Societat

Tradicions

Catalunya celebra els 800 anys del pessebre

El pessebre pot ser declarat en breu patrimoni cultural immaterial de la humanitat

Barcelona acull enguany la XIX Biennal del Pessebre a Catalunya i moltes exposicions

S’inaugura el pessebre de la plaça Sant Jaume, enguany sense polèmica

La nit de Nadal del 1123 sant Francesc d’Assís va muntar el primer pessebre a Greccio

La nit de Nadal del 1123, ara fa 800 anys, sant Francesc d’Assís (Assís, 1181-1226) va organitzar a Greccio, Itàlia, un pessebre vivent per recrear el naixement de Jesús. S’iniciava així la tradició de la creació dels pessebres, una de les tradicions catòliques més esteses i arrelades fins als nostres dies i que avui transcendeix el fet religiós i és una autèntica expressió de la cultura popular. A Barcelona hi ha una fira especialitzada en pessebres, la de Santa Llúcia, des del 1786, i el 1863 es va fundar l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la primera del món. “No hi ha cap document al món que acrediti una associació més antiga. Parla de la seva constitució el Diari de Barcelona de l’època i, a més, en parla com una associació hereva d’una societat pessebrista que ja existia; per tant, que ja seguia una tradició”, explica Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes, que confirma que van ser els pessebristes de Barcelona els qui van inventar els diorames. “Va ser l’Antoni Moliné el primer a aplicar al pessebre la tècnica del diorama i la perspectiva, i a partir d’aquí es va anar estenent a Catalunya i al món. Així va néixer l’Escola de Barcelona o Escola Catalana de Pessebrisme. Tenim referents de l’Estat i d’Itàlia que van venir aquí a aprendre aquesta tècnica, que està reconeguda a escala internacional”, diu. El pessebre –recorda el Comitè Organitzador a Catalunya dels 800 Anys del Pessebre, que representa 116 entitats– està en via de ser inscrit a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco.

El pessebre va molt lligat a la tradició i espiritualitat dels franciscans, que són els que la van fer arribar al nostre país; per tant, qui vulgui aprofundir en els secrets del pessebrisme, en el seu significat i en la seva història a casa nostra i la filosofia franciscana, el millor que pot fer és llegir els llibres de fra Valentí Serra de Manresa Entrem dins del pessebre. Un petit univers a les teves mans (Edicions Morera) i El nostre pessebre (Editorial Mediterrània). “El nostre pessebre és el paisatge de les nostres comarques. És genuïnament català i de tons pairals”, explica fra Valentí Serra de Manresa, que deixa clar que la tradició caputxina s’oposa a “l’orientalització dels pessebres amb paisatges palestinencs” perquè entén que el pessebre “ha d’estar encarnat en la nostra pròpia geografia”. Els franciscans tampoc accepten la figura del caganer, personatge que, per a la majoria, és dels més estimats del pessebre català i una tradició. També és una tradició catalana al voltant del pessebre els enfrontaments sobre com s’han de representar, com han de ser les figures, quines són les més i les menys importants, en quin context s’han d’emmarcar...

Una de les polèmiques més clàssiques es genera cada any al voltant del pessebre de l’Ajuntament de Barcelona de la plaça Sant Jaume. Qui no recorda la polèmica del 2004, en què els barcelonins i barcelonines (representats en fotografies de mida real) passaven a formar part del pessebre i es convertien en adoradors del nen Jesús. Arran d’aquella polèmica, Enric Benavent, professor d’antropologia de la Facultat Pere Tarrés (URL) i autor de la tesi doctoral Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en el pessebrisme, no només va lloar aquell pessebre sinó que va explicar a aquest diari que el pessebre que es faci a l’espai públic “ha de permetre fer avançar el pessebrisme: ha de permetre el diàleg i la reflexió i fer avançar la reinterpretació del relat del naixement”. Benavent considera que a l’espai públic s’ha de promoure “la innovació i la creativitat”.

Ahir, precisament, es va inaugurar el pessebre de la plaça Sant Jaume i és possible que aquest any aixequi poques crítiques, després d’anys de controvèrsia pels pessebres de l’època de Colau. Enguany és una instal·lació de l’escenògraf Ignasi Cristià, un gran tapís enlairat, que vol homenatjar la tradició del pessebre napolità a partir d’un naixement cent per cent barceloní. Un altre pessebre molt important de Barcelona i sempre tradicional és el que fa cada any el Museu Marès, aquest any dedicat a sant Francesc i que s’inspira en pintors de l’època i fa especial referència a Giotto di Bondone. Vol ser una recreació de l’època de sant Francesc, tot i que la vestimenta de les figures sigui de finals del segle XIX. En el guarniment floral hi ha col·laborat la Casa d’Oficis de l’Espectacle en Viu de Barcelona Activa, un projecte de formació de joves en l’àmbit de l’espectacle amb una especialització en la decoració amb art floral.

I el de la catedral, com sempre instal·lat al claustre, és enguany sostenible i també, amb motiu del 800 aniversari del primer pessebre, és més minimalista: només hi ha les escenes tradicionals del pessebre –la sagrada família, l’anunciació als pastors i l’epifania– i tot l’attrezzo és únicament de vegetació.

Amb motiu de la celebració del 800 aniversari del pessebre, es va fer a Montserrat una trobada de pessebres vivents i tot just s’acaba d’inaugurar la XIX Biennal del Pessebre a Catalunya al Reial Cercle Artístic. Organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes, l’Associació de Pessebristes de Barcelona i Pessebristes de Ciutat Vella, aquesta biennal té la voluntat de visibilitzar el pessebre, i alhora donar a conèixer el moment artístic i creatiu del pessebrisme català. En aquesta edició hi ha una exposició de 36 diorames, aportats per un total de 28 entitats pessebristes federades.

Al Museu d’Història de Barcelona, a la plaça del Rei, es pot veure l’exposició Greccio, Barcelona, patrimoni cultural internacional, on es demostra que Barcelona ha estat un dels actors més destacats en el desenvolupament d’aquesta tradició. Hi ha més exposicions a l’Espai Albert Musons (Pessebre: vuit segles de tradició i artesania) i a la Casa dels Entremesos (Pessebrisme català, art i tradició i Pessebrisme i patrimoni, les figures del pessebre). Al Palau Mercader hi ha una exposició de diorames: Diorames de Barcelona. El 12 de desembre es presenta al Museu Diocesà el llibre Pessebre en 100 paraules. Glossari per comprendre un art popular, i al Museu Etnològic i de Cultures del Món hi ha Pessebres andins. Tota l’agenda es pot consultar a www.pessebrescat.cat i a batecs.cat.

Més de 250 representacions dels Pastorets

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya va presentar ahir la nova temporada de Pastorets, en què es duran a terme més de 250 funcions repartides per 52 municipis del territori català. En total, es preveu que hi hagi entre 6.000 i 7.000 persones involucrades en les representacions, a les quals s’espera que assisteixin entre 60.000 i 65.000 espectadors, per sobre dels 58.500 de la temporada passada. Els de Ripoll compleixen 125 anys, i els de Figueres i els de l’Orfeó Martinenc en celebren 100.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.