Societat
Can Sanpere, per al poble
L’Ajuntament de Premià de Mar i l’Associació Can Sanpere acorden el desallotjament de l’antiga fàbrica tèxtil, pas previ a l’expropiació de l’immoble i la seva transformació en un espai públic
La pressió social i l’ocupació de la finca han aturat durant aquest temps la construcció d’habitatges en una zona del centre urbà altament densificada
La voluntat de l’acord és que en el futur es mantingui l’autogestió en el centre
El 2014 Premià de Mar va votar en una consulta que estava d’acord amb l’expropiació de la finca
L’antiga fàbrica de Can Sanpere, en ple centre de Premià de Mar, és més a prop de convertir-se en un equipament públic després de més de vint anys de conflicte urbanístic i judicial. Ahir, l’Ajuntament i l’Associació Can Sanpere van signar un conveni que garanteix l’inici d’un expedient d’expropiació de la finca als seus actuals propietaris, l’empresa Josel SA, que pertany a Núñez y Navarro. L’acord recull el compromís de l’entitat, que ha ocupat i autogestionat la finca durant deu anys, de desallotjar i buidar l’immoble de forma voluntària i, paral·lelament, la cessió per part del consistori de l’espai municipal La Festa perquè puguin continuar amb les activitats que es feien a l’immoble. L’Ajuntament inclourà en el ple d’aquest mes la incorporació en el pressupost del romanent de tresoreria de tres milions d’euros amb què es preveu pagar l’expropiació.
Refer camins
“Han estat dos anys de negociacions discretes per tornar a teixir complicitats entre les dues parts”, va explicar ahir l’alcalde, Rafa Navarro, que va lloar la generositat de tothom després de molt de temps de sospites i recels. “Hi ha hagut diferències que semblaven insalvables, però també retrobaments miraculosos i al final hem aconseguit un acord històric”, hi va afegir. En aquest sentit, la decisió té el suport de tots els grups municipals i s’espera que el procediment vegi la llum en el pròxim mandat, quan l’antiga fàbrica es converteixi en un espai amb equipaments, zona verda i habitatge. La voluntat de l’acord és que en el futur es mantingui l’autogestió en el centre i que l’Associació Can Sanpere tingui preferència en l’adjudicació, tot i que estarà oberta a qualsevol entitat del municipi. L’alcalde va recriminar a la propietat que en aquests darrers dos anys s’hagi negat a negociar amb el consistori i va avançar que quan s’arribi al judici per l’expropiació “la propietat demanarà més diners”. En aquest sentit, va recomanar al nou govern que surti de les urnes el 28 de maig que sigui “àgil, imaginatiu i bel·ligerant”.
Per la seva banda, la portaveu de l’Associació Can Sanpere, Emma Puig, va lloar el conveni signat i l’entesa a què s’ha arribat pel bé del municipi. “Apostem perquè s’hi puguin fer activitats que responen a les necessitats de la gent del poble, de la classe treballadora”, va assegurar, en resposta a quin ha de ser el futur del nou equipament. Si es compleixen tots els terminis establerts i el calendari previst, l’Ajuntament podria disposar de Can Sanpere aproximadament un any després d’iniciar l’expedient d’expropiació i d’haver pagat l’import de la taxació. Una taxació que des del consistori ja preveuen que sigui més alta que la prevista inicialment si la propietat presenta un recurs administratiu i el Jurat d’Expropiació de Catalunya (JEC) l’estima i s’estableix un nou preu.
L’origen de tot plegat
Abans de convertir-se en un exemple de la resistència contra l’especulació urbanística, Can Sanpere era una fàbrica tèxtil nascuda el1898 i que va ser reconeguda per la fabricació de paracaigudes. Forma part del passat laboral de desenes de premianencs i quan el 1998 va tancar definitivament les portes la seva excel·lent ubicació es va convertir en un espai molt preuat per a les immobiliàries. Quan es va saber que el grup Núñez y Navarro volia fer-hi pisos, van sorgir els primers moviments en contra, capitanejats per la plataforma Can Sanpere 100% Públic, i es van iniciar les mobilitzacions per evitar la construcció de més pisos en una zona densament poblada. L’any 2006 el ple municipal va aprovar inicialment el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), en el qual es definia l’espai com a públic, amb 6.000 m² aproximats de zona verda i 3.000 m² aproximats d’equipaments.
L’abril del 2013 un grup de veïns i veïnes va decidir entrar a les instal·lacions i ocupar-les per evitar la fins llavors amenaça de la propietat d’enderrocar els edificis i començar a aplanar el camí per aixecar-hi blocs de pisos. Durant aquests deu anys s’han repetit les intervencions policials per desallotjar Can Sanpere i, paral·lelament, creixia la conscienciació ciutadana per recuperar l’espai. Tant és així que el desembre del 2014 l’Ajuntament va organitzar una consulta popular perquè la ciutadania decidís si estava d’acord amb l’expropiació. Malgrat una participació baixa, el resultat va ser un sí rotund.
La negativa continuada de Núñez y Navarro a tancar un acord va propiciar també que el consistori tirés endavant la declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) de l’antiga fàbrica el 2017, que un jutjat va ratificar després desestimant el recurs que van interposar els propietaris. Finalment, el maig passat el ple de Premià de Mar va aprovar una nova modificació del POUM que afectava la zona de Can Sanpere per destinar tot l’espai a zona verda i equipaments, amb una possible reserva d’un 9% per a edificacions en cas que calgués finançament addicional per tirar endavant el projecte. En qualsevol cas, com va voler aclarir l’alcalde: “L’expropiació no té marxa enrere i Can Sanpere serà de Premià de Mar.”
