religió
L’Escolania de Montserrat celebra la festa del “bisbetó”
Un nen de primer any de l’Escolania i durant un dia exercirà de màxima autoritat del monestir
La festa coincideix amb la festa de Sant Nicolau
L’escolania de Montserrat celebrarà demà 6 de desembre –que coincideix amb Sant Nicolau– la festa del “bisbetó”, una tradició nadalenca d’arrel medieval i que consisteix en triar com a “bisbetó” un dels escolans nouvinguts. Aquest escolà i per un dia exercirà, de màxima autoritat dins el monestir i presidirà totes les celebracions per obra i gràcia del Pare Abat.
Es tracta d’una festa que no té un origen religiós i és una de les celebracions pròpies de la comunitat de Montserrat que no té cap càrrega litúrgica. La tria del bisbetó es fa pel dia de Santa Cecília, el 22 de novembre, patrona dels músics, quan entre tots els escolans nouvinguts s’escull el que ocuparà aquest càrrec de bisbetó. Ha de ser un alumne de primer curs – d’uns 10 anys – i per triar-lo es fan unes eleccions.
El dia 6 de desembre els escolans procedeixen a la investidura del Bisbetó. La cerimònia és solemne i el Pare Abat atorga a l’escolà escollit la representació de la màxima autoritat i li imposa les insígnies. Durant tot el dia el Bisbetó fa de bisbe: vesteix una mitra, un pectoral, un anell i un bàcul i presideix totes les celebracions. És una de les festes més populars entre els escolans, en la que no hi falten els pares com a públic, i s’inscriu en el conjunt de celebracions pre-nadalenques que es caracteritzen per la inversió dels rols socials i es poden emparentar amb les Saturnals romanes.
Les Saturnals eren unes festes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre, quan les feines del camp ja s’havien acabat. Es considerava un període on no hi havia restriccions de cap mena, predominava l’alegria i hi havia una gran relaxació de costums.
La Puríssima
I dos dies després de Sant Nicolau l’Església celebra el dogma de puresa de la Mare de Déu, concebuda lliure de pecat original, sense cap màcula; d’aquí que també sigui coneguda com a festa de la Immaculada Concepció.
Explica Antoni Serés a Festa, tradició i identitat, que entre les tradicions del dia de la Puríssima, en moltes cases catalanes es menjaven els primers torrons de la temporada, com també les noies de casa bona organitzaven festes sota l’advocació de la Mare de Déu, que vetllava per la seva puresa.
