Societat

Antoni Llabrés

President de l'Obra Cultural Balear

“La principal amenaça per al català a les Balears ve dels poders públics”

“El govern del Partit Popular de Marga Prohens s’està dedicant a aplicar les polítiques lingüístiques de Vox”

“La manifestació del 5 de maig entrarà dins de les mobilitzacions històriques a favor del català al nostre país”

L’estat de salut de la llengua catalana a les Illes Balears és precari

El jurista i professor universitari de dret penal Antoni Llabrés és des del 21 de febrer el president de l’Obra Cultural Balear. El 5 de maig passat l’entitat va aplegar a Palma 40.000 persones en defensa del català, en una multitudinària i històrica mobilització contra les polítiques lingüístiques que el govern balear de Marga Prohens (PP) està aplicant arran del pacte de governabilitat amb Vox.

Quin és l’estat de salut del català a les Illes Balears?
És precari, amb una situació sociolingüística de màxima fragilitat per una allau migratòria i incessant que hem experimentat en les darreres dècades i que situa el percentatge de població nascuda a les Illes Balears en el 54%. Nascuts a les Balears però part d’ells procedents de fills o nets de la immigració i amb unes dificultats d’integració notables perquè des dels poders públics no s’han posat els instruments adients perquè es pugui produir aquesta integració de nouvinguts. L’última enquesta de dades d’ús, del 2014, situava en un 37% les persones que fan un ús habitual del català. Si a això hi afegeixes que els poders públics en lloc de complir amb el seu mandat estatutari de promocionar i impulsar la llengua hi juguen a la contra i posen pals a les rodes, la combinació és perillosíssima per a la salut de l’idioma.
Què ha provocat el govern del PP, amb la presidenta Marga Prohens, i el pacte amb Vox?
En aquests 41 anys de règim autonòmic, des de l’aprovació de l’Estatut el 1983, s’han produït avenços en el català, especialment a l’administració, a l’ensenyament i als mitjans de comunicació públics, on havia assolit certes cotes de normalitat. Hi havia un consens de mínims, excepte en la legislatura del 2011-2015 del govern Bauzá, que va acabar amb la marea verda que va fer perdre al PP les eleccions. Ara ha aparegut en escena una força d’extrema dreta, que en aquests moments té capacitat per condicionar el govern. La Marga Prohens ha agafat els seus vots per poder ser investida presidenta del govern amb uns acords de governabilitat que situen la llengua catalana com la gran damnificada de la legislatura. El PP ha optat per utilitzar-la com a moneda de canvi en els seus pactes amb aquesta minoria fanàtica. I com que aquest partit, que és Vox, té gairebé com a únic problema polític i de manera obsessiva la persecució del català, ha provocat uns primers mesos de legislatura convulsos perquè s’han aprovat mesures regressives per a l’idioma.
El català està amenaçat?
El problema és que en aquests moments la principal amenaça per al català a les Illes Balears prové dels poders públics. Els poders públics tenen l’obligació de promocionar-lo. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ho diu ben clarament en l’article 4.3, que els poders públics han de posar condicions i mesures necessàries per poder caminar cap a una plena igualtat de les dues llengües oficials. Per tant, han de normalitzar el català, l’han d’impulsar, l’han d’afavorir perquè en aquest moment és la llengua minoritzada entre les dues oficials i la que es troba en pitjor situació en molts àmbits. Els poders públics tenen ara en el seu punt de mira àmbits en què el català més o menys havia consolidat uns usos habituals, que són administració, escola i mitjans de comunicació públics. Justament són aquests tres àmbits, sobretot administració i escola, on s’han aprovat les primeres mesures de regressió.
Quines són aquestes polítiques de regressió contra el català?
La primera gran mesura que van prendre va ser eliminar el requisit de coneixement del català per poder accedir a la sanitat pública. Va ser una mesura per raons estrictament ideològiques. Davant d’això hi va haver reacció. L’OCB va promoure un recurs d’inconstitucionalitat i vam impulsar un col·lectiu que es diu Sanitaris per la Llengua, que aglutina 700 professionals.
I en l’àmbit educatiu?
S’intenta dinamitar el model lingüístic educatiu vigent des de fa més de 25 anys, que va arrencar a finals dels 90 i va ser impulsat per un govern del PP. Per tant, un model que havia aconseguit el consens de totes les forces polítiques i la comunitat educativa. Un model que atorga al català un paper preponderant a l’escola des del convenciment que és l’única possibilitat que els alumnes finalitzin el període d’escolarització obligatòria amb un domini ple i equivalent dels dos idiomes. El govern de Prohens, per imposició de Vox, vol acabar amb aquest model. Vol reduir la presència del català i introduir el castellà a través d’un pla denominat de “lliure elecció de llengua” i que la comunitat educativa i l’OCB denominem pla de segregació lingüística perquè és un pla que posa les bases per a una separació dels alumnes per raó de llengua.
I un tercer àmbit...
El tercer gran espai, que n’hi ha més, on s’ha detectat regressió és en els usos lingüístics institucionals i administratius, on el català s’havia convertit en la llengua d’ús normal intern i de comunicació amb els ciutadans. Ara comença a trencar-se en institucions com el Parlament o en ajuntaments, com a Calvià, que ha aprovat un reglament d’ordenament lingüístic que substitueix l’aprovat per totes les forces polítiques als 80. Ens encaminem cap a una major bilingüització i utilització del castellà per part de les administracions governades pel PP i Vox.
Això ha revifat la mobilització.
Hi va haver una mobilització històrica amb 40.000 persones que van sortir al carrer a Palma a favor de la llengua catalana el 5 de maig. Entrarà dins de les mobilitzacions històriques a favor del català al nostre país.
I què reivindiqueu?
El retorn, del PP especialment, al consens estatutari en matèria lingüística i el compliment de la seva obligació estatutària de promocionar i impulsar el català. També demanem a totes les forces polítiques democràtiques que facin pinya i plantin cara a aquesta minoria fanàtica que persegueix l’aniquilació de la llengua. El PP es troba en una situació incòmoda perquè una part dels seus votants no veuen amb bons ulls el pacte amb Vox. El 5 de maig també hi havia votants del PP, que estimen la llengua. El govern de Prohens s’està dedicant a aplicar les polítiques lingüístiques de Vox.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Pas endavant de l’art tèxtil de Qstura amb el trasllat a la Gassol-Monar

salt

Carles Sala i Metges pel Català reben els 38ns Premis de l’ADAC

GIRONA
SALUT

Principi d’entesa perquè l’Hospital de Mataró no tanqui pediatria a l’estiu

Mataró
SOCIETAT

En custodia un serval que va atacar un gos i un gat d’una casa de Canet

Canet de Mar
estats units

Bisbes catòlics demanen perdó per crear “traumes” a indígenes

barcelona
MEDI AMBIENT

Campanya de les ZBE a les poblacions de més de 20.000 habitants

Barcelona
SOCIETAT

El 2023 es va tancar amb 25 morts a les platges i 11 més a les piscines

Barcelona
URBANISME

El govern compra dos solars a Parets per construir 116 pisos assequibles

Parets del Vallès

Ports crea un punt d’evacuació per a emergències al port de l’Estartit

TORROELLA DE MONTGRÍ