Societat
Autolesions contra el dolor emocional
Es tracta d’un fenomen diferent del suïcidi i l’escola té un paper important a l’hora de gestionar-lo
La salut mental dels joves preocupa els agents educatius
Els casos atesos per la UAB es tripliquen per la pandèmia i la Universitat dedica el curs a aquesta qüestió
La Laia s’autolesionava als 16 anys. “Tenia ansietat, estava deprimida i no ho sabia gestionar”, i una forma de frenar un malestar emocional tan gran era amb un altre dolor, en aquest cas físic. “Quan estàs inestable és l’única cosa que et fa sentir bé per un minut.” Però l’alleujament temporal es veia aviat substituït per la culpabilitat i la vergonya. “Tenia molta por que em jutgessin”, relata. I es refereix a la incomprensió que va viure a l’institut, la seva segona casa. “Els professors m’apartaven i em feien sentir més petita i culpable.” Al final un docent es va asseure amb ella. “Simplement m’escoltava i em feia sentir que no molestava. De vegades no cal una actuació clínica, només una conversa que et faci veure que algú es preocupa per tu.” El professor li va recomanar parlar amb la psicòloga del centre, a qui la Laia ni coneixia. “No vaig sentir mai que l’escola fos un lloc segur”, critica.
Avui la Laia estudia a la universitat i és activista d’Obertament, una plataforma que lluita contra l’estigma que envolta la salut mental. La jove va exposar la seva vivència en un fòrum virtual dijous en què es va debatre com l’escola aborda les autolesions. La mestra Glòria Iniesta va defensar la necessitat d’abordar el tractament de les emocions i els mecanismes per gestionar-les ja en les primeres etapes. “El dolor psicològic de vegades no té una validesa com sí que la té el físic. Com l’acompanyem? Per treballar en la prevenció és clau la importància de no callar quan un company s’autolesiona”, va explicar. També és important donar espais perquè els joves parlin i facin aflorar pensaments i emocions, i tenir un referent adult a qui adreçar-se. I sobretot, evitar els discursos moralitzants. “Jo vaig sentir que invalidaven el meu malestar. «Si ho tens tot», em deien. Totes les emocions són humanes, i em fa ràbia quan la gent ho banalitza”, relatava la Laia.
Joan Roa, psicòleg i formador de l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent, va destacar que les autolesions “han augmentat especialment entre els 11 i els 13 anys, i són més freqüents entre noies”. Va precisar que és un fenomen diferent del del suïcidi i que, per tant, necessita un abordatge diferent. “Les autolesions no suïcides serveixen per intentar regular un dolor emocional quan l’adolescent no té eines per gestionar el malestar. Converteix el dolor emocional en físic, intenta buscar un alleujament.” De vegades es tracta d’escapar d’un dolor emocional molt fort, de fer esvair la ira. I de vegades, d’intentar guanyar control, sentir que hi ha alguna cosa sobre la qual poden actuar. Els talls són la imatge més associada a l’autolesió, però no pas l’única forma. Són més freqüents en noies, mentre que entre els nois abunden els cops, les cremades i l’arrencament de cabells, segons Roa.
Com abordar aquests comportaments? “Hem d’entendre que tenen un patró semblant a comportaments addictius; el jove busca una espècie de reforç positiu, busca alliberar endorfines com a resposta al dolor. Volem que l’autolesió no passi però no es pot pretendre eliminar-la de la nit al dia. Cal trobar mecanismes: comprendre la funció que tenen i trobar estratègies saludables que la substitueixin”, afirma Roa. La Laia assenyalava alguna alternativa: “Menjar picant, sortir a córrer, posar música a tot volum..., coses que necessitin els cinc sentits.”
Les autolesions no han de ser un tabú per a l’entorn, segons el psicòleg, i cal estar atents a comportaments estranys, com ara portar màniga llarga a l’estiu o tenir marques inexplicables al cos. També a situacions dures que envolten l’adolescent, com ara assetjament o situacions familiars traumàtiques. “Cal trobar les fonts del malestar per veure si es poden modificar i com gestionar-les; el jove cau en un cercle viciós dels qual no sap sortir.” L’àmbit educatiu és clau dins la prevenció i l’abordatge, i cal defugir sempre de crear sentiment de culpa. Cal reforçar el vincle i consensuar amb l’alumne les passes que es faran abans d’involucrar-hi la família, en cas que la detecció es faci primer a l’institut. I no amagar el problema: “No busquen treure’s la vida sinó controlar-se i alleujar un estat emocional molt fort. Però amb el pas del temps es pot convertir en una conducta suïcida, per això cal abordar-ho”, alerta Roa.
