Educació
Llegir sense entendre res
PROBLEMA · Salten les alarmes arran de la constatació del baix nivell de comprensió lectora dels escolars de primària A TEMPS · Revertir la situació sembla possible sempre que la intervenció no es faci esperar ni un sol dia més RECEPTA · Diferents experts en la matèria dibuixen camins per enfilar
La majoria d’escoles no tenen una bona biblioteca i hi ha llocs on es percep com un espai de càstig
Catalunya, amb 507 punts, només supera Ceuta i Melilla, i està 14 punts per sota de la mitjana
Catalunya és a la cua de l’Estat i d’Europa en comprensió lectora. Ho diu el darrer informe Pirls (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora), que s’ha donat a conèixer aquesta setmana. Avalua els infants de 10 i 11 anys, que el 2021 feien 4t de primària. Catalunya, amb una nota mitjana de 507 punts, només supera Ceuta i Melilla, i està 14 punts per sota de la mitjana espanyola. Les xifres de Catalunya són pitjors que les del 2016 i van en la línia de les avaluacions de competències bàsiques que es donen a conèixer cada any sobre els nens de 6è de primària i 4t d’ESO. Les dades del Pirls, que es publiquen cada 5 anys des del 2001, ja fa anys que són un toc d’atenció.
Sobre les causes de la baixa comprensió lectora s’han exposat i se segueixen desenvolupant múltiples teories. Sobre l’endarreriment de Catalunya respecte a altres territoris, tot són hipòtesis sense confirmació ni estudis que les avalin. Els experts coincideixen a parlar de “causes complexes” i tenen clar que “no n’hi ha només una”. És el que afirma Montserrat Fons, professora titular de la UB, del departament d’educació lingüística i literària i didàctica de les ciències experimentals i de la matemàtica. La pandèmia, el tancament de les escoles l’any 2020 durant més d’un mes, diu, ha afectat. Afirma que el pilar fonamental per aprendre a llegir i escriure és l’escola, a banda de l’acompanyament necessari dels pares a casa, i que arran de la pandèmia va ser molt difícil fer el seguiment escolar necessari. D’altra banda, assegura, “la societat canvia, i tenim uns infants amb molts estímuls, i sobretot les pantalles, que ens han convertit en multimodals audiovisuals, i aquest fet ens supera a tots”. “A l’escola –afegeix– es fa el que sabem que fa anys que funciona, i no posem prou èmfasi en els canvis de la societat. El tipus de lectura que fem ha canviat, llegim menys, textos més curts, a través de multipantalla, sempre imatge i text, que fonamentalment és el que ofereix internet.” S’estudia com ens afecta, assegura Fons, però “caldria posar-hi més esment per adaptar-nos millor als canvis i veure com ens arriba el text escrit”. A Suècia, per exemple, el govern ha paralitzat l’ús de les pantalles a infantil i primària fins que hi hagi evidències científiques dels seus efectes en la canalla.
La professora Fons, autora del llibre Llegir i escriure per viure. Alfabetització inicial i ús real de la llengua escrita a l’escola, recorda que hi ha estudis sobre què fer perquè els nens millorin en comprensió lectora però que, “per desgràcia, molts han quedat als prestatges”: “El saber pràctic s’hauria d’ajuntar amb el saber científic, i cal més formació i més recerca”, vindica. També troba a faltar la figura del bibliotecari, no a totes les escoles, però. I creu que, com a norma habitual, “els llibres de les biblioteques escolars estan molt antiquats, desfasats”. Finalment, Fons defensa que l’augment de la població immigrant dels darrers anys “no perjudica la comprensió lectora de la canalla sinó que aporta riquesa de llengües, i el contrast entre una llengua i l’altra és un plus”. “Hauríem de saber aprofitar el capital dels immigrants”, conclou.
Entendre bé les causes
La directora del pla Lecxit de la Fundació Jaume Bofill, Marta López, indica que la situació és preocupant arreu i que a Catalunya ja fa cinc anys que sonen les alarmes. Quant als motius que duen els estudiants catalans a estar a la cua dels resultats de l’Estat –si més no, segons aquest estudi–, López assenyala que només es parla d’hipòtesis però que cal una recerca acurada que determini les causes reals. “Sabem que la situació socioeconòmica pesa, la diversitat i la segregació escolar també, però no sabem, per exemple, com afecta en l’adquisició de competències la diversitat i la matrícula viva, o l’ús de les pantalles”, afirma la coordinadora d’un pla que s’ha creat amb la voluntat d’incrementar l’èxit educatiu dels nens a través de la millora de la comprensió lectora.
