Adeu a Víctor Codina, el missioner considerat la veu de la teologia llatinoamericana

Dilluns a la nit va morir als 92 anys Víctor Codina, un jesuïta que va ser missioner a Bolívia durant més de 35 anys, tot i que ara ja en feia uns quants que havia tornat a Barcelona, on mantenia una activitat constant. Considerat la veu de la teologia llatinoamericana, opinava a través d’un blog de Cristianisme i Justícia (CJ) i participava en xerrades i conferències, sempre per parlar de l’Església construïda des de baix (un exemple: Una altra Església, menys clerical, és possible, que va fer per a Càritas). El fet de ser un expert en l’Amèrica Llatina va fer que assistís al sínode sobre l’Amazònia en qualitat de pèrit (va ser un dels redactors dels textos de treball); per això, quan va acabar aquest sínode, el 2020, en una entrevista a aquest diari va explicar que Estimada Amazònia, l’exhortació apostòlica que havia fet el papa Francesc, era “un cant d’amor i una defensa de la vida amenaçada en totes les dimensions: social, ecològica, cultural i religiosa”. “És un crit a favor de Jesús, que va venir perquè tinguéssim vida, i el més important: s’ha fet des de baix, escoltant la gent, els indígenes”, assegurava Codina. També deia que a Roma no havia agradat gaire aquell sínode, cosa que, segons ell, volia dir que “havia estat el millor”. Codina assegurava que l’exhortació apostòlica del papa criticava les empreses “assedegades de rèdit fàcil que s’apropien dels territoris i privatitzen fins i tot l’aigua potable... i qui els dona suport”, que era un clam “contra el crim de l’explotació salvatge que es fa a l’Amazònia” i que es mostrava a favor de la indignació. Víctor Codina, filòsof i doctor en teologia, era un dels teòlegs més pròxims al Vaticà II i tenia clar que el sínode de l’Amazònia marcava un punt d’inflexió a l’Església. Havia estat professor del papa Bergoglio el 1970 i explicava somrient que quan Francesc se’l va trobar un dia a Roma, ja com a papa, li va dir “Todavía vivís?”. Autor prolífic, havia escrit, entre d’altres, Ignacio, ayer y hoy (Ediciones Mensajero), La religión del pueblo (Editorial Sal Terrae), El cielo, esperanza y compromiso (Sal Terrae) i Sueños de un viejo teólogo. La iglesia en camino (Ediciones Mensajero). A Cristianisme i Justícia, entitat que depèn dels jesuïtes, havia escrit diversos quaderns, dos dels quals dedicats a Lluís Espinal, el missioner jesuïta assassinat pels paramilitars a Bolívia el 1980. El darrer quadern escrit per ell va ser Ser cristià a Europa?, el 2020. Des que CJ va anunciar la seva mort, la matinada d’ahir, es van succeir les mostres de condol. Entre les quals, les de la teòloga Emilce Cuda, secretària de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina, que a través de Twitter va dir que la teologia llatinoamericana perd “aquell qui va ensenyar que l’Esperit bufa des de baix”. Víctor Codina, efectivament, era un teòleg que apostava perquè l’Església deixés de ser distant, colonial, clerical, impositiva i allunyada de les llengües, les diverses cultures i les espiritualitats, i que fos més propera.