Nou front comú per l’oficialitat

El món cultural suma esforços i aquest cop ha estat la Federació Llull, formada per Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, qui ha enviat una carta personalitzada als 26 representats permanents dels estats de la Unió Europea –el número 27 és l’Estat espanyol, que ha fet la petició– per reclamar l’oficialitat del català. “El dimarts 19 és una oportunitat històrica per mostrar el que la Unió Europea afirma que és: una unió democràtica i inclusiva de persones i llengües”, adverteix l’entitat en referència a la cita clau d’avui, quan Brussel·les debatrà si inclou el català, el basc i el gallec en el seu règim lingüístic.

A la carta, les tres entitats recorden als líders europeus que el català va esdevenir oficial a l’Estat espanyol el 1978 “després de 40 anys de prohibició per la dictadura de Franco” i que la comprensió de la llengua s’ha mantingut “estable” durant dècades gràcies a la seva oficialitat i a les polítiques de normalització lingüística.“Però últimament, com moltes altres llengües a Europa, el català també està afectat per la globalització”, de manera que incloure’l a la llista de llengües oficials de la UE “no seria només un pas simbòlic sinó que tindria un impacte directe en les vides de milions de ciutadans europeus”.

Per últim, la Federació Llull destaca que entre les llengües oficials a la UE n’hi ha moltes amb menys parlants que el català, com ara el txec, el portuguès, el suec, el búlgar, el danès, l’eslovac, el finlandès, el croat, el lituà, l’eslovè, el letó, l’estonià, el maltès o l’irlandès. “Aquesta diferència en la protecció de les llengües europees respon tan sols a la voluntat política dels estats membre, per això la regulació s’ha modificat set vegades i hem passat d’onze llengües oficials l’any 2000 a vint-i-quatre avui en dia”, sentencia.