Societat

la crònica

Raons per aguantar el ciri

Cal mirar amb perspectiva les processons dels Dolors que ahir al vespre van encetar la Setmana Santa gironina. A Besalú, fa 325 anys que els veïns veneren la Dolorosa; a Peralada, més de 800; a Banyoles i a Mieres, més de 200, i a Amer, 314. Són molts segles de priors, quinaris, goigs..., però sobretot de genolls pelats davant la imatge d’una verge de cara desencaixada i el cor traspassat per set espasses expressant les seves preocupacions pels fills, perquè no hi ha prou diners a casa, pel mal d’ossos o articulacions, pels desamors i també en accions de gràcies. Arribats a aquest punt, hi ha molta gent que participa o mira passar la processó perquè és una tradició, d’altres hi veuen una mostra folklòrica i d’altres són simples curiosos. Doncs cal mirar enrere, sobretot en aquests tres últims casos, per poder disfrutar de l’espectacle sabent el perquè dels diferents passos i elements teatrals que desfilen i, si hi prenen part, per què estan aguantant un ciri.

I és que pels carrers gironins hi passegen Doloroses, perquè al segle XIII els servents van crear aquest orde a Florència per promoure la devoció als set dolors de la verge: la profecia de la mort de Jesús, la fugida a Egipte, la trobada al temple del fill perdut, la de la pujada al Calvari i la del peu de la creu, el davallament i la sepultura.

Ahir, les processons dels Dolors gironines van tornar a congregar milers de persones, en la majoria dels casos, acompanyades dels respectius maniples de soldats romans, i s’hi van poder veure o escoltar vertaderes joies patrimonials. En el cas de Besalú, els apòstols van emocionar els assistents aplegats a la plaça de la Llibertat amb el cant de la Salve que el 1833 va compondre Remigio Ozcoz de Calahorra i que va fer arribar a la vila mossèn Anton Bassols i Ordeix el 1903. A més, va tornar a sortir la Veracreu, un símbol de Besalú i que històricament només ha sortit en temps de tribulacions. A Mieres, els armats van fer caure Jesús tres vegades al terra de l’església de sant Pere, quan anaven a prendre’l en el marc de la representació del fragment del segle XVIII de la Passió de Fra Antoni de Sant Jeroni previ a la processó.

A la del Silenci de Peralada, va sortir el sant Crist negre i la creu gòtica del segle XIV; a Banyoles, els manaies van desfilar obrint la processó i continuaran la celebració del seu setanta-cinquè aniversari participant en les de Pineda de Mar i Girona, i, a Amer, els armats van sortir acompanyats dels manaies de Maçanet de la Selva i de l’Agrupació Musical d’Amer i del Cor Parroquial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Primeres actuacions del pla per millorar la seguretat i la integració de les rieres

Terrassa

S’inicien les obres per convertir La Torre en un equipament públic municipal

ripoll
Societat

El comerç serà l’element central de la Festa Modernista de Reus

Reus

Minut de silenci pel veí assassinat a l’Afganistan per part d’Estat Islàmic

girona

400.000 persones han visitat la 69a edició de Temps de Flors

girona
societat

Detenen l’autor d’un robatori violent comès en un habitatge d’Empuriabrava

castelló d’empúries
societat

Jutgen els dos camioners interceptats amb tres aparells per clonar targetes

la jonquera

Nova mobilització de l’AFA de Camins per evitar la fusió amb el Pla de l’Ametller

banyoles / girona
Medi ambient

Traslladen sorra del port de Coma-ruga al Vendrell, Cunit i Calafell

El Vendrell