Societat

“L’any 1978, Planeta no va voler publicar-nos’”

‘Les fogueres del Pertús’ van veure la llum per la tenacitat de Merceditas Orriols

“Falta reconèixer l’obra del pare”

Des de Baiona, on resideix, i de l’altre costat del telèfon, la veu de Merceditas d’Orriols sona carregada de vitalitat. Transita per la vuitantena amb una determinació a prova d’edat i quan se li demana que expliqui coses del pare, Àlvar d’Orriols, el seu discurs s’omple de paraules carregades d’amor. “A casa sentíem una admiració terrible per ell, tothom el volia”, explica per definir el tarannà del seu progenitor.

Responsabilitat d’aquesta dona ha estat honorar la memòria del pare fent conèixer el relat inèdit de Les fogueres del Pertús. “Quan va morir Franco, el pare va dir que encara hauríem de deixar passar deu anys per poder publicar el text”, recorda. Tot i això, Merceditas estava convençuda que “una obra meravellosa com aquesta no es podia quedar al calaix”; per això el 1978, dos anys després que els deixés el pare, va anar a Barcelona a portar a l’Editorial Planeta el text original en castellà de Las hogueras del Pertús.

“No ho van voler publicar, ho van rebutjar dient que no encaixava en la línia editorial.” Amb aquestes paraules recorda Merceditas la decepció que van sentir aleshores. Va ser un cop dur que no va frenar la seva determinació, tot i que va haver d’esperar uns anys a tornar a buscar editorial. El que va acabar retardant una vegada més el procés de publicació va ser el delicat estat de “la mamà” de Merceditas, a qui se li “removia tot” cada cop que li parlaven de l’obra del seu difunt espòs.

“Així que vaig esperar que morís la mamà. Era el 1989, els meus set fills ja eren grans i aleshores vaig començar a fer contactes.” La coneixença del catedràtic de la UAB Manuel Aznar va ser clau i li va obrir portes per acabar editant Las hogueras del Pertús a París el 1995. Després va venir una altra edició castellana, una de francesa, traduïda per un net d’Orriols, i la versió catalana editada per Gorbs el 2014.

“A França el feien llegir al batxillerat i venien nois a casa a preguntar-me pel pare, perquè en feien treballs”, explica Merceditas. Conegut pels joves estudiants de França i ignorat pel gran públic a Catalunya. “Falta reconèixer l’obra del pare”, clama la filla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Consol Aroca
Secretària de Dones pel Futur

“Teníem clar que aquelles torres s’havien de salvar”

SANT ADRIÀ DE BESÒS
Pepi Astor
Va treballar a les Tres Xemeneies

“Miro el petjapapers i em venen tots els records”

BARCELONA

Diagnòstic mèdic al català

Barcelona

Un nou barri que aspira a ser un referent internacional

Sant Adrià de Besòs
Societat

Busquen sostre per als usuaris de l’alberg que tanca a Badalona

Badalona
Dilluns s’inicia l’enderroc del Gimnàs Sant Pau
Societat

Dilluns s’inicia l’enderroc del Gimnàs Sant Pau

barcelona
Moda

El món mira la moda nupcial que s’exhibeix a Barcelona

Barcelona

Banc Sabadell celebra la setzena edició dels Aces Solidaris

gastronomia

Cap de setmana de festival gastronòmic al Moll de la Fusta

Barcelona