Societat

LA CRÒNICA

Gemma Busquets

El col·lapse de l’espècie

“Les eines digitals permeten una capacitat de socialització brutal, però és una socialització efímera”, va dir David Bueno

“No vull ser apocalíptic”, va recalcar l’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell ahir al vespre a l’auditori Josep Viader de la Casa de Cultura, davant d’una sala plena majoritàriament de psicòlegs, després de sentenciar, amb aquella saviesa i sentit comú propi de qui ha trobat en el passat la manera de reflexionar sobre el futur, en un present de temps accelerat, que “la nostra espècie està col·lapsada, ha arribat a un punt d’irreversibilitat”. “Estem arrossegats per aquestes dinàmiques que no som capaços de direccionar; tinc esperança que tot això peti aviat”, hi va afegir Carbonell arran d’una de les qüestions plantejades per la periodista i escriptora Cristina Masanés amb voluntat de “concretar” escenaris com a espècie i com a individus. En aquest “no sabem què hem de fer i cap on hem d’anar” de Carbonell, no hi ha un receptari: “L’única fórmula és integrar-ho tot i pensar en què volem ser com a espècie”, va reblar qui es considera “fossilitzat” als seus 70 anys. El genetista i especialista en neuroeducació David Bueno va recordar que el concepte d’espècie “és tribal”.

Amb el títol Transformar-se per sobreviure, el diàleg, organitzat per la delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de la demarcació, David Bueno va concretar algunes de les preguntes exposades per la moderadora en relació a l’ús de les pantalles –en publicarà un article en aquest diari el 5 de desembre– de l’educació afectivosexual, del bullying i dels adolescents. Sobre la socialització, Bueno va parlar de l’impacte de les xarxes socials: “Les eines digitals permeten una capacitat de socialització brutal, però és una socialització efímera.” És passatger i et recorda que “estàs sol i et sents sol; la sensació és desarrelament”. Bueno sí que té una recepta: “Dues hores xatejant no generen la mateixa sensació de recompensa social, pel cervell, que vint minuts fent un tomb.” Bueno va assenyalar com un dels problemes el fet d’haver considerat l’adolescència com una patologia, un problema, en part per l’increment general d’estrès. Hi va afegir que és l’adolescència, que va qualificar d’etapa crucial, la que ens fa humans: “Som l’única espècie biològica amb una adolescència autèntica.” Ho va comparar amb els ximpanzés més joves, que tenen un període en què desafien els adults i prenen riscos innecessaris. L’adolescència ximpanzé dura quinze dies. A diferència de les cries dels mamífers, que perden la curiositat quan es fan adults, no així l’espècie humana, l’única que manté la curiositat tota la vida. “Per això sou aquí”, va concloure David Bueno, apassionat, divulgador i curiós com Eudald Carbonell. Som curiosos, doncs, perquè hem estat adolescents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Salut

Realitat virtual per pal·liar els efectes cognitius de la quimioteràpia

Terrassa
GIRONA

El Fòrum Gastronòmic recupera la cuina de caça

GIRONA
medi ambient

Denuncien una dona que tenia un pou sense regularitzar en una casa

Bigues i Riells
LLORET DE MAR

La dessalinitzadora mòbil no podrà abocar l’excedent a la xarxa pública

LLORET DE MAR
MEDI AMBIENT

Projecte per eradicar l’ungla de gat dels penya-segats del Cap de Creus

CADAQUÉS
L’ESCALA

Tres càmpings gironins més reben la certificació Biosphere

L’ESCALA
GIRONA

Promouen una campanya sobre la divisió desigual de la feina per gènere

GIRONA
Societat

Enderroquen un nou conjunt de barraques al voltant del Besòs a Montcada

Montcada i Reixac
OLOT

Maria Branyas, la persona més gran del món, fa 117 anys

OLOT