Societat

RELIGIÓ

El bisbe Octavi: “diàleg” amb els no creients i per una vida “digna”

El nou bisbe de Girona, Octavi Vilà, va ser ordenat ahir a la tarda a la catedral i ja exerceix com a pastor de la diòcesi, després d’una cerimònia concelebrada per l’arquebisbe metropolità de Tarragona, el gironí Joan Planellas, i davant 1.500 persones, part de les quals extramurs per l’aforament limitat del temple, però congregades a l’exterior podent seguir-la a través de pantalles gegants. En la seva primera al·locució, al final de l’acte, Vilà s’adreçava als feligresos però “també als qui no creieu”: “Per als qui creiem, ha de ser, abans de res, un motiu de profunda reflexió sobre com vivim nosaltres la fe com a creients, i després ens ha d’esperonar al diàleg”, va admetre, i va allargar “la mà a tots, en primer lloc a les institucions del nostre país, de les nostres comarques i de la nostra ciutat”.

El nou bisbe va donar un toc social a la reivindicació “irrenunciable” del “el dret a la vida –i a una vida digna–; el dret a tenir suficients recursos per viure-la; el dret a un habitatge, a una feina, a una llibertat política i d’expressió i a una convivència pacifica”. Un discurs ben rebut per l’auditori, després de dos anys amb la seu episcopal vacant, per tancar un relleu complicat, arran de la mort del bisbe Francesc Pardo el 2022.

Va ser una cerimònia llarga, que va arrencar amb l’entrada de Vilà amb la vestimenta abacial que testimoniava el seu pas pel Monestir de Poblet, que va liderar fins que es va fer públic el mandat apostòlic del sant pare, el 29 de febrer, abans de revestir-se amb la nova casulla per a l’ordenació episcopal. Era una data assenyalada al calendari catòlic, el quart diumenge de Pasqua, el del Bon Pastor, que és la missió encomanada als bisbes, i l’administrador episcopal, Lluís Suñer, que ha pilotat la provisionalitat, no va amagar el desig ferm que Vilà “impulsi la singularitat de la diòcesi” i mantingui “la flama encesa de l’Església gironina”, enmig dels aplaudiments. El nunci del Vaticà, Bernardito C. Auza, va reconèixer-li la feina “per preparar aquesta arribada”.

Els ritus de l’ordenació van continuar amb l’homilia de l’arquebisbe Planellas, “content perquè l’elegit és fill de Tarragona i, a més, persona de grans qualitats humanes, intel·lectuals i eclesials, fins ara abat del cenobi més important de la Tarraconense”, Poblet. I va encoratjar-lo, com a 115è bisbe, amb una llista documentada des de l’any 517, i que arrenca amb Frontinià, successor, però, “del diaca sant Feliu, que –segons la tradició– evangelitzà Girona a finals del segle III”.

Protocol i assistents

Després de la lectura de l’evangeli, Planellas i la resta de concelebrants, –entre els quals també hi havia l’arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Javier Argüello; l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives– van prendre promesa a Vilà, que es va postrar davant tots ells durant la llarga lletania. Després, agenollat davant tots ells, li van imposar les mans abans d’ungir-lo i lliurar-li el llibre de l’evangeli i les insígnies: l’anell amb el nou segell episcopal –que fusiona l’heràldica gironina amb la de les seves arrels cistercenques–, la mitra i el bàcul de fusta.

Era el moment culminant, en què es va asseure a la cadira de Carlemany davant l’expectació dels assistents, entre els quals hi havia nombroses autoritats, com ara la presidenta del Parlament, Anna Erra; els consellers Joaquim Nadal i Carles Campuzano; la delegada de la Generalitat, Laia Cañigueral, i el subdelegat del govern estatal, Pere Parramon, a més de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i el rector de la UdG, Quim Salvi. A títol personal, també hi van ser presents Oriol Junqueras i Jordi Pujol, entre molts altres.

Acabada l’eucaristia, ja a càrrec del nou bisbe, va recórrer la nau per beneir públic, religiosos rere l’absis i fidels que seguien la cerimònia a l’exterior. De l’al·locució final d’Octavi Vilà van destacar igualment pinzellades dels propòsits que fixa al full de ruta i les maneres a seguir. Va fer seves algunes paraules recents del papa Francesc, com ara “No som illes tancades en si mateixes, sinó que som parts d’un tot”, traslladades al “tot dins d’una Església particular com ho és la gironina, en què el servei del bisbe demana una sol·licitud extrema, enginy i traça, i tot això centrat en l’amor als germans, imatge de Crist”. Comença el camí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Barcelona destina 14 milions al Fons d’Infància

Barcelona

Crítiques a l’Estat per a un projecte aparcat de l’N-II que ha fet gastar “temps i diners”

sant julià de ramis / sarrià de ter
SOCIETAT

La cooperativa de l’Aldea vol prorrogar tres anys el retorn dels fons entrampats

L’Aldea
economia

Lola Casademunt premiada per la seva expansió internacional

granollers
enogastronomia

La DO Penedès premia els seus millors vins

vilafranca del penedès

Una síndrome hereditària originària de la Garrotxa

Banyoles
Pere Costa i Vilanova
Mestre i pedagog

“Formar mestres entre gent de l’ofici és una necessitat”

Girona
Girona

Temps de Flors multitudinari i adaptat al canvi climàtic

Girona

Fires al sac!

Vilafranca del Penedès