Les realitats de la meca del ciclisme
L’obertura d’una macrobotiga en una vella sala de festes, l’Odèon, confirma Girona com a pol europeu per a cicloturistes
L’Ajuntament regula els fluxos de visitants al Barri Vell i hi limita els apartaments, però creix el debat de si la inèrcia té aturador
-
Les bicicletes i el cicloturisme tenen ara un espai privilegiat a l’Odèon (a la imatge, el dia 5). QUIM PUIG. -
Una modificació urbanística podria desplaçar l’actual parc Jordi Vilamitjana (a la imatge, divendres passat), que seria espai per a pisos. QUIM PUIG. -
El preu del lloguer a Girona creix i l'oferta baixa des del 2021 EL PUNT AVUI.
“Quan vam entrar aquí, ens van dir que allà tocava l’orquestra i que hi havia l’escenari. Ens van explicar la història i vam dir: «Ostres, que xulo que seria poder tenir un negoci com el que tenim nosaltres en un espai que semblés un teatre!»” Qui parla és en Javi Campllonch, un enginyer informàtic nascut a Cadis, amb avantpassats catalans, i que va tenir la idea de negoci mentre treballava a Londres.
Campllonch és un dels tres socis de la botiga de bicicletes Velodrom Odeon de Girona, que és a les escales de Sant Martí, a la pujada de Sant Domènec. Va obrir el 28 d’abril (el dia de l’apagada elèctrica). És l’extensió del negoci iniciat a Barcelona i amb “dues petites franquícies” a Polònia i a l’Equador.
“Al cor del Barri Vell hi ha la millor botiga de bicis del món”, diuen en el web. És una macrobotiga, de planta baixa i dos pisos, un temple. “Crec que la idea que vam tenir l’hem aconseguit. Que la gent vingui, miri i digui: «Les bicis estan bé, però podem venir aquí a fer el cafè, a veure la pintura [un gran mural].»”
El Teatre Odèon va ser el primer teatre de la ciutat el 1857, quan van començar les tasques de rehabilitació del Teatre Municipal. Durant el segle XIX i el segle XX va ser escenari de balls de carnestoltes, de sarsueles, de mítings electorals i seu d’entitats com ara l’Associació Obrera l’Amistat, que s’hi va traslladar el febrer del 1916.
Anys enrere aquest antic taller de fusteria i de crom va estar a punt de convertir-se en un restaurant König, però l’operació no va fructificar. Ara Campllonch i dos socis gironins han arribat a un acord de lloguer amb el propietari del local, Miquel Casals, per 25 anys. Hi han invertit dos milions d’euros. L’Odèon s’afegeix a botigues de lloguer i reparació de bicicletes, a cafeteries i restaurants destinats als amants de les dues rodes. “És un lloc més especial que Mallorca. No està tan massificat”, diu Campllonch, que no veu cap destinació similar a Girona en el continent europeu.
La intenció dels socis és organitzar esdeveniments, exposicions, actes per a la mainada i col·laborar amb altres entitats. Entrar-hi i prendre un cafè amb llet és a l’abast de tothom. Però una galeta de llimona (una cookie, en diuen) val 4 euros. Des de dins, l’edifici és imponent.
El local està obert de dilluns a dimecres de les 10.30 h a les 13.30 h i de les 15.30 h a les 20 h i dijous, divendres i dissabte de les 10.30 h a les 20 h. Hi ha una cafeteria de La Maglia, de Platja d’Aro, i s’hi venen màquines de cafè Marzocco. Els diumenges tanquen.L’obertura de l’Odèon com a botiga de bicicletes, al costat d’un clàssic de la ciutat, el restaurant Le Bistrot, confirma Girona com a destinació internacional per als cicloturistes. Molt a prop hi ha una pintada en una paret de la plaça de l’Oli, en anglès, que ja ha estat esborrada. “Pedaleu, però no gentrifiqueu.”
