Societat

Descobreixen 250 gravats postpaleolítics a Montblanc

La troballa podria tenir una antiguitat de més de 4.000 anys i és possible que estigués relacionada amb algun culte o cerimònia

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ha descobert més de 250 gravats postpaleolítics a l’indret conegut com a Roca de les Ferradures, a l’antic poble dels Cogullons, a Montblanc. La troballa ha estat feta per l’equip encapçalat per Josep M. Vergès i Míriam Salas, i està situada en una de les zones amb major concentració d’abrics amb conjunts d’art rupestre de les Muntanyes de Prades. Segons informa l’ACN, els gravats es troben a l’aire lliure, en una superfície de roca sorrenca de centenars de metres. Aquest fet converteix aquest jaciment, tant per l’extensió com pel nombre i varietat de representacions, en un dels més importants de Catalunya pel que fa a gravats rupestres postpaleolítics. Les imatges més representades són unes ferradures i unes creus.

Aquest conjunt de gravats va ser descobert a finals de la dècada de 1970 per Ramon Capdevila, aficionat a l’arqueologia i antic col·laborador de Salvador Vilaseca. Tot i això, més enllà de la publicació d’algunes fotografies i comentaris, mai havia estat objecte d’estudi, ni se li havia donat gaire importància. Els treballs realitzats per l’IPHES-CERCA han permès descobrir molts més gravats dels que es coneixien, alguns d’ells en un estat de conservació extraordinari. També han posat de manifest que aquests no es concentren sols a l’indret conegut com Roca de les Ferradures, sinó que s’estenen per una extensió de terreny de centenars de metres.

Entre els gravats localitzats hi ha una gran varietat de formes i motius, alguns d’ells formant escenes. Els més representats són les anomenades ferradures, que donen nom al jaciment, i les creus, que en realitat es pensa que són representacions d’antropomorfs molt simplificades. Però les representacions més singulars són les d’antropomorfs amb els braços en creu i grans mans obertes, molt desproporcionades en relació al cos, que destaquen com a personatges dominants entre la resta, tant per les dimensions, alguns fan més de mig metre d’alçada, com pels detalls de les figures.

La hipòtesi sobre l’antiguitat de la troballa és que podria datar de final del Calcolític o dels inicis de l’edat del Bronze, fa poc més de 4.000 anys, però que també se’n realitzaren durant l’edat del Ferro i, possiblement, en moments posteriors. Això implica que, si com es pensa, aquest gravats estan relacionats amb algun tipus de culte o cerimònia, aquest s’hauria mantingut durant més d’un miler d’anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cent anys del santuari de Lourdes d’Arenys de Munt

Arenys de Munt
BARCELONA

Una aurora boreal es deixa veure al cel de Catalunya

POLICIAL

Interior tria el comissari en cap, Eduard Sallent, com a major dels Mossos

barcelona
judicial

Arxivada la causa contra els mossos per la pèrdua d’un ull per projectil durant les protestes per Hasél

barcelona
educació

L’escola La Farga, l’Associació Educativa Vall del Terri, Anna Juàrez i Josep Callís reben els Premis Mestres 68

girona
SOCIETAT

Un nen discapacitat espera des del setembre transport sanitari per anar a escola

BARCELONA
església

L’arquebisbat augmenta la pressió pel desallotjament de l’Esperit Sant

barcelona
medi ambient

L’alcaldessa de Gisclareny, nova directora del Parc Natural del Cadí-Moixeró

GISCLARENY
EDUCACIÓ

Malgrat insisteix a ubicar la segona llar d’infants municipal a l’escola Marià Cubí

MALGRAT DE MAR