societat
La meitat de l’espai a les protectores gironines és per a gossos de races considerades perilloses
Disminueixen els abandonaments d’animals després de la pandèmia perquè se n’han criat menys
Els gossos que pertanyen a races considerades perilloses s’estan convertint en un veritable problema les protectores de les comarques gironines, ja que ocupen la meitat de l’espai destinada als animals i costa molt que puguin ser adoptats. El director de l’Associació Protectora d’Animals (APA) Rodamón ubicada a Palafrugell (Baix Empordà), Àngel Viladegut, ha explicat a l’ACN que a les instal·lacions hi ha actualment 25 animals PPP –“potencialment perillosos” segons la normativa– que ocupen gàbies individuals on normalment podrien conviure tres gossos. Aquesta és una problemàtica que comparteixen amb la resta de protectores. Per una banda, l’Associació protectora d’animals i plantes de Figueres té actualment al voltant d’un 75% dels gossos d’aquesta tipologia al centre. Pel que fa al Centre d’Acollida d’Animals de la Selva (CAAS), va tancar el 2022 amb 52 gossos classificats com a PPP residint-hi, el que representava un 59% del total.
D’altra banda, els centres quer recullen animals abandonats han detectat que després de la pandèmia han baixat els abandonaments. Viladegut ho atribueix al fet que “amb la covid s’han criat menys gossos i n’hi ha menys”. I, en canvi, descarta que els propietaris siguin més conscients. “Ho són si fem la comparativa amb vint anys enrere, però no amb pocs anys”, assegura.
Pel que fa a dades concretes, el CAAS va rescatar l’any passat 1.052 gats i gossos, enfront dels 1.109 del 2019 (-5%). Al Baix Empordà, Rodamón en va recollir 370 el 2022, mentre que el 2019 n’hi van ingressar 557 (-33,6%). I a l’Alt Empordà, l’Associació protectora d’animals i plantes de Figueres en va recollir 262 el 2022 una tendència també a la baixa si ho comparem amb els 179 de l’any anterior (no tenen dades del 2019).
Tot i que les dades inclouen també els gats, la majoria dels abandonats són gossos. En xifres de l’any passat, el CAAS va recollir 907 gossos -que representa un 86,2% del total d’abandonaments registrats- i 145 gats. A l’APA Rodamón hi van accedir 341 gossos -que representen un 92,2% del total- i 29 gats, mentre que a la protectora de Figueres es van ingressar 255 gossos -un 97,3%- i només 7 gats.
Segons Àngel Viladegut, el xip és un element clau perquè hi hagi menys abandonaments. “L’única manera d’aconseguir que els propietaris siguin més responsables és identificar els animals” perquè, segons diu, “fa que la gent a l’hora d’abandonar, s’ho pensi dues vegades per la responsabilitat que hi ha al darrere”. A més, recorda que “és més difícil arribar al propietari del gos que no està identificat” (tant en cas d’abandonament com de pèrdua). Tot i que assegura que “alguna vegada s’ha pogut aconseguir”, té clar que “l’esforç és molt més gran”.
Per això, detalla que des de l’APA es promouen campanyes “perquè la gent entengui que és necessari posar el xip als animals de companyia”. A Catalunya és obligatori identificar els animals domèstics amb un microxip homologat, a més de tenir-los censats a l’ajuntament de la població on es visqui. No complir algun d’aquests requisits i abandonar l’animal pot comportar multes de fins a 20.000 euros.
La majoria s’abandonen prop de la protectora
Al Baix Empordà, segons les dades facilitades per l’APA Rodamón, la majoria de gossos abandonats es deixen a Palafrugell “perquè és on està instal·lada la protectora”. “Ningú no els abandona al seu poble perquè tornarien a casa”, diu Viladegut. Des de principis d’aquest 2023, el 33,6% dels animals recollits a la comarca s’han torbat dins del terme municipal de Palafrugell, seguit pel 13,77% dels que han aparegut a Calonge (Baix Empordà).
Aquest fenomen, però, no es repeteix a la Selva on la protectora està ubicada a Tossa de Mar. Tot i que encara no es tenen dades dels serveis d’aquest 2023, en aquesta comarca, el municipi on més abandonaments es van detectar l’any passat és Maçanet de la Selva (17,2 %), seguit de Vidreres (16,1 %), Lloret de Mar (14,4 %) i Blanes (11,6 %).
Dels animals que arriben a la protectora del Baix Empordà s’estima, segons detalla el director de l’APA, que “un 60% que han estat abandonats, però el 40% són animals que es recuperen perquè s’han perdut o escapat i la família els està buscant”.
A la Selva l’any passat se’n van recuperar 424 dels 1.052 que hi van entrar. Això representa també el 40% del total d’animals recollits. Tot i això, des del Consell Comarcal de la Selva estima que “més del 75% dels animals recollits als carrers i camins de la comarca són recuperats pels seus propietaris” i ho justifica dient que “els que porten identificació i són retornats directament pels serveis municipals sense entrar al CAAS”.
El director de la protectora de Palafrugell explica que “els abandonaments es concentren a l’estiu i les adopcions es produeixen durant la resta de l’any”, quan van sortint els animals que han trobat i no s’han pogut recuperar. Tot i això, no s’aconsegueix igualar les adopcions amb els ingressos.
En xifres, a la Selva, l’any passat es van adoptar 350 gossos respecte als 907 que hi van entrar (38,6%) i 117 gats dels 145 recollits (80,7%). En la mateixa línia, a la protectora de l’Alt Empordà es van adoptar 93 canins del 255 que hi van entrar (36,5%) i 7 felins, que en aquest cas sí que s’igualen als que van ingressar durant l’any.
Xips per a gats
Els gats que viuen a l’APA Rodamón es classifiquen en dues tipologies. Per una banda, hi ha una colònia d’una cinquantena de gats salvatges que passegen per la finca, però també n’hi ha una dotzena de domèstics als quals s’ha habilitat un espai delimitat. “Els que formen part de la colònia eren gats que s’han anat a buscar perquè estaven en algun lloc conflictiu”.
Parlant de colònies, el director de la protectora de Palafrugell critica que “la nova llei de protecció animal és molt exigent pel que fa als gats”. Viladegut detalla que “obliga els ajuntaments a fer una despesa molt alta per posar xips als gats de carrer” i considera que “el més important és invertir a esterilitzar-los com ja s’estava fent”.
En canvi, Viladegut és partidari de col·locar microxips a tots els gats domèstics “encara que visquin dins de casa” perquè considera que “facilita que es puguin recuperar si mai es perden”.
Rumiar-ho bé
Abans de quedar-se un gos, el director de l’APA insisteix a dir que “cal que sigui una decisió consensuada entre tota la família i no feta per la mainada”. Recorda que “un animal necessita unes dues o tres hores diàries d’atenció i té unes despeses econòmiques associades”. Per això, des de la protectora propicien unes trobades prèvies per fer passejades, veure la dificultat que té tenir-ne cura i conèixer-se abans de consumar l’adopció.
A tall d’exemple, Viladegut recorda que fa uns estius van fer una campanya perquè els nens fossin propietaris d’un gos durant els mesos de vacances. “Venien un cop al dia cada dia a passejar el gos”, recull. “S’hi van apuntar una cinquantena d’infants i en van acabar venint només dos a finals d’estiu”, relata. El director de la protectora està convençut que “van aprendre que un gos no és una joguina i que si no cobreixes les seves necessitats, no anirà bé”.