Al migdia de fa vuit dies, pregunto a Campllonch en el pis de dalt del vell Odèon: “Vostès han acabat de contribuir a la gentrificació, que el Barri Vell sigui un aparador o un parc temàtic?” “Nosaltres tenim una petita part de culpa de la gentrificació del Barri Vell, igual que el turista que no és ciclista, igual que els pisos turístics, igual que els restaurants nous, igual que els que compren a Amazon o igual que el va a un Airbnb a Londres.”
Campllonch veu molt lluny Girona de Venècia. “Allò d’allà no es pot permetre sota cap concepte.” Ell mateix treu el terme dels expats (persones estrangeres que viuen fora del seu país d’origen). “Això em grinyola moltes vegades perquè jo soc de Cadis, vaig venir a Barcelona i m’hi he integrat, tinc cinc fills catalans. Agraeixo que Catalunya ens hagi acollit, igual que pots acollir algú d’Alemanya, que s’integra a la ciutat, un estatunidenc, un marroquí o algú del Japó.”
Des de San Francisco
Veïna del barri de Montilivi, l’estatunidenca Jodie Van Horn és una de les persones que s’han integrat a Girona. Treballa per a una fundació filantròpica que busca diners per combatre el canvi climàtic arreu del món, l’European Climate Foundation (ECF). La Fundació Europea pel Clima té seus en més d’una ciutat europea. Ara ha estat uns dies a Brussel·les per feina. És de San Francisco (Califòrnia) i està casada amb un gironí.
Van Horn es va instal·lar a Girona el juliol del 2020, a l’inici de la pandèmia de la covid. Ha volgut ser part de la ciutadania –diu–, aprendre l’idioma com una mostra de “respecte” a la cultura a la qual s’integra. “No va ser fàcil. Tot estava molt parat, la gent no podia relacionar-se. No hi havia tants tallers, ni concerts o esdeveniments on trobar-se. Per mi era molt important no fer el que fa molta gent, que és entrar als fòrums d’estrangers que viuen a Girona i només conèixer i relacionar-me amb gent del meu país o amb gent que només parla anglès. Existeixen i n’hi ha diversos. És la manera fàcil de trobar amics i conèixer gent.”
Però la Jodie va decidir anar a treballar al Barri Vell. Es va instal·lar en un espai de cotreball (coworking) cooperatiu, el Cooking Girona, que és en un petit carrer, el Joaquim Pla i Cargol, perpendicular al carrer Ciutadans, entre la plaça del Vi i l’Odèon, molt a prop de l’edifici de l’Arxiu Històric de Girona, a la plaça de Sant Josep. Recentment, ha estat nomenada presidenta del consell rector del Cooking, que funciona com a cooperativa. Ho veu com un pas més cap a la seva gironització.
Malgrat l’esforç d’integrar-se, Van Horn explica que té la sensació que no és ni d’aquí ni d’allà. “Vivint fora ja no m’identifico com una americana i quan vaig allà es estrany perquè ja tinc un vincle amb Girona, amb Espanya.” Explica que no té plans de tornar als Estats Units. Troba a faltar la família, certs llocs d’allà, com els boscos de sequoia de Califòrnia, però sent que és a Catalunya.
La Jodie ha experimentat el creixement dels negocis vinculats a la bicicleta. Recorda que el primer cop que va venir a la ciutat, el 2000, va ser perquè estudiava i vivia a Barcelona. Girona era llavors una ciutat “universitària”. I quan hi va tornar, el 2013, es va adonar que tenia una connexió amb la ciutat. I hi va tornar cada any fins que no se n’ha mogut, el 2020.
Des que hi resideix, la comunitat ciclista –exposa– no para de créixer. Abans havia de donar detalls d’on és Girona quan era a Califòrnia, ara ja no. “Ara visc a Girona, els dic, i ells assenteixen amb el cap. «Ah, ciclisme!» He vist un canvi real en el coneixement de Girona fora d’Espanya pels ciclistes.” El corredor professional Lance Armstrong, de Texas (Estats Units), es va instal·lar uns mesos al carrer de la Força, al Barri Vell, a partir del 2001.
