Descobreixen les restes d’un poblat visigot al jaciment dels Sants Metges
Els arqueòlegs de la UdG han descobert les restes d’un poblat visigot al jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, segons recull l’Acn. Les estructures de les cases, d’una única habitació, es daten inicialment a partir del segle V dC. Entre les troballes singulars destaquen dos fragments de gerra amb un gravat que recorda un crismó (reflex que la comunitat ja era cristiana).
Les restes del poblat es troben sota el cementiri que l’indret va acollir a partir del segle VIII i que va perdurar durant més d’un mil·lenni. Precisament, ara els arqueòlegs ja han acabat d’excavar-ne el miler de tombes que el formaven i que es trobaven superposades les unes amb les altres. Aquest 2024 han desenterrat 60 esquelets medievals d’entre els segles XI i XIII.
Restes dels ibers, dels romans, medievals, una necròpolis que s’estén fins al segle XIX i ara, també, estructures visigòtiques. El jaciment a tocar de l’església dels Sants Metges s’ha revelat com una panoràmica de les diferents èpoques, i les troballes que s’hi fan permeten anar fent fotografies del pas del temps. Bé sigui estudiant-ne els enterraments, bé sigui descobrint les restes que s’amaguen sota les tombes.
Aquest 2024, els arqueòlegs han acabat l’excavació del cementiri. Al sector que els quedava pendent, hi han localitzat una seixantena d’esquelets medievals (dels quals, vint eren d’infants o joves). Totes les tombes són de l’edat mitjana i s’estenen entre els segles XI i XIII.
La codirectora de l’excavació, Neus Coromina, subratlla que precisament aquesta campanya els ha permès cobrir “un buit cronològic” perquè fins ara no s’havien trobat enterraments d’aquest període. O bé les tombes eren més antigues, o bé ja posteriors al segle XIV. “Hem obert un espai de temps que ens faltava, i quan fem l’estudi dels esquelets això ens permetrà comprovar com va evolucionar la població”, subratlla.
Però sota les tombes, un cop esgotats els nivells del cementiri, en aquest sector hi han aparegut unes restes singulars. Són les estructures d’entre set i vuit cases, d’una sola habitació, que formaven part d’un poblat visigot. Eren construccions senzilles, amb una base de sòcols -sobretot, pissarra- al damunt de la qual s’hi aixecaven parets d’argila. “De fet, hem anat trobant les restes d’aquesta tova, tota desfeta i desgranada”, concreta l’arqueòleg Jordi Vivo, que també codirigeix les excavacions.
Aquestes cases formaven un petit llogaret que, per cronologia, coincideix amb el moment en què els Sants Metges també van acollir una fortificació. Situada a l’altra vessant de muntanya, aquesta fortalesa -el Castellum Fractum- es va aixecar entre finals del segle IV i principis del V dC i va perdurar durant l’època visigoda.
Jordi Vivo explica que el poblat que han descobert ara probablement acollia “les famílies dels soldats que hi havia apostats al castell o bé el personal de servei” de la fortificació. A més de les cases, els arqueòlegs de la UdG també han descobert que aquest poblat visigot tindria una petita capella -de la qual se’n conserva només el paviment de morter- que donaria servei religiós a la comunitat.
