La llengua surt de l’armari

Una llengua minoritzada com el català ho té més difícil que altres idiomes per trobar espais on es pugui parlar amb normalitat. Per això hi ha tantes persones, arreu de les terres de parla catalana, preocupades per l’ús social de la llengua que posen en marxa iniciatives per facilitar que puguin parlar català els qui tenen menys oportunitats de fer-ho.

Treu la llengua de l’armari és una d’aquestes iniciatives. La van posar en marxa un grup de persones del col·lectiu LGTBIQ+ que volen “fer visible el català” en aquest àmbit, segons explica en Josep Maria, un dels impulsors del projecte. “El català ja és present en les associacions LGTBIQ+, però no gaire en l’àmbit de l’oci i la música i calia fer-hi alguna cosa”, afegeix en Josep Maria.

Per això van tenir la idea de crear un grup a la plataforma en línia Meetup de persones del col·lectiu LGTBIQ+ que tinguessin interès a practicar el català tot prenent una copa en un ambient distès. Van començar l’estiu de l’any passat a Barcelona, on organitzen grups de conversa en locals d’ambient LGTBIQ+ entre setmana, on s’apleguen entre quinze i vint persones, i vermuts els caps de setmana en què hi ha entre deu i dotze assistents.

En Diego, un gallec que fa tres anys que viu a Catalunya, és un dels participants habituals en les trobades que es fan entre setmana a Barcelona. Ja parla molt bé el català perquè el va estudiar a Santiago de Compostel·la i ha viscut a València, i va, des de Cerdanyola, a l’Eixample “per socialitzar-se” i practicar la llengua.

També troba que és una bona manera de practicar el català en Kuba, un polonès que fa més de cinc anys que viu a Catalunya i ha après català, en bona part, “gràcies a TV3”. “He vist tots els capítols de Crims i de Com si fos ahir”, explica en Kuba, que també parla molt bé el català, tot i que de vegades no té prou oportunitats de practicar-lo. “Depèn del moment de la meva vida parlo més català o menys i aquí sé que puc fer-ho”, diu mentre comparteix taula amb altres companys que també estan interessats a parlar català en un bar de l’Eixample de Barcelona. De fons, sona una cançó de la Mushkaa, l’última sensació de la música urbana en català i, després, una del raper Lildami, famós per la seva participació com a jurat en el programa Eufòria de TV3.

“Als bars on anem, demanem que ens posin cançons en català”, explica en Josep Maria. Als locals d’oci d’ambient LGTBIQ+ la música en català és pràcticament inexistent, com també passa a la resta d’establiments de Catalunya. “Sovint passa que el català queda molt diluït entre el castellà i l’anglès en els ambients LGTBIQ+ i els nous parlants no tenen ningú amb qui parlar-lo”, reflexiona en Josep Maria. “Quan els nous parlants venen aquí estan contents perquè troben un àmbit per practicar la llengua.”

El català –remarca en Josep Maria– sempre surt en situació de desavantatge davant altres llengües per la situació de diglòssia que té davant idiomes més forts. En l’ambient LGTBIQ+ aquest fenomen s’accentua perquè “en ciutats com Madrid i Barcelona hi ha molta presència de persones de l’Estat espanyol, estudiants Erasmus i expats”, persones del col·lectiu LGTBIQ+ vingudes d’arreu del món que no tenen el català com a llengua familiar. “I les llengües fortes s’imposen”, lamenta en Josep Maria, que posa com a exemple el cas de Sitges, on entre l’ambient LGTBIQ+ té molta presència l’anglès.

Sitges és, precisament, una de les ciutats on s’ha estès la iniciativa Treu la llengua de l’armari –hi van afegir “de l’armari” perquè és molt escaient en el seu cas i per diferenciar-se del projecte d’Òmnium Cultural Treu la llengua–. A la ciutat del Garraf van començar la seva activitat el març passat i s’hi troben un cop a la setmana.

La iniciativa d’aquests activistes per la llengua s’ha anat estenent els darrers mesos. Fa unes setmanes van organitzar trobades per practicar el català a València, on compten amb la presentació del creador de continguts i divulgador de la llengua El Xitxo del Cabanyal. Més recentment van debutar a Tarragona i tot just s’acaben d’estrenar a Alacant.

Des que van començar a caminar, el projecte no ha parat de créixer. No només s’està estenent pels territoris de parla catalana i pel ciberespai –també organitzen trobades virtuals–, sinó que cada cop hi ha més participants, tot i que, segons reconeix en Josep Maria, “falten dones”.

Tenen presència, a més de la plataforma Meetup, on van néixer, a les xarxes socials. A Twitter hi tenen més de 800 seguidors i a Instagram, on hi ha els potencials participants en les trobades més joves, el doble, més de 1.600. S’organitzen, entre altres canals, a través d’un grup de WhatsApp i tenen un canal de YouTube. L’objectiu és créixer encara més i per això al seu web, on s’explica qui són i quines activitats duen a terme, fan una crida perquè s’hi sumin més voluntaris. “Tenim força idees per impulsar el català en l’ambient LGBTIQ+, però ens manquen mans per dur-los a terme”, diuen els impulsors de Treu la llengua de l’armari.