Societat

La Barcelona del terror

Un estudi encarregat per l’Ajuntament identifica 139 espais de la repressió franquista

El

regidor Jordi Rabassa vol enderrocar el monument abans de les eleccions

La ‘Topografia de la repressió’ detalla llocs i documenta noms

La brutalitat de la repressió franquista desplegada a la ciutat de Barcelona ja té un plànol que dimensiona el seu abast. Es pot consultar a l’espai d’internet Ajuntament.barcelona.cat/memoriademocratica/mapa/ca/repressiofranquisme# on hi ha referenciats 130 espais de la ciutat. Aquesta és la cara visible d’un treball que ve de lluny, impulsat per la regidoria de Memòria Democràtica, i en el qual hi han pres part activa els investigadors Martí Marín i Joan Gimeno, del Centre d’Estudis de les Dictadures i Democràcies i la Universitat Autònoma de Barcelona, que han dut a terme el que s’ha anomenat Topografia de la repressió franquista a la ciutat de Barcelona (1939-1978).

La feina de l’Ajuntament de Barcelona és en l’àmbit de l’estudi d’aquest passat tràgic recent, però es desplega també en el terreny del concret i sobre les traces que el franquisme encara té a la ciutat en forma de pedra. En aquest sentit, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, va confirmar ahir la seva voluntat d’enderrocar el monument dels caiguts, al fossat de Santa Helena de Montjuïc, tal com ja va avançar El Punt Avui, concretant que vol dur a terme l’operació de demolició “entre l’abril i el maig”, abans de les eleccions.

El projecte de la Topografia de la repressió té tres objectius. El primer és documentar els espais on es van desplegar les pràctiques de violència política sobre les persones, en segon lloc s’identificaran els autors de tots els excessos i, finalment, es farà un retrat del sistema judicial que va ser còmplice i part executora de la repressió.

Pel que fa als llocs, fins a la data d’avui se n’han identificat 139, 130 dels quals ja s’han traslladat damunt el plànol de la ciutat que es pot consultar a la xarxa. Un dels espais ressenyats és l’antiga caserna de la Policia Armada, que se situava a l’actual CaixaForum. A l’edifici hi havia tres esquadrons, 250 homes, i va allotjar les quadres i el parc mòbil dels policies que es coneixien com “els grisos”.

També es ressenya el camp de concentració que hi va haver al barri d’Horta. L’edifici de Llevant del que és avui la Llars Mundet va ser un dels 16 punts de reclusió especial que es van posar en marxa a Catalunya a partir del febrer del 1939.

En l’apartat que identifica els botxins del franquisme, l’objectiu que es vol aconseguir és baixar fins al nivell de carrer, fent una llista dels policies que prenien part en la repressió activa dels ciutadans. S’ha començat, però, per dalt de tot, amb els noms i petites biografies de ministres, responsables polítics de seguretat, governadors civils, alcaldes de la ciutat, caps superiors de policia, president dels tribunals i directors de presons, l’alt comandament militar, auditors militars –que tenien funcions jurisdiccionals–, fiscals i personal de l’auditoria de guerra, secretaris generals del Movimento, delegats nacionals i provincials de la Falange, caps provincials i delegats d’informació i investigació del partit feixista.

Fins ara s’han identificat més de cent noms documentats amb la seva biografia. Aquest fet ha permès conèixer que la presència de la gent de la Falange en el cos jurídic de l’exèrcit i la seva influència en general va ser més gran del que es creia, segona va detallar Martí Marín.

En el terreny de la quantificació, una de les tasques difícils és posar número a les persones represaliades i torturades. Entre els anys 1960 i 1978 la xifra de represaliats a la ciutat va ser de 1.233, 15 persones van resultar mortes i hi ha constància de 76 víctimes de tortura, xifra que Joan Gimeno ja adverteix que no és la real perquè és molt baixa, només és la documentada en casos de persones residents a la ciutat.

“Ara tenim la metodologia per investigar tota la repressió i podem arribar a conèixer el màxim de llocs i de noms”, va explicar Jordi Rabassa, que va recordar que per dur a terme aquesta tasca és indispensable que les institucions obrin els seus arxius als investigadors, tal com ja fa temps que passa per exemple amb el fons documental de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant el franquisme.

Per continuar elaborant la Topografia de la repressió ara s’hauran d’establir nous convenis amb universitats que hauran de continuar amb la recerca. Marín va advertir, però, de les dificultats que es troben sovint amb l’accés a arxius per les restriccions del Ministeri de l’Interior.

L’altra casa de tortures de la ciutat

La caserna de la Guàrdia Civil del número 93 del carrer de Sant Pau és un dels espais sinistres de la ciutat de Barcelona. El treball de Joan Gimeno recorda que en aquest espai tenia la seu el servei d’informació de la Benemèrita i que hi ha múltiples testimonis de ciutadans que després de ser detinguts hi van ser traslladats i sotmesos a tortures. No hi pot haver distinció entre les males praxis de la policia i la Guàrdia Civil, tot i que es parli més de la prefectura de Via Laietana, ja que el cas emblemàtic de maltractaments d’aquella època és el de FranciscoTéllez i va ser torturat per la Guàrdia Civil. A la caserna del carrer de Sant Pau hi havia instal·lació per aplicar corrents elèctrics als detinguts, tot i que és un aspecte que no s’ha confirmat. Un detingut del 1970 hi va rebre múltiples agressions amb cops de puny i puntades de peu.

Via Laietana, 43, com mai s’ha vist

Una jove estudiant de filosofia i lletres detinguda l’abril del 1966 amb motiu d’un acte del Sindicat Democràtic d’Estudiants i traslladada a la prefectura superior de policia, a Via Laietana, 43, va deixar per a la història un document únic que ara veu la llum, gràcies al treball de Joan Gimeno. Es tracta d’una imatge inèdita dels sinistres calabossos del que ja es coneix com “la casa dels horrors” realitzada en un dibuix que va fer la jove quan, després de passar per la comissaria, va passar un temps tancada a la presó de la Trinitat. Al dibuix, s’hi veuen les diverses cel·les que hi havia al soterrani de Via Laietana i que era conegut en els ambients contraris al règim com “la casa blanca”. El dibuix també detalla els noms de companyes de la jove que també van ser detingudes i hi dibuixa un dels policies que vigilaven el lloc i que crida la paraula “puerta!”. Al dibuix hi ha la inscripció “peste amarilla”, potser per l’olor de desinfectant que feia el lloc. L’autora del dibuix va passar una nit a comissaria i en el seu cas no va patir tortures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES