Barcelona
La cura del patrimoni
El bressol de l’himne nacional
mesura · L’Ajuntament de Barcelona es compromet a promoure la protecció de la capella dels Segadors de Sant Andreu de Palomar, actualment en estat precari
La revolta dels pagesos de 1640 contra les forces del comte duc d’Olivares va començar en aquest lloc i va desencadenar una guerra que va marcar el futur de Catalunya
-
Traces d'un incendi a la capella dels Segadors R. G. A.. -
Imatge del que queda de la capella dels Segadors, a Sant Andreu de Palomar R. G. A.. -
Josep Castells assenyala el mal estat de les parets de la capella dels Segadors R. G. A.. -
El quadre ‘Corpus de Sang’, amb el Crist que va ser l’estandard de la Revolta dels Segadors el 1640, d’Antoni Estruch MUSEU D’ART DE SABADELL.
El barri té diversos edificis i llocs d’interès que poden formar un espai comú museïtzat
“No sé si altres països poden determinar on va néixer l’himne nacional, però aquí sí que ho podem fer.” Josep Castells, membre del consell parroquial de l’església de Sant Andreu de Palomar, es mira les parets del que queda de la capella dels Segadors i lamenta que l’“orgull” que ell sent com a andreuenc i aficionat a la història no sigui compartit pels qui haurien de donar la importància que mereix al bressol de l’himne nacional de Catalunya.
En aquest espai, que ara no es pot visitar perquè hi ha el risc que caiguin trossos, es va produir un dels capítols més rellevants de la història de Catalunya. El 7 de juny del 1640 va començar el conegut com a Corpus de Sang o la Revolta dels Segadors, quan sometents i pagesos de diversos indrets de Catalunya es van aplegar a la parròquia de Sant Andreu de Palomar per organitzar la marxa contra les forces del comte duc d’Olivares, que es mantenien a Catalunya i hi duien a terme saquejos i tota mena d’abusos, tot i que ja s’havia acabat la guerra contra el francès. Els camperols, amb la falç a la mà, van marxar cap a Barcelona, aleshores un municipi veí, sota la bandera del Sant Crist de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.
De fet, l’antic himne de Catalunya fa referència a la imatge de Jesús “cobert amb un vel negre” que els revoltats duien com a estendard en aquella revolta, segons explica Jordi Petit, historiador i exarqueòleg del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias (CEII) de Sant Andreu. El Crist dels Segadors es va cremar durant la Setmana Tràgica (1909). A l’església de Sant Andreu se’n conserva una reproducció, però no se sap del cert si és aquell. De l’obra se’n va salvar una cama que van guarnir amb un llaç amb les quatre barres i va ser custodiada per l’historiador andreuenc mossèn Clapés fins al 1936, quan van assaltar la casa museu del sacerdot i se’n va perdre el rastre. Les quatre parets de l’antiga capella dels Segadors estan ara pràcticament en ruïnes. Abans s’hi feia cada 10 de setembre, vigília de la diada nacional de Catalunya, una ofrena floral que, des de fa anys, s’ha de fer a fora per garantir la seguretat dels assistents.
Bé cultural
“La capella fa molts anys que no es fa servir per a res. Alguns dels que van a missa no saben que hi és”, explica Josep Castells. Petit, per la seva part, recorda que el 2016 el Parlament de Catalunya va fer els primers tràmits perquè es declarés l’edifici bé cultural d’interès nacional, una condició que no va assolir fins al maig de l’any passat i que hauria de permetre a l’Arquebisbat tenir els recursos necessaris per dur a terme les obres de rehabilitació del lloc històric.
El camí fins aquí va ser feixuc i llarg perquè els temps de l’administració sovint no coincideixen amb els desitjos dels administrats i perquè la prioritat del Bisbat era arreglar la cúpula de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, que ara està esplendorosa.
Mentrestant, la capella dels Segadors s’ha anat fent malbé i cada cop és més gran el perill que s’ensorri el que en queda. L’aspecte de deixat és molt evident i a les parets encara s’hi poden veure traces negres dels incendis que hi ha hagut. “No aguantaria un altre Glòria”, comenta Castells amb relació al temporal del gener de l’any 2020 que va fer estralls a Catalunya.
Les administracions, però, sembla que han pres consciència de la necessitat d’actuar ràpid per evitar que s’acceleri el deteriorament d’aquest lloc de gran importància històrica i simbòlica, i en l’últim consell plenari del districte de Sant Andreu, que es va fer el 24 d’octubre, l’Ajuntament va acceptar un prec del grup municipal de Trias per Barcelona que demanava que el govern del districte de Sant Andreu presentés un calendari d’accions concretes per a la protecció física de la capella del Sant Crist dels Segadors, en un termini inferior a tres mesos a partir d’aquell dia.
El prec recordava que les restes han estat declarades bé cultural d’interès nacional, en la categoria de lloc històric, i que el lloc és “portador de fets històrics, culturals i socials, molt rellevants per al país, especialment per al poble de Sant Andreu de Palomar”. “Aquesta capella es troba en un estat de precarietat molt perillós, a la mercè de fenòmens climatològics extrems”, remarca el prec.
De moment, en un calaix hi ha un projecte d’un arquitecte per rehabilitar l’espai. El Centre d’Estudis Ignasi Iglesias és partidari de crear a l’indret un conjunt històric que aplegui, a més de la capella dels Segadors, la casa de l’oficial, la casa que alguns pobles destinaven als oficials perquè s’hi allotgessin durant les campanyes militars, que és al costat de la parròquia de Sant Andreu de Palomar i es conserva en bon estat. La casa, del segle XIX, té l’habitació ben conservada.
També proposen incloure en aquest complex dues cases del carrer del Pont de finals del segle XVIII, una antiga ferreria i una antiga casa de pagès, de gran valor històric, on l’Ajuntament fa obres per evitar-ne l’esfondrament.
A prop d’aquests edificis, als terrenys de les antigues casernes, hi ha un descampat amb restes del rec Comtal i de l’antic molí de Sant Andreu, un lloc on s’hauria de fer el parc d’interpretació del rec Comtal en un entorn de zona verda. El projecte, però, està encallat des de fa anys.
Jordi Petit creu que estaria bé aprofitar la confluència en una mateixa zona de diversos edificis i restes d’alt valor històric per agrupar-los sota el paraigua del centre d’interpretació del rec Comtal. A més, el Bisbat de Barcelona ja ha dit que li sembla bé cedir espais per fer-hi actes culturals. “Molta gent gran encara té molt viu a la memòria el rec Comtal”, remarca Josep Castells.
L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Arquebisbat han tingut ja diverses trobades per tractar una futura museïtzació de la zona, però s’avança molt a poc a poc. Fer un complex històric amb cara i ulls vol temps i, de moment, tot just es comença a actuar per evitar que les restes que queden s’esfondrin.
D’idees i projectes n’hi ha molts: des d’intentar restaurar un lloc d’alt valor simbòlic com la capella dels Segadors tal com era –una possibilitat pràcticament del tot descartada pel seu cost– fins a arreglar les parts antigues i aprofitar l’espai per fer divulgació històrica. També es podrien fer prospeccions arqueològiques a sota de l’actual plaça de les Dones de la Motor Ibérica, l’exterior de la capella dels Segadors, on es podrien fer troballes interessants, segons suggereix Castells.
En tot cas, els historiadors coincideixen a assenyalar que el lloc on va néixer l’himne nacional de Catalunya es mereix un tractament més digne.
