Societat

La monarquia

Lluís Simon

‘Tornen’ els Borbons

No va ser com l’11 de setembre del 1714, però Felip VI, com havia fet en aquella ocasió Felip V –tot queda a casa–, va sumar diumenge passat una victòria no gens menor en territori enemic. Finalment, des que el 3 d’octubre del 2017 va iniciar la campanya de l’“A por ellos”, el seu exèrcit de monàrquics ha recuperat Catalunya per a la seva causa. Mentre els republicans i independentistes es quedaven a casa o anaven a la platja, la mobilització dels seus batallons li va permetre contemplar des de Palau una victòria indiscutible. Al costat de les legions de Vox, cada vegada més nodrides de joves neofeixistes, i del PP, amb un candidat, Alejandro Fernández, que realment es pensa que Espanya encara manté tot el seu imperi d’ultramar, va arribar la cavalleria socialista.

Aquí rau el poder del règim borbònic i de Felip VI: el PSOE i els seus servidors. Salvador Illa, des del dia que sigui president, posarà una safata que anirà de la plaça de Sant Jaume fins a la Zarzuela perquè el monarca pugui visitar sempre que li plagui el seu antic territori sollevat i observar com entre els uns i els altres l’han convertit en una autonomia més. Ja no podran ni tan sols votar mocions simbòliques contra la seva figura al Parlament. Fins i tot els pobres diputats dels Comuns –quatre gats, literalment– s’atreviran a recordar que en el seu temps van ser republicans, si realment aspiren a menjar les quatre engrunes que Illa els deixarà per acceptar-los al govern.

Els socialistes són un partit d’ordre sobretot des del referèndum de l’OTAN. Rubalcaba ho va rematar deixant lligada i ben lligada al Congrés l’arribada al poder de Felip VI després de l’abdicació de Joan Carles I, que va ser el rei que va enredar Felipe González insinuant-li que allò que deien els estatuts del PSOE de definir-se com a “partit republicà” no tenia cap transcendència des del moment que tot Espanya, comunistes inclosos, va passar a ser joancarlista.

El trident monàrquic, que sosté la indissolubilitat d’Espanya i la sacralitat constitucional, permetrà que Felip i la seva família continuïn fent de les seves a Catalunya a costa dels nostres impostos. Haurem de sofrir els falsos somriures del rei espanyol cada vegada que inauguri alguna cosa. Ara, a més, ho podrà fer amb el futur president de la Generalitat besant-li les mans, els peus i tot el que calgui. Un retorn al passat amb totes les de la llei. Jordi Pujol i Joan Carles I també eren els millors amics i encara ho deuen ser, perquè al primer no s’atreveixen a portar-lo a judici per tot el que sap del segon.

Valors ‘republicans’

Un dels errors d’ERC, ara que el partit discuteix el seu futur i que manté la R de Republicana, en aquests darrers anys probablement ha estat alçar una gran bandera sobre els seus pretesos “valors republicans” inspirats en els de la Revolució francesa i afegint-n’hi de nous, com el feminisme, i oblidant-se d’altres. A Espanya, a diferència de França, que ja van fer la seva revolució, encara governen els borbons i cal combatre’ls de forma més directa, per exemple, amb una repressió inversa –com la que ens fan ells–encara que sigui simbòlica des de la presidència de la Generalitat. Certament Pere Aragonès ha evitat tots els actes oficials amb Felip VI però ha estat una cohabitació que des de fora s’ha vist amb resignació com una altra derrota, ja afegida a totes les que vindrien després del 2017.

“Mori el borbó!”

Hi va haver un temps en què Joan Tardà tal volta no era un maulet però ho semblava. Es fa difícil creure-ho veient la seva evolució ideològica però en benefici de la seva llarga trajectòria cal recordar l’embolica que fa fort que va crear quan va deixar anar la proclama “mori el Borbó!” després d’un acte de les joventuts d’Esquerra. Hi va haver ovació general. Era el 2009 i fins i tot la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hi va intervenir. Va arxivar al cas perquè després de les conseqüències investigacions –deu n’hi do quina manera de perdre el temps– en adonar-se que la intenció de Tardà, diputat a Madrid en aquells anys, no era la de “perpetrar un magnicidi” contra Joan Carles I.

No hi és benvingut

Al País Basc, on són gairebé independents de facto, es permeten el luxe d’engegar a parir el monarca espanyol cada vegada que s’hi acosta. L’última benvinguda que li ha fet l’esquerra abertzale va tenir lloc dimarts a Hernani en motiu d’una visita presumptament cultural del monarca. Una pancarta d’“Euskal errepulika” esperava el rei espanyol. La seva imatge a l’inrevés al costat dels seus predecessors en el càrrec, Joan Carles I i Francisco Franco.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Girona

Retransmissió radiofònica de la nova Orquestra Filharmonia

Girona
infraestructures

L’R3, R4, R7 i R12 afectades pel robatori de coure reuperen la normalitat

barcelona
MEDI AMBIENT

El govern aposta pel reagrupament de ramats per evitar atacs de l’os bru

Boldís
SERVEIS

Més freqüència de pas en el bus del Parc Nacional d’Aigüestortes

Pobla de Segur
societat

Mor Mari Valldeperas, històrica del voluntariat a Sabadell

societat

900 joves atesos en set mesos al servei d’acompanyament emocional del govern

barcelona
Girona

El PSC, indignat per la pèrdua de línies a La Baldufa

Girona
MEDI AMBIENT

El pàrquing regulat per accedir al pantà de Sau es reactivarà el dia 22

Sau
Medi Ambient

El pantà de Sau s’omple de curiosos per tornar a veure l’església envoltada d’aigua

barcelona