Granollers, el dia funest
Es compleixen avui 85 anys del bombardeig feixista sobre el centre de la capital vallesana
L’atac, perpetrat per l’aviació italiana, va provocar centenars de morts i ferits
La majoria de víctimes eren dones i infants
Segons el diari de vol, l’objectiu era destruir una central que subministrava electricitat Barcelona
És una data que ha quedat gravada a sang i foc en la memòria de la ciutat. Avui fa 85 anys, el 31 de maig del 1938, una esquadrilla d’avions italians al servei del bàndol nacional descarregava una seixantena de bombes damunt del cor de Granollers en una hora de moviment al carrer, quan obrien escoles i es formaven les cues diàries per al racionament del menjar. El resultat: més de 200 civils morts i ferits, la majoria dones i nens, i un centenar d’edificis destruïts al bell mig del nucli urbà.
“Aquesta data va ser fatídica per a la ciutat però també per al conjunt del país. En el context de la guerra d’Espanya, l’aviació italiana, que uns mesos abans havia bombardejat duríssimament Barcelona, es va dedicar a atacar ciutats pròximes a la capital catalana”, explica l’historiador Joan Garriga, un dels principals investigadors d’aquell episodi dramàtic.
L’atac, concentrat en la cèntrica plaça de la Porxada i en diversos carrers propers, va durar just un minut, de les 09.05 a les 09.06 hores, i el van perpetrar cinc trimotors Savoia S-79 que s’havien enlairat de l’aeroport de Son Sant Joan, a Mallorca. Tot i que a Granollers hi havia una fàbrica de reparació de motors d’avions i, a uns 10 quilòmetres, el camp d’aviació de Rosanes, entre la Garriga i Llerona, sembla que aquests no eren els objectius.
“Granollers era una ciutat en principi de rereguarda però tenia unes subcentrals elèctriques que alimentaven la línia de França i la que anava fins a Puigcerdà. L’aviació italiana volia evitar que a Barcelona li arribés el fluid elèctric des de la zona pirenaica”, precisa Garriga. Es tractava de privar d’energia la indústria de guerra repartida per tota la zona republicana.
No es podria parlar, doncs, d’un Gernika català, ja que l’objectiu no era el mercat, que, a més, a Granollers es feia dijous, i no dimarts, el dia de l’atac. En aquest sentit, Garriga descarta paral·lelismes amb el bombardeig de la població biscaïna més enllà de la “salvatjada” perpetrada pels aliats de Franco contra la població civil, una carnisseria que va tenir ressò internacional, en la premsa francesa i britànica, principalment.
La imperícia dels pilots italians, voluntaris inexperts, va fer que les bombes que van llançar al damunt de Granollers es desviessin uns 200 o 300 metres de l’objectiu. Els militars tornarien a errar en l’operació que van realitzar hores després, l’atac a la central elèctrica de Sant Adrià del Besòs.
En tornar de la primera sortida, a Granollers, cap a la base de Son Sant Joan, van fer constar al diari de vol que havien topat amb la resistència local. “Això no és veritat. L’alarma, que estava situada, com és lògic, al centre de la ciutat, no va funcionar. Per quina raó? Pel que hem descobert, quan els avions sobrevolen Barcelona, des de la central telefònica de la capital volien avisar Granollers, però l’any 1938 les comunicacions no anaven tan ràpid com ara, és a dir, no van tenir temps d’alertar-los en aquesta distància de 30 quilòmetres.”
La població, poc més de 14.000 habitants a l’època, no es va assabentar de l’arribada de l’esquadrilla i, per això, ningú va córrer als refugis. “Ningú es creia que pogués passar una cosa així, a part que els refugis no estaven preparats.”
La derrota de la República arribaria abans d’un any i les noves autoritats franquistes que es van fer càrrec de l’Ajuntament de Granollers van intentar diluir en l’oblit la massacre del 31 de maig del 1938 –hi hauria més bombardejos a la ciutat en l’últim mes de la guerra.
La repressió franquista
“Hi va haver molta repressió a Granollers: càstigs, depuracions, empresonaments, afusellaments. La Falange hi era molt forta. Ho van amagar tot.” Fins i tot a les víctimes supervivents del bombardeig –algunes, amb metralla encara al cos– se les va silenciar inculcant-los un sentiment de vergonya. “Els franquistes els van fer creure que alguna cosa havien fet” per tenir la trista sort que els va tocar.
Caldrà esperar al final de la dictadura per començar a indagar. Als anys vuitanta, amb l’obertura dels arxius –judicials, militars o del mateix Ajuntament de Granollers, on es mantenia en secret una carpeta amb tota la documentació relativa al fets del 31 de maig del 1938–, els historiadors, que també rastrejaran l’arxiu de l’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare Italiana, podran cercar més dades sobre el bombardeig i establir que aquest va causar almenys 224 víctimes mortals.
Però es tracta d’una xifra incompleta tenint en compte que en el llibre de registre del cementiri de Granollers –a on van ser traslladades les víctimes abans de ser enterrades en nínxols o a la fossa comuna– es fa constar, després d’una primera llista de noms, l’existència de 16 cadàvers més sense identificar i, sota d’aquests 16, s’afegeix l’anotació aún siguen. “Quants poden ser aquests que aún siguen? 50, 100 més? Això difícilment ho arribarem a saber mai.”
Vuitanta-cinc anys després, encara no ha arribat l’hora de la reparació. “A diferència dels alemanys amb Gernika, els italians no han demanat mai disculpes pel bombardeig de Granollers”, denuncia Garriga, que va col·laborar amb grups que van pressionar per fer respondre Itàlia de crims de guerra.
Crim impune
Però ni aquestes campanyes ni les querelles judicials que es van arribar a presentar han donat fruit. “El que demanàvem, no només des d’aquest grup, és que el govern italià assumís la seva responsabilitat en tots els bombardejos i en la guerra civil d’Espanya, però no ens n’hem sortit.”
La reconciliació, explica Garriga, ha arribat, d’alguna manera, per una altra via, com quan es va descobrir que al municipi italià de Foligno, amb el qual empreses granollerines tenien relació comercial, hi havia hagut les fàbriques dels avions Savoia S-79 amb què es van bombardejar Barcelona i Granollers. En ser assabentat d’aquest fet, el llavors alcalde de Foligno va manifestar el seu dolor a la població de Granollers, a on es va traslladar per protagonitzar un acte de reconciliació amb l’alcalde Josep Mayoral.
Mentrestant, queda per als historiadors preservar la memòria d’aquell dia fatídic de 1938 a Granollers i llegar-la a les noves generacions perquè no quedi enterrada en l’oblit. I no només d’aquell fet. “Cal parlar dels bombardejos i de la gran repressió exercida durant anys a través de les presons i dels camps de concentració, no només els de fora, sinó també els de Catalunya i l’Estat espanyol, que estan poc treballats.”
