas dels castellanoparlants, el percentatge de persones que ho saben és del 64,7% a Catalunya, del 61,7 % a les Illes Balears i del 55,9 % al País Valencià.

D’altra banda, 8 de cada 10 residents a Catalunya estan d’acord amb el model escolar de vehicularitat única del català. Segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, el percentatge de partidaris de la immersió és del 76,0%, i, segons una enquesta del GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua, és del 82,0%.

Tot i això, des de Plataforma han apuntat que encara hi ha un 42,4% dels webs de l’administració de l’Estat que diferencien entre “català” i “valencià” com si fossin idiomes diferents. Aquesta és una dada pròpia de Plataforma extreta a partir d’una observació dels portals oficials de l’Estat feta durant el mes de novembre.

Per altra banda, segons el document, només l’1,9 % de les grans marques fan servir el català a les publicacions d’Instagram i, en molts casos, les mateixes xarxes socials exclouen el català dels idiomes disponibles. De les 10 aplicacions més descarregades arreu del món durant el 2021, només 3 tenen una versió íntegra en català: Facebook, WhatsApp i Telegram.

L’enquesta que Plataforma per la Llengua va fer, a través del GESOP, a 800 professionals de l’advocacia col·legiats a Catalunya revela que hi ha un gran desequilibri entre el fet que el català és la llengua més emprada entre els advocats i el baix ús que en fan en les actuacions escrites i orals. Segons l’enquesta, el 57,3 % dels advocats no presenten mai cap escrit en català i només el 21,6 % han estudiat la carrera en català.