Societat
De Kabul a Ordis
Fa tres mesos que la professora universitària afganesa Talwasa Osuly i la seva família són uns veïns més del petit municipi alt-empordanès en el marc d’una prova pilot d’acolliment de persones migrades i refugiades de l’associació Micropobles
Treballa a l’Ajuntament fent tasques administratives i destaca el suport del grup mentor
A les comarques gironines, Ordis és l’únic micropoble participant en el projecte que acull refugiats
Al final de la conversa amb Talwasa Osuly, li demano pel penjoll daurat que du al coll. Hi ha una inscripció que no sé llegir i vull saber si té algun significat especial per a aquesta professora de 32 anys que impartia classes de llengua i literatura paixtu a la Universitat de Kabul. M’explica, en castellà, que és el símbol d’Al·là. Des que el 15 d’agost del 2021 els talibans van prendre el control de la capital, Kabul, l’Afganistan ha deixat de ser un país per a les dones. “El meu país és com la meva mare i el trobo a faltar molt”, remarca. Una mare pàtria, però, que ha esdevingut una gàbia per a les nenes, les joves i les dones afganeses, sense drets. A Osuly li dol aquesta situació, un present sense futur. “A diferència d’aquí, on les dones poden treballar i estudiar, tenen drets, a l’Afganistan la dona és poc més que un animal. La nit passada vaig plorar després de parlar amb les meves alumnes. Em van dir que estaven vives, però que no era viure; no tenen vida allà.”
Fa un any i mig que Talwasa Osuly; el seu fill, Muhammad Jan Kawun, i la seva mare, Hafiza, van marxar de l’Afganistan. Després d’un temps a Rubí, fa tres mesos que viuen a Ordis, a l’Alt Empordà, un dels 125 micropobles que hi ha a les comarques gironines, amb poc més de 370 veïns, segons el cens de l’any 2022. La família Osuly forma part de la prova pilot Oportunitat 500, amb la qual l’associació Micropobles s’implica en l’acollida de refugiats. A canvi d’una feina i d’un habitatge, es vol que la família acollida s’arreli al municipi per combatre així el despoblament del món rural. La majoria de sol·licituds de Micropobles s’han centrat en municipis de les demarcacions de Tarragona i Lleida. La família d’Osuly és l’única a les comarques gironines inclosa en aquest projecte.
L’objectiu és que “la família es quedi al poble i hi faci arrels”, destaca Xavier Camps, alcalde de Palau de Santa Eulàlia i responsable de la sectorial d’Atenció Social de l’associació Micropobles. “Fem un itinerari d’emprenedoria; els volem ensenyar a volar. No fem acollida i protecció”, hi afegeix. La iniciativa s’ha treballat durant dos anys en xarxa amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que per primer cop ha tret una convocatòria per impulsar les polítiques ocupacionals per a municipis de menys de 500 habitants, i amb Igualtat i Feminismes. Els responsables recalquen els resultats satisfactoris de la prova pilot endegada fa sis mesos. Camps destaca el valor afegit que els municipis petits poden aportar al projecte: “En un poble, el sentiment de comunitat és molt gran i l’adaptació familiar és més ràpida; la població de seguida s’hi aboca i l’arrelament pot ser més efectiu.”
Primers dies en xoc
L’alcaldessa d’Ordis, Anna Torrentà, recorda el primer dia que van anar a buscar la família Osuly a l’estació de Figueres. El primer que li van demanar és si hi havia metro a Ordis. “Els primers dies van estar en xoc”, assenyala Torrentà en relació amb el fet d’habituar-se a un poble on surts al carrer i potser no et trobes ningú. Aquests primers mesos han hagut de fer front al hàndicap de la llengua i de la mobilitat. Tot i que hi ha transport públic –un autobús diari per desplaçar-se a Figueres–, no hi ha la freqüència i alternatives de mobilitat que hi pot haver en una gran ciutat. Osuly recalca el suport dels veïns quan ha necessitat desplaçar-se fins a Figueres per fer gestions. Així es va crear un grup de WhatsApp amb el nom d’“Ordis cooperatiu”, en què els veïns s’ajuden mútuament. A més de l’idioma, estudia per treure’s el carnet de conduir. Actualment hi ha 28 contractes a persones que formen part del programa i 27 són per fer treballs de peó, tasques pròpies d’una brigada municipal. El d’Osuly és l’únic d’oficina. Pel que fa a la feina a l’Ajuntament d’Ordis, l’alcaldessa explica que, a banda del suport administratiu, com ara entrar ordenances, està preparant també els codis QR dels plafons històrics del poble. “Ens anem adaptant els uns als altres”, hi afegeix Torrentà. El fill, Muhamad, és feliç de viure a Ordis i d’anar a una escola amb poc alumnat on l’han ajudat a integrar-se i pot jugar al carrer amb els amics. També juga a futbol al Borrassà i parla català. La Talwasa fa un balanç molt positiu d’aquests mesos: “Me n’alegro molt, perquè el meu fill aquí té futur i té objectius.” També ha estat una “revolució” per a l’escola d’Ordis: 45 alumnes des de P3 fins als 12 anys que desconeixien la diversitat. En aquest sentit, l’alcaldessa Torrentà reivindica l’experiència, que qualifica d’“enriquidora”, ja que és un “aprenentatge de la diversitat” per a tots els veïns d’Ordis, “des dels infants fins a la gent gran”. “S’ha creat aquest esperit de cooperació”, hi afegeix.
El 8 de març, amb motiu del Dia de la Dona, les dones d’Ordis van compartir àpats duts de casa, i la Talwasa, amb la seva mare, Hafiza, va explicar la seva experiència a Kabul. “Totes som fortes en el nostre món; les dones juntes som potents”, assenyala l’alcaldessa.
