Societat

Quaranta organitzacions denuncien que la reforma de la sedició amenaça el dret a protesta

Entitats i moviments socials reclamen que no “s’agreugin” els delictes de desordres públics, que poden vulnerar drets i intensificar la repressió

Convoquen una concentració a Barcelona en contra de la reforma del Codi Penal i reivindiquen el dret de protesta

Una quarantena d’organitzacions i moviments socials han signat un manifest en contra de la proposta de la modificació dels delictes de desordres públics del Codi Penal que han pactat ERC i el govern espanyol per modificar el delicte de sedició. Les entitats, entre les quals hi ha Òmnium Cultural, Irídia, la PAH, Arran, Procés Constituent, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, entre d’altres, alerten que la modificació del Codi Penal pot suposar una vulneració de drets i intensificarien la tendència repressiva dels darrers anys.

“Celebrem la proposta de derogació del delicte de sedició. Però, no podem deixar passar que l’actual proposta de reforma genera greus afectacions i limitacions al lliure exercici del dret a la protesta, deixant en mans dels tribunals la interpretació i aplicació de conceptes jurídics massa ambigus. Si aquesta reforma tira endavant constituirà una nova agressió als drets fonamentals de la ciutadania i suposarà un retrocés en termes de democràcia”, asseguren en el manifest.

Les organitzacions, en una roda de premsa aquest migdia davant del TSJC, han considerat que la modificació els delictes de desordres públics obre la porta a criminalitzar accions com ara l’ocupació d’un rectorat, tallar una carretera o aturar un desnonament. Per tot plegat, reclamen que no “s’agreugin” els delictes de desordres públics en la tramitació de la reforma i avisen que no es quedaran de braços plegats. De fet, han anunciat la convocatòria d’una concentració a Barcelona aquest dijous 1 de desembre a les 19.30 davant la delegació del govern espanyol.

El manifest reclama que el Codi Penal s’adeqüi als estàndards internacionals sobre drets humans: “No volem cap Codi Penal que criminalitzi les actuacions socials que defensen i conquereixen drets humans per a totes. Per aquesta raó, malgrat no estar d’acord amb l’anterior Codi Penal, demanem que durant el tràmit parlamentari no s’agreugin els delictes de desordres públics per garantir l’exercici del dret de protesta”.

El manifest presenta sis punts:

“1. Si bé es deroga el delicte de sedició, s’incorpora un tipus agreujat de desordres públics que, amb una nova terminologia, persegueix algunes de les actuacions que incorporava la sedició, traspassant-les a les formes i eines històriques de protesta que sempre s’han fet servir per defensar i/o aconseguir drets socials, polítics i laborals.

2. Es proposa la incorporació de conceptes genèrics, subjectius i indeterminats en el seu redactat que permetrien l’arbitrarietat en la criminalització d’un gran nombre d’accions que formen part del dret de protesta, actuacions freqüents a la nostra societat i que són necessàries per fer reivindicacions socials i visualitzar el malestar col·lectiu.

3. Es planteja que els desordres públics també es poden cometre per “intimidació”. Aquest concepte comporta un alt grau de subjectivitat i, previsiblement, una major incriminació. L’ús d’aquesta terminologia pot comportar la imposició de penes més elevades que en la normativa actual, fins i tot presó.

4. S’introdueix com a delicte la invasió o ocupació de locals o espais públics o privats, sense violència ni intimidació, que es castiga amb penes de fins a 6 anys de presó o 12 mesos de multa. Una vegada més, es pretén criminalitzar de manera clara una expressió del dret a la protesta indispensable per a les lluites socials.

5. S’agreuja el tipus bàsic del delicte (incloent-hi, per tant, una protesta amb intimidació, però sense violència) si els fets són duts a terme per una “multitud el nombre, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar l’ordre públic”. Per tant, s’obre la porta a criminalitzar actuacions en base a la mera hipòtesi de que podrien arribar a posar en perill l’ordre públic, i a més, introdueix les penes d’inhabilitació per a exercir una ocupació o un càrrec públics, afectant als càrrecs electes i al personal que treballa a les administracions públiques.

6. El dret de protesta és el dret dels drets. Un mecanisme efectiu de participació ciutadana en els assumptes públics que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu. Si bé el dret de protesta no està codificat com a tal en la normativa internacional, és un concepte que integra un conjunt de drets fonamentals: el dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació, la llibertat d’informació i el dret emergent a defensar els Drets Humans. A l’Estat espanyol, la normativa estatal reconeix el dret de reunió i el de manifestació com a drets fonamentals (article 21 de la Constitució Espanyola); ambdós permeten la protecció harmònica i conjunta del dret de protesta social. De la mateixa manera, la normativa europea -Conveni Europeu de Drets Humans, i la seva interpretació per part del Tribunal Europeu dels Drets Humans- reafirma els ‘drets de reunió i de manifestació com a drets fonamentals de qualsevol societat democràtica’ i destaca que no es poden interpretar de manera restrictiva i que tenen una dimensió individual i col·lectiva indestriable i complementària”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.