Societat

Cap a la inclusió social en l’àmbit laboral

No és beneficència, és un dret bàsic

Amb Francesc Ventura, de “la Caixa”; Pepita Perich, de Ramon Noguera, i Núria Pi, de Support-Girona

Cal posar especialment l’accent en l’hora d’acompanyar-los per prendre la seva decisió laboral

Remarquen que la diversitat de les plantilles es comença a veure com un factor de competitivitat

En el nostre món la terminologia és realment molt important. Parlar de subnormal i disminuït avui és un insult.
Es tendix a pensar que una persona discapacitat no pot decidir. I això és fals.
Núria Pi
Fundació Support-Girona
Hem perdut finançament per la creació de llocs de treball i inclusió
S’ha millorat en els drets, però encara ens cal molt per avançar en tot el fa referència al marc normatiu
Pepita Perich
Fundació Ramon Noguera
Un dels elements claus es treballar conjuntament amb les empreses i generar aliances per crear llocs de treball
Des de la Fundació “la Caixa” col·laborem directament amb les empreses per buscar solucions, amb un programa d’intermediació a llarg termini
Francesc Ventura
Fundació “la Caixa”
Les persones amb discapacitat han de tenir l’opció d’escollir que fan amb la seva vida
S’ha passat de la beneficència al que importa, que són els seus drets

La discapacitat és una circumstància de la persona, en cap cas ha de ser un element per jutjar-la. Aquest senzill i contundent argument permet exposar les reflexions que es van plantejar ahir, durant la tercera conferència col·loqui En Clau de Futur, Cap a inclusió social en l’àmbit laboral, que organitza El Punt Avui amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa” i moderat pel periodista Jordi Grau. Unes reflexions plantejades per experts com: Francesc Ventura, adjunt a la direcció de l’àrea d’Inclusió Social de la Fundació “la Caixa”, que promou el programa Incorpora; Núria Pi, responsable de l’àrea de Comunicació i Formació de la Fundació Support-Girona, i Pepita Perich, directora general de la Fundació Ramon Noguera de Girona.

El col·loqui va posar sobre la taula la importància que les persones amb discapacitat tinguin accés al mercat laboral per tenir independència econòmica, poder crear una empresa o, en cas contrari, tenir garantida una molt bona assistència social. Però per a això cal dotar econòmicament les entitats del tercer sector i el conjunt de tot el sistema educatiu, on encara queda moltíssim per fer; l’escola no està preparada i el sistema en general està pensat per a persones ordinàries. Així i tot, si bé és cert que el treball és un dret, també cal plantejar-lo com una obligació, bàsicament perquè el sistema se sostingui.

En aquest procés d’inserció, les persones amb discapacitat han de tenir l’opció de poder escollir què fer amb la seva vida, perquè en cas contrari s’estarien vulnerant els seus drets. Un tema que xoca encara amb molts jutges que tenen por i opten per posar-los sota tutela. Per això cal trencar falsos estereotips i mites sobre la discapacitat, que ha passat en poc temps de la beneficència a la defensa dels seus drets; d’anomenar-los subnormals o discapacitats, i de ser una obra de justícia social a ser important pels departaments de recursos humans de moltes empreses. Això no impedeix que calgui una profunda revisió de la llei d’integració social del minusvàlid (LISMI), que data del 1985 i que preveu que les empreses de més de 50 treballadors hagin de reservar places per a aquest col·lectiu. Quan en realitat, i vistes les experiències, moltes empreses ja no els incorporen per justícia social, sinó perquè aporten coneixement i un marc de relacions que facilita les relacions laborals.

Així doncs, en el primer torn d’intervencions, Pepita Perich va remarcar la importància del treball com a eix integrador pel seu vessant socialitzador i va afirmar que és un dret de tothom, tot i que va insistir en el fet que també és un deure que cadascú aporti a la societat les seves capacitats. Agafant aquest fil, Francesc Ventura va informar sobre l’evolució de la visió de les empreses respecte a l’ocupació de persones amb discapacitats detectada durant els divuit anys d’aplicació del programa Incorpora de la Fundació “la Caixa”, segons la qual ha deixat de ser un aspecte de responsabilitat social per ser-ne un de recursos humans. “Tenim talent, aprofitem-lo”, va indicar, tot remarcant que la diversitat de les plantilles és un valor de competitivitat. En aquest sentit, va afirmar fent referència a un estudi de la Universitat Hopkins de Baltimore (Estats Units) que l’anomenada generació Z –joves d’entre 20 i 30 anys– tenen incorporat aquest valor i que busquen nous lideratges més inclusius.

Perich va demanar una mirada diferent de les empreses davant d’aquesta realitat i va reivindicar el valor del talent empresarial que aporten les persones amb discapacitat. A més, va voler aclarir que el finançament públic no és a fons perdut, sinó per acompanyar projectes socials i assegurar la seva continuïtat. “Cal una col·laboració braç a braç amb el teixit empresarial. No ens han de cobrir totes les necessitats, no hi ha d’haver una obligació excessiva”, va indicar. I va puntualitzar que el model de centres especials de treball és molt complex per la gran diversitat de camps que abracen, tot i que va dir que cal no perdre de vista que l’objectiu fonamental és ocupar persones o promocionar el seu accés al mercat laboral ordinari.

