Descobreixen 250 gravats postpaleolítics a Montblanc

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ha descobert més de 250 gravats postpaleolítics a l’indret conegut com a Roca de les Ferradures, a l’antic poble dels Cogullons, a Montblanc. La troballa ha estat feta per l’equip encapçalat per Josep M. Vergès i Míriam Salas, i està situada en una de les zones amb major concentració d’abrics amb conjunts d’art rupestre de les Muntanyes de Prades. Segons informa l’ACN, els gravats es troben a l’aire lliure, en una superfície de roca sorrenca de centenars de metres. Aquest fet converteix aquest jaciment, tant per l’extensió com pel nombre i varietat de representacions, en un dels més importants de Catalunya pel que fa a gravats rupestres postpaleolítics. Les imatges més representades són unes ferradures i unes creus.

Aquest conjunt de gravats va ser descobert a finals de la dècada de 1970 per Ramon Capdevila, aficionat a l’arqueologia i antic col·laborador de Salvador Vilaseca. Tot i això, més enllà de la publicació d’algunes fotografies i comentaris, mai havia estat objecte d’estudi, ni se li havia donat gaire importància. Els treballs realitzats per l’IPHES-CERCA han permès descobrir molts més gravats dels que es coneixien, alguns d’ells en un estat de conservació extraordinari. També han posat de manifest que aquests no es concentren sols a l’indret conegut com Roca de les Ferradures, sinó que s’estenen per una extensió de terreny de centenars de metres.

Entre els gravats localitzats hi ha una gran varietat de formes i motius, alguns d’ells formant escenes. Els més representats són les anomenades ferradures, que donen nom al jaciment, i les creus, que en realitat es pensa que són representacions d’antropomorfs molt simplificades. Però les representacions més singulars són les d’antropomorfs amb els braços en creu i grans mans obertes, molt desproporcionades en relació al cos, que destaquen com a personatges dominants entre la resta, tant per les dimensions, alguns fan més de mig metre d’alçada, com pels detalls de les figures.

La hipòtesi sobre l’antiguitat de la troballa és que podria datar de final del Calcolític o dels inicis de l’edat del Bronze, fa poc més de 4.000 anys, però que també se’n realitzaren durant l’edat del Ferro i, possiblement, en moments posteriors. Això implica que, si com es pensa, aquest gravats estan relacionats amb algun tipus de culte o cerimònia, aquest s’hauria mantingut durant més d’un miler d’anys.