El turisme té un “pes molt rellevant” en l’economia de la ciutat, admet el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega. Considera que no cal tenir por de debatre els pros i contres i que cal ser “valent i regular-ho”, igual que els pisos de lloguer turístic, diu. El president de la Cambra valora l’impacte del turisme de congressos i de les activitats culturals, que en el Barri Vell té el centre cultural i gastronòmic El Foment com a nou exponent. Fàbrega destaca el pes de la marca de Girona. “La marca de Girona com a demarcació de Girona, pel futbol, per la gastronomia, pels congressos, pel ciclisme i per la Costa Brava, tot sumat, ha fet un salt mundial.”
Una transformació que fa mal
Una parella de residents al Barri Vell des de fa més de trenta anys, l’Ana Julià i en Jordi Roset, han accedit a explicar la seva experiència personal i la transformació del veïnat que els dol, amb l’acumulació de pisos turístics i d’establiments comercials i de restauració vinculats al ciclisme. Seria l’altra cara de la moneda. Admeten que fa “tres o quatre anys” –diu l’Ana– que busquen alternatives per canviar de barri. Senten que són a la rebotiga –darrere de l’escenari de totes les mirades–, on hi ha brutícia i descurança. “Com que és la rebotiga, que diu ell [en Jordi], i com que ja hi ha La Sopa, pensen que això no ha de tenir dignitat.”
La Sopa és el centre d’acolliment i serveis socials de les persones sense llar. És molt a prop del temple dels cicloturistes, el Velodrom Odeon. Està desbordat i sovint les persones que hi han fet nit o se n’han d’anar necessiten ser ateses fora de les instal·lacions del centre. Els donen un cop de mà els mateixos veïns, expliquen l’Ana i en Jordi. De vegades, la convivència es complica. “S’ha convertit en una cosa massa normal que hagi de venir la Policia [Municipal]”, exposa l’Ana. Per Julià, un camí a explorar seria que estudiants de treball social i d’educació social de la Universitat de Girona (UdG), del campus del Barri Vell, poguessin complementar l’atenció del centre d’acolliment.
A tot això s’hi afegeix –expliquen– la degradació del carrer del Mirador de les Dones, una placeta on és molt difícil anar a passejar i descansar, i el mal estat de l’edifici de l’antic col·legi dels Maristes. “Per què no ens agrada el Barri Vell? Perquè està caient en mans de fons privats i és un negoci que no repercuteix en els gironins. És un negoci propi, per a ells, ja sigui perquè hi ha inversions immobiliàries molt fortes i fan els números per tornar a vendre o fer-hi apartaments turístics, ja sigui perquè porten un circuit de negocis totalment tancat. No es barregen amb la gent [...].” Per totes aquestes raons, a en Jordi i l’Ana els dol l’estat de la part més alta del Barri Vell i recorden amb nostàlgia quan l’Ajuntament el va rehabilitar a fons i convidava a anar-hi a viure.
Des del juny del 2023, l’Ajuntament ha limitat els habitatges d’ús turístic (HUT) al 4% a tot Girona i a un màxim del 15% al Barri Vell i al Mercadal. A més, regula el flux de visitants i els grups de turistes amb guia no poden superar les 25 persones. Els busos que facin parada a la ciutat pagaran una taxa turística de 4,95 euros a l’hora i un màxim de 30 euros al dia. Pel que fa als HUT, l’Associació d’Hostaleria de Girona veu amb preocupació l’aplicació d’un decret llei aprovat per la Generalitat el 2023 i que posaria fi a moltes llicències d’apartaments l’any 2028, informa la vicepresidenta de l’entitat, Esther Soler.
En canvi, l’Associació d’Hostaleria celebra l’obertura del Velodrom Odeon. Soler considera que reforça el posicionament de la ciutat com a destinació turística vinculada al ciclisme. I afegeix que al març ja solen rebre aficionats a les dues rodes, “cosa que abans costava i que s’allarga fins al novembre”.