Per la seva banda, Núria Pi va denunciar l’actitud paternalista que hi ha amb les persones amb discapacitat, cosa que coarta la seva llibertat a l’hora d’escollir en què volen treballar. “Els hem marcat els àmbits on ells poden treballar, es tracta d’àmbits protegits i això és una vulneració dels seus drets”, va dir. I hi va afegir que des de punt de vista legal –Convenció de l’ONU per als drets de les persones amb discapacitat i la llei d’integració social d’aquestes persones– poden escollir i va defensar la necessitat que tinguin xarxes de suport per exercir aquest dret. Va lamentar, però, la lluita que tenen per trencar barreres en aquest sentit, a vegades fins i tot amb les seves famílies. A més, va convidar a trencar els falsos mites associats a la discapacitat. Va posar d’exemple la incapacitat d’aguantar tota una jornada laboral o d’executar segons quines tasques, uns falsos mites que, segons ella, encara hi ha en l’actualitat, posant l’accent en el fet que només el procés d’aprenentatge és diferent.

Proximitat

A part, un altre dels aspectes rellevants de la conferència i col·loqui va ser la constatació que les comarques gironines són un referent exportable quant a un bon grau de complicitat entre els agents implicats en l’acompanyament a les persones amb discapacitats, cosa que facilita el treball en xarxa, els processos i uns serveis que, moltes vegades, van més enllà de l’atenció normativitzada. En aquest sentit, Perich va posar l’exemple d’un treballador d’un centre de treball especial ja jubilat que dina cada dia al mateix centre amb els seus excompanys de feina i que, per tant, manté un dels seus referents vitals. Arribats en aquest punt, Ventura va remarcar l’evolució que hi ha hagut des dels anys seixanta del segle passat fins a l’actualitat quant a l’atenció a les persones amb discapacitats, des de les associacions promogudes pels familiars fins a les estratègies d’inserció laboral, passant per escoles i centres assistencials. “S’ha produït una evolució des d’una perspectiva de beneficència a una de drets fonamentals”, va dir. En aquest sentit, Núria Pi va remarcar la importància en l’evolució de la nomenclatura i va lamentar el temps que s’ha trigat a suprimir dels textos legals les maneres ofensives de referir-se a les persones amb discapacitat. Quant a algunes de les estadístiques que els ponents van fer públiques, destaquen les quasi dues mil persones amb discapacitat que hi ha ocupades en mig miler d’empreses de les comarques gironines i el nou camp d’inserció que comporta l’autoocupació en el qual treballa la Fundació “la Caixa” des de l’any 2017 i que ja ha acompanyat 85 persones. Pi va informar sobre una enquesta d’Adecco que recull que un 22% de les empreses ocupen persones amb discapacitats per obligació legal i, per això, va reclamar una revisió de la LISMI per evitar la rigidesa del sistema actual i més ajuts per fer un pas endavant quant a la situació actual en la qual molts d’aquests treballadors no cobreu sou sinó prestacions socials.

Tercer sector

La rellevància de les entitats del tercer sector va ser un altre dels temes posats sobre la taula. Perich va remarcar la necessitat de protegir unes entitats que treballen sense ànim de lucre per les persones amb discapacitats; Pi va insistir en la importància que tenen per preparar-les per viure en comunitat i no veure vulnerats els seus drets, i Ventura va defensar la necessitat de trobar fórmules cada vegada més comunitàries. En aquest sentit, Núria Pi va dir que Girona és un model de treball en xarxa i va posar l’exemple de la proximitat que hi ha amb la justícia. Segons ella, hi ha més assistències de suport i no és una casualitat. “Des del 2014, defensem que no s’ha de decidir per les persones amb discapacitat, sinó acompanyar-les en les seves decisions. Des de l’entrada en vigor de la nova llei, és on hem rebentat més sentències i això ha estat possible a Girona per la proximitat amb la justícia”, va indicar. I hi va afegir: “Les tuteles i la sobreprotecció s’han acabat. Ara s’ha d’acompanyar les persones en les seves decisions i la societat ha de fer un pas endavant, perquè costa pensar que una persona amb discapacitat pot decidir i hi ha una dificultat molt gran per fer-ho entendre a la justícia, sobretot en els casos de discapacitat psicosocial.”

Finalment, els tres conferenciants van ser crítics també amb el sistema d’ensenyament, afirmant que no hi ha una educació inclusiva per manca de recursos, no pas per la voluntat dels professionals de l’educació. “L’administració d’Educació no hi creu i això genera encara més discapacitat”, va sentenciar. La gran conclusió de tot plegat la va verbalitzar el moderador, en el sentit que és molt important no jutjar les persones perquè tenen l’etiqueta de la discapacitat i que cal defensar els seus drets treballant en xarxa i des del territori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Nou episodi en la guerra per les terrasses

Barcelona
El millor camp per on córrer
crònica

El millor camp per on córrer

Memorial sota els pantans

Barcelona
Societat

L’Ajuntament de Badalona no paga i l’únic centre públic d’acollida tancarà

Badalona
SOCIETAT

Creen la comissió del Pacte per la Ronda de Dalt que decidirà els usos en el tram cobert

barcelona
Societat

Mor el periodista José Antonio Sorolla

Renovaran sis depuradores i col·lectors a tres urbanitzacions

TERRASSA
MEDI AMBIENT

Comencen les actuacions prèvies per a la restauració ambiental del meandre de Flix

FLIX
trànsit

L’enxampen a 195 km/h en una carretera limitada a 90

Ciutadilla