L’impacte de la pandèmia
Fa temps que els experts alerten de l’impacte que la pandèmia ha tingut en la salut mental dels més joves. Segons el Departament de Salut, les conductes suïcides de la població menor d’edat van pujar amb l’inici de la pandèmia, i van continuar augmentant fins al 2022. En el primer semestre del 2023 ha augmentat la detecció de la ideació suïcida però els intents s’han reduït, sobretot pel que fa a les noies d’entre 12 i 25 anys.
El confinament i les mesures organitzatives que es van implantar a escoles i instituts han passat factura. Els estudiants que van cursar batxillerat de forma telemàtica molts dies, amb les restriccions socials i l’aïllament que això va comportar, són ara a la universitat. També els que van començar a estudiar un grau universitari en plena pandèmia, un moment delicat per als estudiants que s’incorporaven al sistema universitari. Els rectors i rectores de les universitats presencials ho advertien: no hi ha virtualitat que compensi l’intercanvi d’idees al pati. I cal acompanyar l’estudiant que arriba nou.
La pandèmia ha impactat en la salut mental dels joves, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ho ha detectat en els serveis d’atenció psicològica que té a disposició de l’alumnat: ha atès el triple de casos d’alumnes amb algun tipus de trastorn relacionat amb la salut mental en comparació amb el 2019. Es tracta de quadres d’estrès, ansietat i depressió, entre d’altres, i afecta més els estudiants de primer i els estrangers que no tenen una xarxa de suport propera. El Servei Assistencial de Salut de la UAB, un centre mèdic que inclou atenció psicològica, va atendre l’any passat 1.281 visites relacionades amb la salut mental. Segons la secretària general de la Universitat i responsable de polítiques d’igualtat, Esther Zapater, es tracta d’un abordatge “en fase preventiva” que “no substitueix el servei públic”.
L’increment de casos ha motivat que la UAB hagi doblat el nombre d’hores dedicades a atendre’ls. Fins ara el servei era de 40 hores setmanals i l’atenia un professional. Aquest curs el servei l’atendran tres professionals –dos d’ells a jornada parcial– i hi haurà 80 hores d’atenció, el doble que en l’actualitat. Per al rector de la UAB, Javier Lafuente, és primordial abordar la salut mental en el campus. “Afecta molt la joventut. És un tema que està molt amagat i s’ha complicat amb la pandèmia. La volem fer visible”, assegura.
Per aquest motiu el curs que ara comença té com a eix vertebrador la salut mental, amb una campanya destinada a treure l’estigma de la salut mental i ajudar les persones a obtenir eines per recuperar-se i millorar la seva qualitat de vida. Una exposició interactiva dins d’un tren que passa per la UAB es dedicarà a la salut mental, un tema que ocuparà també la conferència inaugural, a càrrec del catedràtic de psicologia clínica i de la salut i coordinador assistencial del servei de psicologia i logopèdia de la UAB, Joan Deus. L’actuació més destacada, però, es farà evident el curs 2026/2027: és quan es calcula que estarà acabada la primera fase d’un centre de 10.000 m² de sòl destinat a la nova facultat de Psicologia, l’Institut de Neurociències i altres espais de recerca avançada en les ciències de la salut. La Facultat de Psicologia concentra ara 2.000 estudiants en un edifici que ha quedat petit i es construiran dos dels quatre edificis previstos al nou complex, amb una inversió de 37,5 milions d’euros. S’aixecarà al costat de la Facultat de Medicina, amb la qual estarà connectada, “perquè la salut és un àmbit molt important per a la UAB” en totes les seves manifestacions, segons Lafuente. Això no només es tradueix en una aposta pels estudis sinó en l’aliança amb els hospitals universitaris i diferents institucions del país.
Que la salut mental dels més joves preocupa ho manifesta també l’elecció que ha fet Fundesplai per a aquests dos propers cursos. La proposta educativa que guiarà la feina de monitors i monitores estarà centrada en el benestar emocional d’infants, joves i famílies, i s’abordaran les problemàtiques relacionades amb la salut mental. La fundació recorda que l’Enquesta de Salut Pública de Catalunya del 2021 indica que un 11,4% de nenes i un 7,2% de nens d’entre quatre 4 i 14 anys manifestaven la probabilitat de tenir problemes de salut mental, i manifesta que vol contribuir a crear entorns on es desenvolupi la capacitat de tenir cura pròpia, dels altres i del planeta.