L’adeu d’Alberto Esquerdo, arquitecte que ha deixat obres de referència a Catalunya

Alberto Esquerdo Liesa, un dels arquitectes més reconeguts de Barcelona, va morir divendres passat, als 77 anys. Nascut a Barcelona, deixa obres a tot Catalunya, i també algunes a Menorca, de gran rellevància i ben conegudes que amb el temps han demostrat tenir la marca pròpia d’un professional que es va obrir camí de ben jove. Just després de sortir de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona va inaugurar el seu propi despatx a la ciutat.

Una de les obres més conegudes d’Esquerdo és la reforma de la històrica hostatgeria del monestir de Montserrat. Es van invertir 3 milions d’euros el 2011 en la reforma gràcies a un conveni entre l’Abadia i la Diputació de Barcelona. “És una de les coses que li va fer més il·lusió. Encara recordo que li vaig dir de broma: «De Montserrat al cel»”, comenta la seva esposa, Katy Carreras-Moysi. “A més –hi afegeix– es van fer les obres i encara van sobrar diners! Una cosa inaudita que es va destacar també el dia de la inauguració.” L’edifici es va reformar integralment amb un reforç estructural i deixant-lo preparat per a la nova era.

Una altra reforma estructural que va liderar Esquerdo va ser la de la històrica seu del PSC al carrer de Nicaragua de Barcelona el 1981. “Allò era una fàbrica de làmpades i la dificultat era enorme. Va acabar essent una transformació molt valorada.” La tria prop de Sants no va ser casual, ja que els socialistes buscaven un indret amb bona comunicació amb la resta de Catalunya.

Esquerdo també va liderar la transformació de la seu de l’antic Seminari Vell de Vic en un espai de l’Institut del Teatre amb aules polivalents, una sala transformable i una biblioteca. També a la comarca d’Osona, a Manlleu, Esquerdo va fer el projecte del Teatre Centre de Manlleu. Va fer obres públiques de gran rellevància a Centelles, Corbera de Llobregat, Palau-solità i Plegamans i Vilassar de Mar, entre altres municipis. Amb tot, Carreras remarca un parell d’obres a Barcelona que defineixen l’estil d’Esquerdo: “Destacaria l’hotel Rivoli, a la Rambla, i el restaurant Little Italy, inspirat en l’estil de Nova York. Ha canviat de propietaris però no hi han tocat res, per alguna cosa deu ser.”

A Menorca, amb el seu soci primerenc –Quico Moll–, va mirar d’edificar seguint la sinuositat del Mediterrani oriental amb l’objectiu de defugir l’estil d’altres edificis que es van aixecar aprofitant el boom turístic. “Era un arquitecte molt seu i fins i tot introvertit; no tenia referents molt marcats, però en tots els viatges que fèiem sí que visitava els edificis més coneguts perquè li agradava molt veure’ls en persona”, recorda la seva dona.