societat
Nou crit d’alerta de les entitats socials davant la negativa a empadronar en “domicili fictici”
La plataforma ECAS no descarta la via judicial per forçar els consistoris a complir amb la normativa
Fa un any van assenyalar que 35 Ajuntaments incomplien la llei del padró i a final de maig presentaran un nou informe
Hi ha problemàtiques que s’enquisten i malgrat el pas del temps, i les denúncies, no s’arriba a una solució. El maig de 2023 diverses entitats socials van alertar que 35 Ajuntaments catalans estaven incomplint la llei del padró, no deixant empadronar a les persones que no tenen un domicili fix. Gairebé un any després la pràctica continua. És per això que Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), han fet un nou crit d’alerta. La llei del padró obliga i permet empadronar-se a totes les persones, les que tenen i les que no tenen domicili fix o habitual. I és que estar empadronat és un requeriment necessari per rebre determinats ajuts socials, el dret a la sanitat o a l’educació, i d’aquí la seva importància. De fet hi ha persones, moltes en risc d’exclusió social que viuen en habitacions rellogades, en locals sense cèl·lula d’habitabilitat o al carrer, i per això a l’hora de fer l’empadronament cal posar un “domicili fictici”, un mecanisme que permet la llei. Aquest “domicili fictici” que marquen els serveis socials, pot ser entre d’altres, un mateix edifici de serveis socials d’un municipi, albergs municipals o centre cívics o socials. Segons defensa Lluís Puigdemont, membre d’ECAS a ACN, empadronar en “domicili fictici” és l’eina que tenen els ajuntaments per poder “reflectir la seva realitat”. “Si al municipi hi viuen 500, 5.000 o 50.000 persones, el padró ho ha de reflectir perquè l’ajuntament pugui oferir els serveis públics necessaris” a tota la seva població, subratlla. Puigdemont, afirma que no descarten la via judicial per forçar els consistoris a empadronar a tota la seva població.
Barcelona ho aplica
Des d’ECAS asseguren que, ara com ara, Barcelona és l’única ciutat que aplica de forma generalitzada l’empadronament en “domicili fictici”, almenys entre els municipis que conformen l’àrea metropolitana. Preguntat pels motius que porten els consistoris a rebutjar aquest mecanisme, Puigdemont afirma que, una part d’aquests, no l’apliquen per “desconeixement” davant de realitats que són complexes. “No només és una persona estrangera que ve a treballar, hi ha unes causes”, assenyala. Més enllà dels que ignoren el mecanisme, assegura que hi ha ajuntaments que “actuen de mala fe i volen blindar el seu municipi”. “Volen que tothom sigui d’un patró concret i que no entrin persones fora dels estàndards de catalanitat”, denuncia.
Nou informe, al maig
L’informe presentat per diverses entitats socials l’any passat abans de les eleccions municipals del 28-M volia reclamar “voluntat política real” als candidats. I van assenyalar per incompliment de la llei del padró, a 35 Ajuntaments com Cerdanyola del Vallès, Flaçà, Martorell, Mataró, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Cornellà, el Prat, Esplugues, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Viladecans, Figueres, Badalona, Reus, Sabadell, Tarragona, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Blanes i Igualada. Des d’aleshores, ECAS ha continuat monitorant els governs locals, i segons expliquen, tenen la intenció de presentar un nou informe a finals de maig, coincidint amb el primer aniversari de les eleccions i del canvi de govern municipal.
