Temps de Flors multitudinari i adaptat al canvi climàtic

Girona va tancar ahir al vespre el gran jardí en què s’havia convertit des del cap de setmana passat. Cap a les set de la tarda, es van començar a desmuntar les creacions florals que s’havien pogut veure durant tots aquests dies. Ja és tot un clàssic l’allau de visitants registrada –les xifres no es fan públiques fins avui dilluns–, en alguns moments fins i tot multitudinària, tot i els quatre circuits –un per a persones amb mobilitat reduïda– habilitats amb punts d’accés i sortida a l’àrea compresa entre Galligans i la plaça de Catalunya, on hi havia la majoria de les creacions exposades, 93 d’un total de 109. Avançant-se a la pregunta que segurament es van fer molts d’aquests visitants, l’Ajuntament de Girona informava que les flors i les plantes vives es replantaran als espais verds de la ciutat. De fet, avançant-se a un clàssic, feia una crida als últims visitants a no endur-se cap planta, precisament per donar-los el bon ús abans citat.

Ha estat una edició del Temps de Flors adaptada al canvi climàtic i a la situació de sequera que viu el país, tot i que la pluja ha fet acte de presència diversos dies de la mostra floral. De fet, un gros rellevant dels muntatges dels espais més emblemàtics eren de flor seca, o bé barrejaven aquest tipus de flors amb les naturals. N’era un bon exemple el muntatge de temàtica musical del claustre de la catedral, on predominaven els lliris vermellosos al passadís que conduïa a fora dels absis, així com el muntatge de les escales de la catedral, també d’ambientació musical, i l’homenatge als castellers de la plaça del Vi, els treballs de les escoles del carrer Nou i les pomeres de les escales del seminari.

Una edició, doncs, per contribuir a conscienciar sobre el canvi climàtic. S’ha fet, no obstant això, des d’un vessant positiu. Ho predicava el muntatge del vestíbul de l’Ajuntament, una vegetació que s’obria pas entre un terra de rajols. A més, ha estat un Temps de Flors de plantes i flors que necessiten poca aigua, d’espècies autòctones –el muntatge de Sant Martí del seminari n’era un bon exemple–, de flors seques i preservades i, a més, amb mètodes de reg més respectuosos com ara l’ús d’aigua de pluja per regar i d’esponges florals per mantenir la humitat de les flors.

Un Temps de Flors que s’avança així al canvi climàtic.