Societat
De la Mercè religiosa a la cívica i laica
laïcisme ·
Els pregons de la Mercè són un mirall de l’evolució de la ciutat de Barcelona, de les seves preocupacions i tensions
Un treball de la UOC i l’Ajuntament de Barcelona digitalitza i analitza 45 anys de pregons de les festes de la Mercè
La ressignificació del mite de la Mercè es va veient a mesura que avança el laïcisme en la societat
Els autors recomanen una sistematització en la digitalització dels pregons i del material gràfic
De la Mercè més catòlica i religiosa del final del franquisme a la Mercè laica i, a vegades, polèmica. Els pregons de la Mercè recullen any rere any el pols i el funcionament de la societat barcelonina, expressant, en cada cas, què preocupa o què és celebrat pels ciutadans. De la mateixa manera que aquest any l’escriptora Najat El Hachmi ha parlat de llibertat i de la necessitat de protegir els drets dels infants i ha llançat una crítica contra el vel islàmic, altres discursos al llarg dels temps han fet palès què és el que calia combatre, témer o commemorar.
Tot això es fa evident en un estudi elaborat per la UOC amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, presentat recentment, en què es recullen i es digitalitzen els pregons des del 1975 fins al 2020. El recull i l’anàlisi han permès fer sortir a la llum una sèrie de característiques dels discursos que permeten entendre l’evolució de la ciutat des del final del franquisme fins avui. L’anàlisi dels pregons de la Mercè ha estat un treball del grup de recerca Llengua, Cultura i Identitat en l’Era Global (IdentiCat), dels estudis d’arts i humanitats de la UOC, dins del projecte europeu FestSpace, liderat per la professora i investigadora Alba Colombo. Els autors han destacat la col·laboració entre l’equip de FestSpace i els treballadors dels departaments de Festes i Cultura de l’ICUB, tant en la recerca i la recuperació dels pregons, expliquen, com en el treball de codificació conjunta de les categories d’anàlisi dels textos i la visualització de la feina feta.
El treball presentat ha permès, en primera instància, recopilar el total de pregons de la Mercè del període 1975-2020. Alguns dels quals, els més recents, ja estaven a disposició de la ciutadania a través de plataformes web de l’ICUB. D’altres, en canvi, tot i haver estat publicats per l’Ajuntament de Barcelona en format paper, eren difícils de trobar i no estaven digitalitzats.
D’altra banda, hi havia una sèrie de pregons que estaven perduts. Segons els autors, gràcies al treball d’arxiu tant de les persones encarregades de la recerca de FestSpace com de professionals de l’arxiu intern de l’ICUB, el recull complet dels pregons ha estat localitzat i digitalitzat (amb l’excepció del pregó del 1977, del qual només s’han trobat fragments extensos a través de la premsa de l’època).
Així doncs, segons expliquen els autors en l’estudi, a través de la conceptualització del total de pregons del 1975 al 2020 com a unitat, “s’ha permès dotar la ciutadania contemporània de Barcelona de la possibilitat d’accedir d’una manera sincrònica als continguts i les formes del corpus de pregons sencer, facilitar-ne una lectura crítica i reivindicar l’alta rellevància cultural d’aquests discursos com a patrimoni immaterial i col·lectiu de la ciutadania de Barcelona”. A més, les anàlisis produïdes en aquest treball poden servir de base per a un altre tipus d’aproximacions disciplinàries que poden requerir models teòrics nous com, per exemple, “l’establiment de relacions entre el contingut purament textual d’aquesta anàlisi i un treball de contextualització històrica que permeti una lectura diacrònica del corpus dels pregons”, recomanen.