Marta López es mostra contundent quan analitza l’aposta estratègica per posar fi a aquesta sagnia: “Anem tard perquè ja fa temps que estem advertits, però no és irreversible.” Com a elements que ajuden a mantenir l’esperança que es reverteixi la situació, indica “la consciència social que s’ha creat per posar el problema al centre, així com l’existència de programes dissenyats per millorar la comprensió lectora i influir-hi en positiu”. Això sí, troba a faltar “més eines per treballar amb les famílies”. En el diagnòstic d’aquesta experta també apareixen les biblioteques escolars: “Només la meitat dels centres escolars en tenen, i no sempre compleixen els requisits bàsics. No tenen un fons apropiat ni el personal adequat. Encara, en algunes escoles, es fa servir com un espai de càstig.” López insisteix en la necessitat de destinar recursos a la recerca, alhora que opina que no es pot dir que el Departament d’Educació no s’hagi preocupat per la lectura “però, d’una manera despedaçada, no s’ha arribat fins al fons per saber què funciona i què no”.
La presidenta de la Federació d’Associacions de Famílies de l’Alumnat de Catalunya (aFFaC), Belén Tascón, se suma a la petició d’articular estudis meticulosos per conèixer les causes que duen Catalunya a aquesta situació. “Ni tan sols sabem les conseqüències de la pandèmia en l’aprenentatge o per què altres comunitats sembla que se n’han sortit millor que nosaltres.” Tascón parteix de la base que “cada cop s’escriu i es llegeix menys, també fora de l’aula, un fet que no ajuda a desenvolupar algunes competències bàsiques”, i troba a faltar una mirada més àmplia sobre el problema: “Fem plans per reforçar les biblioteques de mig centenar de centres però és una mesura molt insuficient. S’han arribat a aprovar plans que, dos dies més tard, ningú ja no recorda. La mirada ha de ser molt més àmplia, tenir clar què ens ha passat i definir d’una manera nítida les línies de futur.” La presidenta de l’aFFaC reclama que no es perdi “ni un sol dia més” per entomar el problema, però veu imprescindible “saber cap a on hem d’anar, perquè l’abordatge de la situació va molt més enllà d’obrir biblioteques escolars”.
Manca de biblioteques escolars
La coordinadora del grup de recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la UAB (Gretel), Ana María Margallo, apunta directament cap a la manca de biblioteques escolars com un dels elements que expliquen la manca d’èxit de la lectura. “Les biblioteques escolars són una prioritat del departament –assenyala–, però la realitat, encara ara, és que pocs centres disposen d’un espai en condicions; fins i tot veiem que se’n tanquen per reconvertir-les en laboratoris o altres espais. Dins dels projectes lectors de les escoles, potser no se li dona prou prioritat.” No tots els espais que exhibeixen el cartell de “Biblioteca” a la porta compleixen els requisits que ha de reunir una sala d’aquestes característiques. Ana María Margallo recorda que el fons de què es disposa és fonamental, com també “tenir programes per fomentar la lectura o professionals per dinamitzar aquests espais. Encara hi ha qui castiga enviant a la biblioteca. O se’ls deixa llegir el primer que els arriba a les mans, o se’ls fa llegir en veu alta, una fórmula que desnaturalitza la lectura”. I afegeix al respecte: “No som una societat lectora i les iniciatives per estimular la lectura no sempre aterren de la millor manera als centres escolars ni els plans lectors estan promoguts per experts en la matèria que entenguin com es pot fer un bon acompanyament de l’alumnat.” Aquesta experta en educació literària explica que Gretel fomenta la formació del professorat per convertir-los en una bona guia per a l’alumnat, però admet, amb pena, que molts mestres “són els primers que no llegeixen”. Margallo remarca la importància d’ensenyar a llegir “ensenyant a interpretar des dels inicis, no centrant-nos només en el codi. Si l’accés al codi no va lligat a la comprensió, aleshores és quan generem analfabetisme funcional”. Finalment, coincideix amb la directora del pla Lecxit en afirmar que per reparar la situació “anem tard però encara hi som a temps”.
