Societat

SOCIETAT

Pere Ballart Vilanova, un senyor de Figueres

Potser hauria de dir el “meu” Pere Ballart perquè escric aquest paper sense encomanar-me a ningú. Nascut i finat a Figueres, tenia 92 anys. Formava part dels meus primers records intensos de la infància perquè era el primer home que veia endiumenjat –vestit, corbata...– un dia feiner al meu poble, Garrigàs; alguna vegada arribava amb Antonieta, la seva muller, una dona bella, afable i discreta.

Venia a principis d’hivern, quan es posava en marxa el trull que tenia a la nau d’un teatre estat, llogat als de casa. Alt, prim, ben plantat, de formes elegants i educades, supervisava els moviments –i possibles dèficits– de les màquines que havien estat parades durant deu mesos i que ara en treballarien dos intensament; en Sidro de can Lluís i en Tià de can Roc n’eren els seus operaris. Olives, moles, pastera, premsa i l’oli que amania, regalimant dels cabassos, el plat de granussa que hi parava la meva mare.

D’aquests mateixos anys puc evocar de veure’l enraonant els dijous amb el pare en el magatzem que encara conserva el mateix portal al carrer de Sant Antoni –la casa dels Ballart va des de la llavors botiga de comestibles amb ventalles al carrer Nou fins al que em semblava un immens espai posterior.

Després, ja universitari, amb el Seat 1500, un dels millors cotxes de fa més de mig segle, alguna vegada em recollia –sempre pura amabilitat– a l’Olivera del Bou (a peu de l’N-II), on m’havia deixat el pare, per portar-me a Barcelona, on ell acudia cada setmana a llotja, perquè una de les seves activitats empresarials era el comerç de cereals. Per acabar, després d’arribar a l’institut Muntaner, on van estudiar els seus cinc fills, ens vam veure perquè en vaig tenir tres a classe: Marta, infermera; Carles, professor; i en Pito, veterinari i marit de la també alumna, i després col·lega i activista cultural, Lourdes Godoy.

Darrerament trobava en Pere casualment, ens aturàvem i conversàvem fins que, acabant, em donava records per als pares. Una de les últimes vegades em va explicar que havia fet el testament de renúncia que, arribat el cas, el mantinguessin viu més enllà del que la raó i el senti comú aconsellen. Un senyor de Figueres. Pere, descansa en pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Agnès Rusiñol
Directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM)

“El futur és combinar la roba nova i la de segona mà”

barcelona
Isaac Peraire
Director de l’Agència de Residus de Catalunya

“La millor recollida selectiva de tèxtil és porta a porta”

barcelona
Cap a la inclusió social en l’àmbit laboral

No és beneficència, és un dret bàsic

Girona

Salvar la roba per salvar el planeta

Barcelona
societat

Un monjo del Cister, al capdavant de la diòcesi de Girona

girona

Desallotgen un edifici de Santa Coloma de Gramenet per l’aparició d’esquerdes

Santa Coloma de Gramenet
societat

Josefina Bravo, l’última monja de la Congregació del Sant Àngel Custodi

GIRONA

La Creu Roja estrena la remodelació de la seva seu, que s’ha ampliat

GIRONA

L’actual abat de Poblet, Octavi Vilà, serà el nou bisbe de Girona

girona