Passeig per la història de la ciutat
Entre les principals conclusions, una vegada feta l’anàlisi de l’evolució de la temàtica dels discursos, els autors de l’estudi destaquen el procés de ressignificació semàntica del mite de la Mercè des de posicions marcadament catòliques fins a la institució de la reconstrucció cívica o laica del mite. Així doncs, tot i que d’una manera irregular pel que fa a la constància de les aparicions de les referències, fortament marcades pel perfil personal del pregoner o pregonera en qüestió, els pregons entesos com a unitat ofereixen –segons els autors– “diverses passejades històriques que s’emmarquen en les etapes històriques: 1871-1904, tret de sortida de les festes enteses com a festes de ciutat amb la implicació de l’Ajuntament; 1905-1939, anul·lació de les manifestacions de caràcter festiu i enfocament en l’àmbit religiós, inclosa la desaparició total durant la II República; 1939-1976, celebracions contínues, tot i que amb alts i baixos, que prioritzen la mirada “nacionalcatòlica” sobre el fet religiós; 1977-actualitat, recuperació dels ajuntaments democràtics i reconfiguració de les festes en clau cívica”, s’explica en l’estudi.
Entre altres conclusions, els autors expliquen que, amb l’eclosió progressiva de lectures del mite de la Mercè en clau cívica, “és interessant observar el canvi de concepció del mite; si el 1975 Dulce de Abaigar pregonava una Barcelona catòlica que havia demanat i demanava protecció a la Mare de Déu de la Mercè, l’any 2020 Tortell Poltrona, en el seu pregó, dibuixa una Barcelona democràtica que no cancel·la les festes en plena pandèmia i que demana protecció ja no a autoritats d’origen diví sinó a la seva màxima autoritat política”, conclouen.
Per damunt de tot, però, els autors indiquen que cal insistir en el pes dels plantejaments democràtics i de millora social exposats com a desitjos en el recull de pregons des del 1977, i també de la insistència de molts pregoners i pregoneres en la construcció conjunta d’una ciutadania plural i diversa i, alhora, mediterrània i catalana.
Pel que fa a l’anàlisi relacional, és rellevant l’alta connexió entre les tensions relacionades amb la salut i les que es posen en relació amb condicionants polítics, econòmics o socials (el 69% de les citacions fan aquesta connexió), fet que permet visualitzar les respostes diferents que ciutadanies diferents de les Barcelones històriques han donat a aquest tipus de preocupacions a través del contingut dels pregons de la Mercè.
La salut, sempre present
Una altra de les principals observacions que es desprèn de l’anàlisi feta pels autors és posar en relleu l’observació de les preocupacions contínues dels pregoners i les pregoneres sobre les tensions relacionades amb la salut, no només presents en el contingut dels pregons en aquests moments d’inestabilitat pandèmica, sinó constants durant tot el període estudiat.
Així, en les conclusions del recull, els autors destaquen la forta relació que hi ha en els textos entre tensions de salut i tensions de tipus social, polític i econòmic, i també la clara sintonia entre les característiques del fet festiu destacades pels pregoners i pregoneres i les constants antropològiques de les festes.
Tot i que les crisis de salut no són les més referenciades (20 citacions), segons els autors tenen un pes propi; a més, estan repartides en la línia temporal d’una manera força regular. Així doncs, a banda del pregó pandèmic de Tortell Poltrona el 2020, en què les preocupacions relacionades amb la salut sobrevolen tota la performance, s’aprecia que aquest tipus de preocupacions formen part dels textos dels pregons d’una manera intermitent, però continuada, des del 1975. Per exemple, en diversos pregons es recorden les cancel·lacions de les festes per l’epidèmia de còlera de la dècada del 1880 i el paper de la Mercè del 1918 en la propagació de la grip mortal d’aquell any.
Una vegada establertes les conclusions de l’estudi, els autors elaboren una sèrie de recomanacions en què reclamen una continuïtat de la tasca realitzada en digitalització i anàlisi, i no només a Barcelona: “Creiem que és essencial la feina arxivística que fan molts ajuntaments dels municipis catalans per conservar els textos dels pregons de les seves festes majors. Tot i així, la nostra recomanació seria que es fes de manera sistemàtica al llarg de tot el territori, ja que es tracta d’un patrimoni immaterial essencial per entendre l’evolució de la festa i els seus contextos. En el cas de Barcelona, s’està fent una feina molt curosa amb els últims pregons. Tanmateix, recomanem que també es puguin arxivar documents gràfics (vídeos, fotografies o àudios) que, a més, permetin analitzar-ne les característiques formals d’una manera més detallada”, conclouen.
