Biblioteques sempre liles
Mostra de l’interès social, el feminisme es trasllada també a les prestatgeries de les biblioteques i en les recomanacions
El fons de temàtica feminista és molt ampli i transversal i tant inclou una novel·la com un còmic, un assaig o un llibre infantil
Quin llibre recomanaria a un usuari que s’apropa al taulell d’una biblioteca cercant consell per a una lectura de temàtica feminista? La bibliotecària de Caldes de Malavella ho té clar: La veu i el poder de les dones, de Mary Beard. O qualsevol de Mary Nash, la historiadora irlandesa, resident a Catalunya des del 1968 i pionera en la recerca històrica en perspectiva de gènere, autora, entre altres, de Rojas. També prescriurien la bibliografia de l’activista afroamericana Angela Davis. En canvi, a les biblioteques de Sant Julià de Ramis i Garriguella recorden que la recomanació aniria en funció de la necessitat de l’usuari perquè el “feminisme és un tema molt ampli”. “Depèn de l’edat i l’interès: pot ser còmic, narrativa, assaig o infantil”, assenyalen des de la biblioteca de Palafrugell.
Els fons feministes de les biblioteques no es poden encaixar en un sol prestatge. Són amplis, no només quant a gènere literari –el feminisme comprèn des de l’assaig fins a la novel·la, el còmic, la literatura infantil– sinó també quant a formats: DVD, CD... D’aquesta manera, una lectura feminista pot ser una biografia de Frida Kahlo o el còmic Prou! Guia d’autodefensa feminista per a adolescents (i més), de María Kronsky i Marion Le Muzic, que se situa entre els més prestats, l’any passat, segons el rànquing facilitat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona . Un dels més recomanats, segons l’enquesta efectuada amb l’objectiu d’analitzar el fons feminista de 32 biblioteques de les comarques gironines, és Teoria King Kong, de Virginie Despentes. Publicat el 2006, va suposar un autèntic boom en el mercat editorial. I també és un dels més prestats.
Les biblioteques són un reflex del gran volum de novetats editorials sobre feminisme, mostra de l’interès social sobre aquesta qüestió i que es tradueix en els aparadors, lleixes, consultes i préstecs. El feminisme forma part de l’agenda pública i és transversal.
Autores catalanes com Bel Olid, Alba Alfageme, Txell Feixas o Natza Farré també se situen entre les recomanacions de les biblioteques de les comarques gironines consultades, en aquesta radiografia sobre el feminisme i les tendències lectores dels usuaris. S’esmenten també referents del feminisme com Chimamanda Ngozi Adichie (Tothom hauria de ser feminista) i Rebecca Solnit (Els homes m’expliquen coses), però també hi ha espai per a alguna troballa. A la biblioteca de Banyoles aposten per l’antologia de poesia catalana feminista Flamarades sortiran, a cura de Maria Antònia Massanet, amb pròleg de Meri Torras Francés. La biblioteca comarcal del Pla de l’Estany disposa d’un fons específic dedicat a la literatura de gènere que rep el nom de la filòloga Francesca Bartrina i Martí (1968-2014). Consta d’un centenar de títols relatius a la narrativa i la teoria literària des de la perspectiva feminista. És un fons que s’ha anat ampliant i actualitzant amb noves adquisicions, principalment del camp de l’assaig. A la biblioteca de Cassà de la Selva prescriurien Tinc un coll que fa pena, de la productora i guionista de cinema nord-americana Nora Ephron (1941-2012). Per altra banda, als membres del club de lectura de la biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí els va impressionar el llibre El consentiment, de Vanessa Springora. La de Torroella de Montgrí és una de les biblioteques de les comarques gironines que tenen un centre d’interès i dedica al feminisme el club de lectura del febrer, perquè es fa a finals de mes, amb la voluntat, així, de fer-lo coincidir amb la data reivindicativa del 8 de març.
Etiquetes incòmodes
Els centres d’interès de les biblioteques integren en un fons els diversos suports i recursos, no només llibres, sinó també recursos audiovisuals, discos i pel·lícules, dedicats a una temàtica concreta per facilitar-ne la consulta. També a la Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona tenen un centre d’interès de dones i feminisme i el marquen amb un pictograma amb el símbol de la dona. En canvi, a la biblioteca de Lloret de Mar disposaven d’un centre d’interès fins l’any passat. Els responsables, però, van detectar que el fons estava envellit, tot i que s’hi seguien incorporant novetats, i que calia una revisió també de la terminologia per classificar, que consideraven obsoleta. Assenyalen que si bé el centre d’interès es va idear com a espai d’integració, s’havia aconseguit l’efecte contrari ja que es trobaven amb usuàries a les quals els incomodava buscar documents en un espai “etiquetat” i “assenyalat”. Altres biblioteques, com les de Caldes de Malavella, Anglès, Roses, Besalú, Blanes, l’Ernest Lluch de Girona o Palafrugell han optat per no identificar els llibres que aborden el feminisme amb cap tipus de senyalització al teixell ni centre d’interès.
Clubs de lectura, exposicions, contes per a adults amb perspectiva de gènere... són algunes de les activitats programades aquests dies o durant tot el març des de les biblioteques consultades. Moltes de les activitats es fan en col·laboració amb els centres educatius, amb les regidories d’igualtat i feminismes dels municipis o del SIAD (servei d’informació i atenció a les dones). En el cas de la biblioteca Carles Rahola de Girona cada mes de març programen un cicle sobre dones i feminisme. Aquest any és Dones ocupant espais i s’aborden casos de dones que estan en espais tradicionalment masculins. S’inclou una guia de lectura, una llista musical de Spotify i un aparador a l’entrada. A la biblioteca de Palamós, han posat el focus en les treballadores de la llar i de les cures, un col·lectiu molt precaritzat, la majoria dones i la majoria migrants, amb una exposició.
