Societat

EL PERFIL

Monjo tardà amb nova missió

Del nou bisbe, Octavi Vilà Mayo (Tarragona, 1961), se n’ha destacat la vocació tardana com a monjo cistercenc, ja que va ingressar a la comunitat de Poblet amb 44 anys, el 2005, i va fer la professió solemne el 2010. Cinc anys després, a finals del 2015, va ser escollit abat per la comunitat, que ja coneixia bé com a laic. La tria de religiosos monàstics perquè dirigeixin les seus episcopals no és gaire habitual. De fet, arriba gairebé al cap de cent anys de l’última ordenació d’un monjo en les diòcesis catalanes, la del mallorquí Joan Perelló –missioner dels Sagrats Cors– el 1927 com a bisbe de Vic. I pràcticament sis segles després del darrer monjo bisbe gironí, el dominic Joan de Casanova, l’any 1431. Però Vilà recorda que el papa Francesc ja ha emprat el recurs durant el seu pontificat en altres diòcesis estatals, com ara Sant Sebastià –un claretià–, Pamplona –un mercedari– o Mèrida i Oviedo –franciscans, respectivament–. Reconeixements a la diversitat d’ànimes dins l’Església i a les vocacions monacals de l’“Ora et labora”.

Un altre actiu del currículum del nou bisbe és la formació –llicenciat en geografia i història i diplomat en biblioteconomia i documentació per la Universitat de Barcelona, a més d’un postgrau en noves tecnologies de la informació per la Universitat Politècnica de Catalunya i en gestió cultural per la UPF–. I els anys de vida laboral laica. Tot això abans dels estudis de filosofia i teologia requerits per exercir com a prevere els darrers anys. Però també reuneix un dels requisits que reclamaven molts feligresos gironins: catalanitat i catalanisme, perquè aquest esperit no pogués quedar arraconat amb la tria d’algun altre candidat provinent d’altres zones de l’Estat. Malgrat això, Vila és conscient que haurà de mantenir equilibris delicats, tant dins de la diòcesi –on admet que hi ha fidels castellanoparlants que tampoc es poden deixar de banda– com fora –en la sempiterna tibantor entre les etiquetes de progressistes i conservadors, de les quals no se’n lliura ni el sant pare infal·lible, o pel debat independentista–. No en parla, però coneix moviments de mediació al voltant del referèndum de l’1-O, i va visitar a la presó com a abat de Poblet diversos dels polítics represaliats. D’encapçalar, com a màxima autoritat al monestir tarragoní, la custòdia de l’arxiu de Josep Tarradellas –que el 1977 feia olor de sofre però ara és referent de la Transició–, ara s’endinsa en el territori d’un altre expresident, Carles Puigdemont. De transicions mai no en falten a la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El Govern aprova el conveni per millorar la connectivitat de l’AP-7 i l’AP-2

Barcelona

Simulacre de descarrilament d’un tren d’alta velocitat a l’estació Figueres-Vilafant

FIGUERES
Medi ambient

Es registra un terratrèmol de magnitud 4,1 als Alts Pirineus

Lleida
societat

El pastisser Oriol Balaguer es farà càrrec de la històrica confiteria Sans

la Bisbal d’empordà
OLOT

Obren un punt de documentació del Parc Natural de la Garrotxa a l’Espai Cràter

OLOT

En marxa l’aparcament tancat per a bicicletes al costat de l’estació

girona

Conveni per millorar les connexions amb Girona Nord, Sud i a la C-35 a Maçanet

girona
Infraestructures i Serveis

Adjudicada la redacció del projecte de nou col·lector d’aigües a la Part Baixa

Tarragona

Nova campanya informativa sobre l’ús dels vehicles de mobilitat personal

palamós