SOCIETAT
Barcelona arriba als 1,73 milions d’habitants, rècord dels últims 40 anys
Barcelona ha superat els 1,73 milions d’habitants l’any 2025, segons la lectura del padró municipal a 1 de gener, amb un augment de prop de 30.000 persones el darrer any que porta la ciutat fins al volum de població més gran des del 1985, ara fa 40 anys. El creixement és general, no hi ha cap districte que hagi perdut població respecte a un any enrere, i està novament vinculat al moviment migratori, que suma 46.000 persones més, mentre el creixement natural de la població, tot i que negatiu de nou, s’estabilitza. La població nascuda a la ciutat ja representa només el 45% del total dels barcelonins i els menors de 16 anys reculen lleument per sota del 12% de la població. També s’ha registrat un nou màxim de 1.104 persones centenàries.
La capital catalana encadena tres anys consecutius de creixement de la seva població impulsada per la immigració, segons es desprèn de la lectura del padró. Amb tot, el creixement del darrer any és d’un 1,7%, un ritme menor que el registrat entre 2023 i 2024, del 2,6%. On més ha crescut la població és als barris de la Clota i la Marina del Prat Vermell, on la creació d’habitatges de nova planta ha atret nous habitants, segons detalla la cap del departament d’Estadística i Difusió de l’Ajuntament, María Jesús Calvo Nuño.
Els menors de 16 anys perden pes relatiu
Tot i que l’edat mitjana de la ciutat es manté entorn dels 44 anys, hi ha importants diferències en l’edat mitjana en funció del lloc de naixement. Els habitants amb una edat mitjana més elevada són els nascuts a la resta de l’Estat d’una manera clara, amb 65,9 anys, efecte de la davallada de nouvinguts a la ciutat d’aquesta procedència. Els nascuts a la ciutat tenen una edat mitjana de 41,6 anys, mentre els que ho han fet a la resta de la UE i també a la resta del món, se situen poc per sobre dels 39 anys.
Per grups d’edat, el pes de la població infantil (menors de 16 anys) cau per sota del 12% dels habitants per primera vegada des que n’hi ha registres, tot i que el petit repunt de la natalitat en els anys anteriors al 2010 n’ha contingut el descens relatiu. També en els darrers anys, s’estabilitza el pes relatiu del col·lectiu de persones grans, en un context d’arribada de fluxos migratoris de joves i adults que ha contribuït a eixamplar la part central de la piràmide d’edats.
Dels 1.732.066 ciutadans empadronats a la ciutat viuen en 681.087 domicilis, amb una mitjana de 2,48 persones per habitatge. Segons Calvo, La mitjana ha pujat una mica respecte a l’any passat “probablement perquè els habitatges són ocupats per més gent que no necessàriament és família. “Són empadronaments que constitueixen ‘diferents llars dins d’un mateix habitatge’”, tal com els ha descrit la responsable municipal d’estadístiques.
Les persones registrades en domicilis unipersonals són 215.153, un 31,6% del total. Si aquestes persones que viuen soles les situem en relació amb el conjunt de la població major d’edat de Barcelona, el percentatge és del 12,4%. Ambdós percentatges han variat poc durant els darrers anys.
