Queixes lingüístiques a l’alça
L’informe anual de la Plataforma per la Llengua registra el doble de reclamacions que l’any passat
El 60,3% de les vulneracions del dret dels catalanoparlants a usar el català infringeixen la llei
El sector públic, el més malparat
L’entitat alerta que el procés de normalització no s’ha acabat
Nou toc d’alerta per la salut del català. L’informe anual sobre queixes lingüístiques, que elabora la Plataforma per la Llengua cada any, continua registrant un augment del nombre de reclamacions: més del doble que l’any passat, i la majoria tenen a veure amb la falta d’ús del català en l’atenció oral i escrita que reben dels serveis públics. A més a més, el 75% d’aquestes discriminacions que es denuncien són per fets il·legals.
Coincidint amb la commemoració del 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que protegeix les llengües minoritzades, l’entitat va presentar l’informe, en què any rere any, des del 2016, augmenta el nombre de queixes lingüístiques per vulneració del dret a emprar el català en la comunicació diària. L’últim informe no n’és una excepció, ben al contrari. Aquest any van registrar un 52,2 % més de queixes i, si es retrocedeix als registres del 2016, la pujada és enorme, un 402% més. Però, a més a més, les queixes relacionades amb el sector públic marquen un pic i arriben al 44,6%, quan en anys anteriors representaven entre el 30% i el 40% de les queixes totals. Retrocedeix l’ús del català? O la gent està més sensibilitzada per l’ús de la llengua i, per tant, denuncia més?
Aquest 2023 pertoca a la Generalitat elaborar, a través de l’Idescat, l’enquesta quinquennal d’usos lingüístics de la població, que donarà un encertat diagnòstic de la salut del català. En espera d’aquestes dades, i d’acord amb el resultat d’aquest nou informe de la Plataforma per la Llengua, els autors indiquen que aquest augment del nombre de queixes també estaria motivat per un coneixement més gran del servei d’atenció de què disposa l’entitat, que ofereix assessorament jurídic als catalanoparlants que volen denunciar vulneracions de drets lingüístics, mancances en les polítiques de normalització o males pràctiques lingüístiques. També gestiona denúncies, representa els interessats i impulsa campanyes de denúncia pública.
Sigui quina sigui la raó, el fet és que durant el 2021 es van rebre 1.983 queixes, un 52,2% més respecte a les 1.303 del 2020. A tall d’exemple, el 2016 es van comptabilitzar 392 reclamacions. Aquest augment indica que, per a moltes persones, la situació de la llengua encara és lluny de ser la desitjable i que la normalització lingüística encara té molta feina a fer. De fet, la majoria de queixes tenen a veure, precisament, amb un incompliment dels paràmetres legals.
No es compleix la llei
“Molts ciutadans denuncien que tenen dificultats per fer servir el català amb normalitat, que els seus drets lingüístics no són sempre respectats i que el català no té el reconeixement o l’estatus que seria d’esperar” en els territoris de parla catalana. Segons l’informe, sis de cada deu queixes rebudes van ser per fets que contravenien la legislació vigent, una proporció en línia amb la dels anys anteriors. En el cas del sector públic, la proporció de queixes relacionades amb fets il·legals va ser encara més gran: un 75%. Així, els autors de l’informe consideren “que les normes específiques de protecció del català no són plenament efectives” en un context en el qual la Constitució “privilegia” l’ús del castellà. A més, el Tribunal Constitucional ja va deixar establert que el coneixement de les altres llengües no pot ser requerit de manera generalitzada ni equivalent, la qual cosa crea un terreny de joc desfavorable al català tant en el sector públic com en el privat.
Educació, amb un especial increment en les universitats, així com els mitjans públics i la sanitat, són els àmbits de l’administració pública que en surten més malparats. En el camp privat, la llista de queixes l’encapçalen empreses com ara TripAdvisor i Adeslas. I, tot i l’extensió dels territoris de parla catalana, el 91% de les queixes s’han registrat a Catalunya –arriben a un 91,8%–, i aquí, la comarca del Barcelonès concentra el 45,3% de les queixes.
