Societat
Subrogació: debat obert
La gestació subrogada no està permesa a l’Estat espanyol, però sí en altres països
Col·lectius a favor insisteixen que és una tècnica de reproducció assistida i reclamen que es reguli
Les criatures gestades a l’estranger tenen dret a ser inscrites aquí
Més enllà dels titulars que ha generat Ana Obregón amb el naixement de la seva neta, la qüestió de la gestació subrogada torna a suscitar debat. A l’Estat espanyol està prohibida i el Codi Penal preveu penes d’entre un i cinc anys de presó per a qui entregui o rebi una criatura a canvi de diners i saltant-se els procediments legals de protecció dels menors. A més, fa just un any el Tribunal Suprem va dictar una sentència en què assegura –en relació amb la inscripció al Registre Civil d’una criatura nascuda per aquest sistema a l’estranger– que la gestació “per substitució comercial” vulnera greument els drets fonamentals reconeguts a la Constitució i als convenis internacionals sobre drets humans.
“Tant la mare gestant com el nen a gestar –diu el Suprem– són tractats com a mers objectes, no com a persones dotades de dignitat.” El tribunal critica que a la mare gestant se l’obligui des del principi a lliurar el seu nadó i a renunciar a qualsevol dret derivat de la maternitat. I pel que fa a la futura criatura, afegeix que se la “cosifica” com a objecte de contracte. Tot i això, el Suprem també reconeix el registre dels nadons un cop arriben a l’Estat, perquè per sobre de tot cal protegir els seus interessos.
“Estem en una mena d’esquizofrènia. D’una banda, la subrogació és il·legal, però de l’altra tenim una inacció total per part dels poders públics”, explica Carmen Lázaro, professora de dret a la Universitat Internacional de Catalunya. Lázaro fa més d’una dècada que investiga aquest tema i ha participat en diversos grups de recerca internacional i transversal, abordant qüestions jurídiques, mèdiques psicològiques... Ha estat l’única representant presencial de l’Estat espanyol en la Declaració de Casablanca que es va fer el març passat, en què un centenar d’experts juristes de 75 països reclamaven l’abolició d’aquesta pràctica. “Demanem l’abolició, no la regulació, perquè regular és acceptar, i no es pot acceptar que la dona i el nadó siguin objectes”, insisteix Lázaro, que lamenta que les autoritats no siguin més contundents. “Quan a Catalunya hi va haver el conat d’independència, la Guàrdia Civil va tancar en 48 hores un miler de pàgines web. En canvi, amb les clíniques que ofereixen aquests serveis i fan publicitat, no passa res”, assegura. L’explicació –diu– és la gran quantitat de diners que mouen. “Hi ha molts interessos econòmics, no només de les clíniques, sinó també de les farmacèutiques –perquè es medicalitza el cos de la dona–, d’advocats, gestors, intermediaris... És un negoci que cada any augmenta un 25%, i es preveu que el 2025 mourà a tot el món més de 25.700 milions de dòlars. I de tots aquests diners les dones gestants només en reben un 1%”, remarca.
Però què passaria si en tot aquest procés no hi hagués diners pel mig i es fes de manera altruista? “Posem per cas que jo et falsifico un passaport, però ho faig gratis. El fet que ho faci gratis, ho fa menys delicte? La gratuïtat no fa bo un fet roí”, manté la jurista, que insisteix que en l’àmbit mundial només el 2% de les gestacions per substitució són gratuïtes. “Llavors la gestant pot ser una cunyada, una amiga... Ella no cobra, però tots els altres sí. Tampoc es pot controlar el diner negre, els regals... A més, hem de tenir en compte que la mare gestant posa en risc la seva vida, hi ha una sobrehormonació, ja que s’ha de preparar per a l’embaràs encara que no aporti l’òvul. La dona es continua utilitzant com a objecte”, manté Lázaro, que defensa que la subrogació s’utilitza per satisfer desitjos, i que els desitjos no són drets.
Un 63% de la població, a favor de regular-la
Com sol passar en molts temes complexos, la legislació no sempre està en sintonia amb l’opinió d’una part de la ciutadania. Segons l’enquesta sociopolítica del CEO del març passat, el 63% dels catalans acceptarien la gestació subrogada en alguna de les seves modalitats, un 19% no tenen cap opinió formada sobre aquest tema i un 18% hi estan totalment en contra.
Arran del cas d’Ana Obregón han estat molts els polítics que s’hi han pronunciat en contra, però no sempre ha quedat clar si el rebuig era per la subrogació, l’edat de la mare legal o la morbositat que la criatura sigui filla d’una persona morta. “En qualsevol cas, la premsa rosa ha aconseguit que es torni a parlar d’aquest tema”, indica Ramon Antonijoan, vicepresident d’FLG Famílies LGTBI, una entitat que aplega famílies de tot tipus –per gestació subrogada, per altres sistemes de reproducció assistida, per adopció, per acolliment, amb fills de matrimonis anteriors...– i les ajuda a empoderar-se i fer sentir la seva veu amb un discurs propi.
