Bisbes d’Europa, oberts als canvis en l’Església

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va destacar ahir el procés sinodal que ha obert Francesc. El papa, per tal que es pugui celebrar el sínode 2023/24, va obrir les portes a tothom qui volgués opinar, i va demanar a tots els fidels i als moviments cristians que fessin arribar les seves propostes a les seves diòcesis. Naturalment, els fidels de tot el món hi han dit la seva, i a Catalunya i a Europa hi ha hagut un clam bastant unànime: que cal donar més protagonisme a les dones, que cal no marginar els homosexuals, que son Església com tothom, i que cal donar més pes als laics. També que cal canviar el llenguatge, que cal ser menys clerical i que s’ha de retornar al missatge original de l’Evangeli.

El bisbe Planellas va reconèixer ahir en unes jornades sobre aquest procés sinodal, que es va fer al Seminari de Barcelona, que “algunes mentalitats eclesials escèptiques han menystingut o aparcat la proposta, perquè implicava una consideració de l’Església institució amb unes fronteres menys definides”. Però l’arquebisbe va recordar, també, que a Catalunya, i de forma majoritària, s’ha considerat que “l’experiència sinodal és la base del camí present i futur de la nostra Església”.

Sis bisbes i altres alts càrrecs de conferències episcopals europees han estat dos dies debatent aquest procés sinodal, i han coincidit que sense la veu de tothom, sense debatre les diferents visions cristianes que hi ha avui, l’Església no pot avançar.

“Una Església sinodal ha de portar el testimoniatge de l’Evangeli de Jesucrist en l’ambient social en què es troben, per tal de transformar-lo”, va recordar el bisbe Planellas i el sotssecretari de la Conferència Episcopal Italiana, Valentino Bulgarelli, va recordar, sobre aquest punt, que l’Església “ha de ser reparadora, mai sancionadora”. En la sessió d’ahir, moderada pel degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Torra, també van intervenir el bisbe de Lieja, Jean-Pierre Delville, que es va decantar per donar més poder i formació als laics, i el bisbe de Haarlem-Amsterdam, Johanne W.M. Hendriks, que va parlar de la responsabilitat d’aquest camí sinodal actual, del qual va dir que és fruit del Concili Vaticà II i de la “teologia de la comunió”.