SOCIETAT
Joan Matabosch, bibliòfil de referència a Catalunya i antic empresari tèxtil
El barceloní, de 93 anys, també va ser membre de la Fundació de la Sagrada Família
Joan Matabosch i Soler, un dels bibliòfils de referència al país, va morir dimecres als 93 anys a Barcelona, la seva ciutat. El llegat més remarcable que deixa és una col·lecció immensa i de gran rellevància de llibres i revistes que inclou volums que són, segons admet el seu fill Joan Matabosch i Grifoll, “autèntiques obres d’art”. La seva fascinació per la col·lecció d’incunables històrics en català el va portar a ser vicepresident i tresorer de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, quan aquesta era presidida pel prestigiós escriptor i filòleg Martí de Riquer.
La trajectòria vital de Matabosch no va estar marcada només per la seva passió per la col·lecció de llibres. Enginyer de professió, va obrir amb el seu germà Ramon una empresa tèxtil a Olot, on la família tenia els seus orígens. Posteriorment el negoci es va traslladar a Camprodon, on van obrir la fàbrica Matabosch, que posteriorment es va convertir en la Colònia Estabanell. Després d’un incendi que gairebé va destruir la fàbrica, el 1914 van comprar Can Casarramona, a Torelló. La fàbrica s’havia alçat el 1878 per aprofitar l’aigua del Ter. Tenia resclosa, canal, turbina, màquina de vapor, xemeneia, quadres de filatura, de tissatge i de batanatge. La família la va tenir fins al seu tancament, als anys vuitanta, quan els fills van decidir no continuar amb el negoci. La xemeneia, que manté el nom de Fàbrica Matabosch, és ara un bé cultural d’interès local a Torelló. El polígon industrial que hi ha ara es diu Matabosch.
A Barcelona Joan Matabosch també va ser un dels grans defensors de la continuació de les obres de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí. Va ser membre de la fundació i tresorer quan el president era Esteve Camps per donar suport a una de les obres que més admirava.
El seu fill remarca, amb tot, la seva faceta de bibliòfil i la capacitat que tenia de catalogar absolutament totes les obres que adquiria. “Tenia fins i tot números de La Llumenera, una revista que s’editava en català a Nova York, i per fer-ne un facsímil van haver de copiar els originals que ell conserva.” “Va omplir –hi afegeix– dos pisos amb llibres per tot arreu, incunables, enquadernacions i lligats d’època i grans meravelles. A més, era capaç de localitzar al moment qualsevol llibre o revista gràcies al seu sistema per catalogar-los.”
Gràcies a les seves gestions, el XXII Congrés de l’Associació Internacional de Bibliofília es va fer a Barcelona el 2001. Entre els llibres que conté la biblioteca privada de Matabosch, hi ha enquadernacions de clàssics de la literatura catalana realitzades per Emili Brugalla, Manuel Bueno i Jordi de la Rica. Matabosch va completar una col·lecció que també incloïa enquadernació francesa. Havia col·laborat, entre altres, amb especialistes com Josep Cambras i Santiago Brugalla. Entre les seves peces més buscades hi havia revistes en català escrites o editades a qualsevol lloc del món.
La família de Joan Matabosch, sobretot el seu pare, també era assídua al Liceu i al Palau de la Música. El relleu de l’amor per la música el va agafar directament i professionalment el mateix fill gran, Joan Matabosch i Grifoll, crític musical i posteriorment director artístic del Liceu i ara del Teatre Real de Madrid. Matabosch va tenir tres fills amb la seva dona, Catalina Grifoll, nascuda a Reus. La cerimònia de comiat tindrà lloc avui a dos quarts d’onze del matí al tanatori de les Corts.