Mor Gilles Perrault, l’intel·lectual antifeixista francès que va defensar l’existència d’ETA

L’escriptor i periodista Gilles Perrault, conegut per la seva lluita contra el feixisme a tot Europa, ha mort als 92 anys a Normandia, segons ha confirmat la seva família. De petit va ser víctima del nazisme i va condemnar la violència i la tortura de molts estats, com ara la que es va exercir des d’Espanya contra l’independentisme basc. Les seves posicions respecte aquest tema el van convertir en un intel·lectual non grat a l’Estat espanyol, ja que va defensar ETA i va augurar la independència d’Euskal Herria.

La trajectòria de Perrault, nascut a París el 1931 amb el nom de Jacques Peyroles, va estar marcada des de sempre per la invasió francesa dels nazis. Amb només deu anys la Gestapo va entrar al seu domicili per endur-se el seu pare, advocat, que va sobreviure de miracle. A casa seva van amagar membres de la xarxa britànica que lluitava contra Hitler. Va estudiar dret i va treballar d’advocat però ben aviat va decantar-se pel periodisme. Va començar la seva activitat treballant al Japó i a la Índia abans de traslladar-se als EUA on va documentar les mobilitzacions pels drets civils dels afroamericans. Un dels seus treballs més coneguts és “L’orquestra roja” (1969), que es basa en la història d’una xarxa d’espies russos que lluitaven contra el nazisme.

El llibre que va aixecar més polseguera va ser la seva crònica del terrorisme d’estat al Marroc governat per Hassan II: “El nostre amic el rei” (1991). La polèmica va ser enorme ja que en aquells anys s’havia traslladat una figura molt positiva del monarca des dels mitjans oficials. El Marroc va intentar impedir la publicació i la difusió de l’obra. Perrault va revelar l’existència de presons secretes, centres de tortura i centenars de desaparicions, confirmades posteriorment per Amnistia Internacional. La pressió sobre el govern marroquí va obligar al rei a ordenar l’alliberament de centenars de detinguts i el tancament d’alguns centres de tortura. Trenta anys abans ja havia denunciat la situació d’Algèria en el llibre “Els paracaigudistes” (1961), basat en la seva pròpia estada al país africà.

El 1992 en un judici a membres d’ETA en un tribunal especial de París en què va declarar com a testimoni, Perrault va afirmar que ell mateix s’hauria fet membre de l’organització si hagués nascut al País Basc. En una entrevista a “Argia” setze anys després va precisar quina era la seva opinió sobre la lluita armada: “No diré que en l’època de Franco no s’hagués de lluitar contra la Guàrdia Civil o que la bomba a Carrero Blanco no fos una bona operació. Però la violència ha de ser eficaç, si no és productiva cal deixar-la i en aquest moment no porta a cap solució, aguditza els problemes i fa impossible que hi hagi cap sortida. Cal deixar-la enrere.”