La campana Mare de Deu del Carme torna al campanar de les Carmelites de Banyoles
Se n’ha restaurat el Jou
-
Un operari amb la campana. GEMMA BUSQUETS. -
El Campanòleg Xavier Pallas GEMMA BUSQUETS. -
VÍDEO: La campana Mare de Deu del Carme ha tornat aquest dijous al campanar de les Carmelites de Banyoles. GEMMA BUSQUETS
-
VÍDEO: La campana, sonant. GEMMA BUSQUETS
-
VÍDEO: Sor Carme tocant la campana. GEMMA BUSQUETS
-
Sant Martirià, una de les imatges que apareix a la campana. GEMMA BUSQUETS. -
Una de les imatges que apareix a la campana. GEMMA BUSQUETS.
La campana Mare de Deu del Carme, també coneguda com la campana de les pedregades, ha tornat aquest dijous al campanar de les Carmelites de Banyoles després de restaurar-ne el Jou. Fa mig any van detectar que tenia el suport de fusta malmès i per això van despenjar-la i la van reparar. Durant aquest temps, diversos veïns asseguren que l’han trobada a faltar.
El campanòleg Xavier Pallàs ha explicat que s’ha restaurat el jou, la part de fusta que fa de contrapès, i l’espadanya, el campanar en forma d’arcada propi de monestirs i d’esglésies petites. Pallàs destaca de la campana del segle XIX, on hi ha les imatges del patró de Banyoles, Sant Martirià, de la Verge del Carme i de Sant Elíes, és el valor immaterial del “toc de mal temps” que només es realitza al monestir de les Carmerlites de Banyoles. “Quan hi ha tempesta o una pedregada, és una tradició de segles de fer servir les campanes com a poder exorcista, d’allunyar el mal”, assenyala Pallàs. Quan pedrega, sor Carme, la mare priora de la comunitat, toca la campana. Ho ha après de les seves antecessores i ho ensenya a les monges més joves. Actualment són set. S’acompanya el toc amb una oració curta: “Sant, Sant, Sant, Déu de l’Univers, allunyeu de nosaltres aquest mal que ens vé”. Posteriorment es resen tres Ave Maria. “Ho he fet moltes vegades i he experimentat que després de tocar-la, al cap d’un minut o dos, para de pedregar”, destaca sor Carme de 80 anys. Durant la guerra civil es van despenjar la majoria de campanes dels campanars de Catalunya per fondre el bronze i fer-ne material bèl·lic. Però no la de les Carmelites. La llegenda diu que quan els milicians es van enfilar al teulat tota l’església va tremolar, van agafar por i se’n van anar.
El regidor d’Urbanisme i Medi Ambient i batlle d’aigües, Albert Tubert ha destacat que el so de la campana està molt arrelat entre els veïns: “És un patrimoni molt nostre, és un so del passat que s’ha de protegir”. L’octubre del 2021 l’ajuntament de Banyoles va declarar bé cultural d’interès local el so de les campanes del municipi.
Toc de mal temps
El Monestir de les Carmelites de Banyoles es va fundar a mitjans del segle dinou i pocs anys més tard es va instal·lar la campana, en concret el 1874. Una de les singularitats del monestir és que la seva campana és l’única que encara manté un “toc de mal temps” per pedregada a Catalunya. Un sonar que les monges fan servir per allunyar les tempestes, tot i que des del setembre de l’any passat, i en època de sequera, van deixar d’utilitzar pel mal estat del jou.