Un crític amb el sistema
Un dels més crítics amb l’actual sistema educatiu és el secretari general del Sindicat de Professors de Secundària (Aspeepc-SPS), Xavi Massó. Assegura que les xifres que revelen l’informe “no han sorprès els docents”, sobretot perquè amb l’actual model educatiu, segons la seva opinió, “l’escola no està concebuda com un espai per transmetre coneixements. Ara sembla que res del que funcionava abans serveix. Fins i tot les pissarres comencen a ser vistes com una cosa prehistòrica”. Un exemple més d’aquest esborrament de tot el que fa olor de passat: “Ara resulta que el professor no pot estar dalt d’una tarima perquè això és autoritari. I els alumnes del final de l’aula, si a sobre són baixets, com el veuen?”, es pregunta. Massó cita com a referent el pedagog i filòsof Gregorio Luri, que exposa que primer s’ha d’aprendre a llegir per passar després a aprendre llegint, i remarca així la importància d’aquest trànsit si es vol que la canalla tingui una bona capacitat lectora. Es pregunta a més si la funció de l’escola ha de ser crear bones persones i gent feliç o que surtin ben formats per poder algun dia guanyar-se la vida, tot rematant la seva percepció amb la queixa que a Catalunya “fa anys que s’ha renunciat a la transmissió de coneixements”.
Quant a la influència de les noves tecnologies en l’aprenentatge dels menors, opina que “és important crear joves competents en la matèria”, però recorda que el nostre cervell “és analògic, no digital, i per tant no podem arribar a l’àtic sense passar pel primer”. Xavi Massó reivindica el paper de la família en tot aquest procés però recorda que també s’està parlant de classes socials i nivell cultural: “No tothom té accés a casa al mateix vocabulari.” I conclou: “L’actual sistema ha renunciat a ensenyar. Els més perjudicats, un cop més, són les classes més baixes.”
Efecte retallades
Antònia Castelló
El rendiment dels nens i nenes a Catalunya fa anys que preocupa i escalfa el debat polític. Des del Parlament, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha qualificat les darreres dades de preocupants, i ha apuntat que són l’efecte de les retallades en educació de la darrera dècada, quan ells encara no eren al govern. De fet, Gonzàlez-Cambray ha assegurat que el 2016 les proves Pirls ja posaven Catalunya a la cua d’Europa i llavors, diu, “ningú va fer res”. El conseller afirma que han posat més recursos i mestres al sistema educatiu però que no s’obté el resultat immediatament.
Els departaments d’Educació i de Cultura treballen des de fa un any amb 200 persones, experts, llibreters, editors, biblioteques, entitats i organismes, per a un pla nacional del llibre i la lectura que donaran a conèixer al juliol. Tot per mirar d’augmentar i millorar l’hàbit de lectura dels nens i nenes. Segons la coordinadora del pla nacional del llibre i la lectura, Montse Ayats, no hi ha un única causa dels mals resultats en comprensió lectora. “N’hi ha molts –afirma–, però és clar que el bagatge cultural, l’entorn familiar hi influeix. El temps que els pares i mares destinen a llegir contes, a parlar del dia a dia amb els fills..., és fonamental.” Segons Ayats, l’altra pota, l’escola, amb professionals preparats, “hi posa la part tècnica per iniciar el gust a la lectura, però a casa també convé destinar temps als infants”. Per Ayats, “cal donar valor a la lectura perquè és primordial per a la vida, per plaer, per comprendre una conversa, un text, un llibre, una factura..., o fins i tot relacionar-se bé a les xarxes socials. A l’escola o a casa, no es tracta d’aparcar els telèfons mòbils o les pantalles, però sí deixar-los per quan hagis après a llegir i a escriure”. “Limitar-ne l’ús”, precisa Ayats.
“És amb aquesta filosofia de família i escola que s’ha elaborat el pla nacional del llibre i la lectura”, afirma Ayats. Té com a eix fonamental l’impuls a les biblioteques escolars, amb un pla pilot en 50 centres on destinaran més recursos humans i econòmics, entre altres. A més a més, milloraran la metodologia de lectura dels centres i implicaran les famílies en aquesta tasca. De fet, posaran en marxa una campanya per fomentar la lectura entre les famílies a casa, per exemple, amb l’ús de la lectura en veu alta, o d’altres activitats que millorin els resultats de comprensió lectora i les competències bàsiques. Segons fonts d’Educació, els nous currículums situen la lectura com a principi pedagògic i garantiran 30 minuts al dia de lectura a primària i un espai setmanal de lectura a tots els cursos d’ESO.