Pel que fa a la subrogació, Antonijoan insisteix que es tracta d’un tema molt complex, no lliure d’estereotips. “Fa ràbia que sempre es vinculi amb les reivindicacions LGTBI, quan la majoria de les parelles que hi recorren (el 80%) són heterosexuals. Sempre es parla d’homes gais i rics que exerceixen violència contra les dones, quan això és fals”, indica, i recorda que la gestació subrogada es pot fer de manera legal en força països, com ara Grècia, l’Índia, Ucraïna i Rússia, si bé en aquests dos últims la guerra ho impedeix actualment. En el cas de l’Índia s’han conegut molts exemples de mala praxi i des de Catalunya no hi ha parelles que s’hi interessin. “També es pot dur a terme en tots els països del món anglosaxó: la Gran Bretanya, el Canadà, els Estats Units, Austràlia, Sud-àfrica. Fins i tot a Gibraltar. El que passa és que són processos molt diferents”, afegeix. Per exemple, als Estats Units hi ha una sentència judicial que garanteix els drets de les gestants i també els dels pares i mares d’intenció. S’han de presentar estudis psicològics, econòmics, d’antecedents penals... Totes les parts necessiten advocats, i abans que hi hagi embaràs, ja hi ha d’haver sentència. “Hi ha molts professionals implicats –continua Antonijoan– i, per tant, els preus són molt elevats, al voltant dels 140.000 euros. Però, d’aquests, només entre 30.000 o 40.000 euros arriben a les gestants.”
D’altra banda, en països com Rússia, Ucraïna i Grècia no es considera la criatura un fill gestat per subrogació. La mare legal és la gestant, amb un pare estranger. Quan es produeix el part, mitjançant una prova d'ADN, ela pare certifica que el fill és fill seu. Al certificat de naixement apareixen el pare i la gestant com a pares de la criatura. Després que la dona gestant renuncia fins a tres cops, es la mare d’intenció (i parella de l'home que ja és reconegut com a pare) qui adopta la criatura. Segons Antonijoan, aquests processos no són tan garantistes. “En els països anglosaxons la nacionalitat s’aconsegueix per filiació; per tant, encara que no es poguessin inscriure aquí, els nadons tenen nacionalitat nord-americana o canadenca. En canvi a Ucraïna la nacionalitat no s’aconsegueix per naixement i aquestes criatures es consideren apàtrides”, explica. Per això és important que un cop aquí es puguin inscriure al Registre Civil.
Complexitat
Tant FLG com la resta d’entitats de famílies LGTBI de l’Estat estan a favor de la gestació subrogada. “Creiem que no se li ha de dir a ningú com ha de crear la seva família. El que és clar és que s’ha de regular d’alguna manera, perquè no es poden posar portes al camp. En el cas de les persones del col·lectiu LGTBI, sempre hem tingut fills, d’una manera o altra, i ho continuarem fent. La llei de reproducció assistida, la llei de donació d’òrgans, la llei de l’avortament... també eren lleis difícils i es va haver de legislar. S’haurà de veure quin és el model, per exemple si hi ha d’haver retribució o no”, manté Antonijoan, que insisteix que la subrogació és estrictament un sistema de reproducció assistida. “Si es paga la donació d’òvuls, si es paga la donació d’esperma..., potser també s’ha de legislar una retribució per a la gestació”, afegeix.
En aquesta línia, Antonijoan recorda que en els països on només es permet la gestació subrogada altruista –com Austràlia– no sempre es troba una familiar o una amiga que vulgui gestar la criatura, i els pares i les mares d’intenció també acaben marxant a l’estranger, normalment als Estats Units. Sense ànim de generalitzar –cada cas és un món–, normalment les parelles heterosexuals solien optar (abans de la guerra) per Rússia i Ucraïna, on el procés és més barat, mentre que les parelles homosexuals opten més pels països anglosaxons.
En aquest context, hi ha països com l’Argentina i Cuba, on fins ara no hi havia legislació respecte a aquesta qüestió, que han plantejat la regulació. Ara bé, quin seria el límit regulador? A Portugal, per exemple, només es permet gestació subrogada a parelles heterosexuals amb problemes mèdics i de manera altruista. Una limitació que clarament discrimina les parelles homosexuals, encara que siguin un percentatge petit del total.
Dins de tota aquesta complexitat, Antonijoan també esmenta el sistema ROPA (recepció d’òvuls per part de la parella), que és el que utilitzen parelles lesbianes per tirar endavant un embaràs. En aquest cas una aporta el material genètic i l’altra gesta l’embrió un cop fecundat. Amb aquest mètode, la mare gestant i la que dona l'òvul, tot dues, criaran a la criatura. Això no pasa amb la mare gestant en una gestació subrogada, on seran els pares d’intenció els que criaran la criatura i seran els seu pares legals. “És evident que és una tecnica de reproducció asistida que te similituds amb la gestació subrogada, i en aquest cas és legal i es pot fer perfectament sense problemes a l’estat Espanyol”, recorda Antonijoan, que insisteix que és massa fàcil jutjar sense posar-se a la pell dels altres; “ningú arriba a la gestació subrogada per un capritx”, assegura.
També lamenta que es consideri políticament incorrecte donar suport a la subrogació. “Pensàvem –conclou– que les dones defensarien els drets d’altres dones. Però veiem que s’està polititzant molt el tema”. Els que ara hi estan rotundament en contra són Unides Podem i el PSOE. ERC semblava disposada a obrir el debat sobre la regulació, però les últimes declaracions de Gabriel Rufián, clarament en contra, han suposat un gir de guió. Ciutadans i el PP, en canvi, sí que la regularien.