La monarquia
Lluís Simon
Paperot a Mauthausen
Felip VI, fill de Joan Carles I i net bastard de Francisco Franco, va tenir la barra d’acostar-se a l’antic camp de concentració nazi de Mauthausen per participar en la commemoració dels 80 anys de l’alliberament d’aquest camp de concentració, on van acabar molts exiliats catalans i de la resta d’Espanya després de la Guerra Civil.
La visita del Borbó va obviar alguns fets no només rellevants sinó transcendentals per a la història del nostre país. La majoria de presos que hi van acabar eren exiliats republicans que en arribar a França van formar part de brigades internacionals per lluitar contra el mateix feixisme que els havia expulsat del territori espanyol. El rei espanyol va oferir, com si res, la bandera rojigualda al monument que homenatja els exiliats republicans, un dels principals símbols contra el qual havien lluitat els que van morir dins d’aquelles parets.
La presència dels reis al camp de concentració, tot i que ell forma part dels vencedors que van enviar a la mort la major part d’aquella gent, s’ha venut en els mitjans espanyols amb una de les paraules de moda d’aquests últims temps: la reconciliació. Aquest presumpte retrobament és un dels grans enganys de la monarquia espanyola. Molts dirigents nazis van passar pels judicis de Nuremberg mentre a Espanya el franquisme feia neteja de qualsevol oposició política i instaurava la seva pròpia versió del decret de Nova Planta a Catalunya.
Franco, amb l’aquiescència de Hitler, va declarar apàtrides tots els republicans espanyols que van anar a parar als camps de concentració nazis. Felip VI es va voler fer algunes fotografies amb familiars de les víctimes, però no va fer cap menció a l’antic dictador ni va demanar perdó pels seus crims de lesa humanitat.
Els mitjans espanyols, és clar, van fer seguidisme de la visita del monarca. Alguns, els més banals, es van fixar en el vestit de la reina i altres van destacar la suposada humanitat del monarca en la visita d’un indret terrorífic. Però Espanya s’hauria d’avergonyir i no ho ha fet mai. Els americans van haver de creuar tot l’Atlàntic per alliberar aquell camp al costat de soldats anglesos i francesos. I van ser els soviètics, l’arxienemic comunista de Franco, els que van alliberar els jueus d’Auschwitz.
Espanya va estar, com ha passat històricament, al costat dels malvats i el mínim que podria fer el seu rei és demanar perdó. Espòiler: no ho farà mai.
Un retorn impossible
Els catalans i espanyols que van morir als camps d’extermini de la Segona Guerra Mundial van tenir poques possibilitats als anys quaranta de tornar a Espanya. El règim els va catalogar com a enemics polítics i també haurien estat condemnats. L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica va demanar, en aquest sentit, que fos algun representat escollit democràticament el que participés en els actes d’homenatge, ja que la presència del Borbó a Mauthausen era pràcticament una provocació. Hi van onejar, és clar, moltes banderes republicanes. Felip VI ni es va immutar. Per molt que els seus adversaris es facin veure, el seu càrrec no corre perill. Ho diu la Constitució.
Revilla, 1 - Joan Carles, 0
L’emèrit no es va presentar a l’acte de conciliació amb l’antic president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, que l’acusa de corrupció econòmica. Sembla que el polític, un populista de manual, no pensa fer-se enrere. Manté que Joan Carles no ha declarat de forma correcta el seu patrimoni econòmic, sobretot des que va abdicar, i aspira que el seu cas acabi als tribunals. De la seva primera declaració, el que va transcendir, a banda de comunicar la seva intenció de no demanar perdó, és que un judici mediàtic ja li va bé. “Espero que es presenti quan hi arribem”, va deixar anar. És com un combat de boxa en què un dels aspirants ja està escalfant el futur duel. Crispetes.
Prepareu la cartera
La revista més propera a la casa reial, Hola, és la que ja ens ha advertit que la carrera universitària d’una de les filles de tots els espanyols, la infanta Sofia, ens costarà un ull de la cara. Després d’estudiar en un dels instituts més selectes i exclusius a Europa, ara a la noia li fa gràcia el sistema universitari dels EUA, probablement el més car del món. Amb l’excusa, diu la revista, que en qualsevol centre universitari espanyol no podria passar desapercebuda, doncs li pagarem l’estada i els estudis, com ja ho vam fer amb el seu pare, que va viure a cos de rei quan ja era l’hereu al tron.