Soler, directora de l’Hotel Ciutat de Girona, considera que l’aficionat al ciclisme s’allotja més nits que la resta de visitants (1,2 o 1,3 nits de mitjana) i “té possibilitat d’interactuar molt més amb la ciutat. […] Aporta més a la ciutat, econòmicament. Aquest tipus de turista després menja, va a restaurants, compra... Considerem que és aquell turisme que s’està més a la ciutat i gasta més.” Girona té des del 2015 el segell de Destinació de Turisme Esportiu per iniciativa de l’Ajuntament, recorda Soler.
Girona és, doncs, una ciutat universitària, una destinació cicloturista de primer ordre i un lloc on és molt difícil llogar un pis. Moltes entitats lluiten per fer-ho possible, com ara el Sindicat d’Habitatge de Girona, la secció local del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya.
La portaveu del Sindicat d’Habitatge, Fàtima Ataar, considera que el problema de fons és que l’habitatge “s’ha mercantilitzat”, cosa que provoca –diu– que el preu del lloguer pugi constantment, no es pugui accedir a un lloc per viure, sovint hi hagi ocupacions i el propietari abusi del llogater.
Amb una renda mitjana de 766,84 euros (2024), el preu del lloguer a Girona no ha parat de créixer, si es tenen en compte el nombre de fiances registrades a l’Institut Català del Sòl. Si el 2005 la fiança estava a 469,22 euros, des de llavors no ha parat de créixer: 466,02 euros (2014), 597,75 euros (2018) i 624,05 euros (2021). En l’última dècada el lloguer s’ha encarit un 64,6% si es tenen en compte les xifres del 2014 i del 2024. “La situació és dramàtica”, admet el president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona, Joan Company.
Company recorda que la població de Girona ha anat en augment –ja té més de 109.000 habitants– i que, en canvi, l’oferta ha anat a la baixa. Les limitacions als propietaris, incloent-hi el fet que la ciutat sigui una de les zones considerades de tensió, ho explica. Altres pisos s’han posat a la venda.
Per Company, l’aposta del govern d’ampliar el parc públic només donarà resultats “d’aquí a dos anys”, exposa. És partidari de la col·laboració amb el sector privat i donar “incentius per reformar pisos i incentius fiscals” per posar-los a lloguer. També és partidari que la Generalitat destini diners a l’habitatge, com fa als hospitals i les escoles concertats. “L’habitatge és una primera necessitat.”
Amb la Missió habitatge, l’Ajuntament aspira que hi hagi 770 pisos assequibles fins al 2029 gràcies a acords amb entitats i amb altres administracions com ara la Generalitat. Dues de les promocions en marxa són Els Plataners I i els Plataners II, a Domeny. L’alcalde, Lluc Salellas (Guanyem), ha defensat des del 2023 que cal augmentar el parc d’habitatge.
Salellas ha ajudat a fer més conegut què són la mort i el dol perinatal. El 16 d’abril passat va exposar que el seu fill Ovidi havia nascut mort abans de les 40 setmanes de gestació. “El cas d’en Lluc i l’Andrea ha ajudat a fer visible la situació per poder trencar-ne l’estigma, el tabú. A més, a les persones que ho han viscut també els ajuda a sentir-se representats”, explica la psicòloga perinatal, Maria Sàbat, que és membre de l’associació A Contracor, associació de dol per la interrupció de l’embaràs.
La brutícia dels carrers
D’altra banda, la brutícia de la ciutat és un dels maldecaps dels residents. El 14,4% de les queixes admeses per la defensora de la ciutadania de Girona, Marta Alsina, l’any passat (42 de 290) tenen a veure amb la brutícia als carrers, la dificultat de garantir un bon servei als comerços i el turisme de deixalleria, segons consta en la memòria de les activitats del 2024.
L’equip de govern prepara canvis en el contracte com ara l’augment de la recollida de segons quines fraccions, com ara el vidre o el plàstic, i ha anunciat una sanció a la concessionària del servei, la unió temporal d’empreses (UTE) Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) Arema Girona.
Alsina inclou en la neteja el manteniment dels espais públics “el tema de les herbes, de la cura de la vegetació. Aquest és el gran tema del 2024 i el 2025 continuem en això”. De la falta de neteja també en parla el president de la Coordinadora d’Associacions de Veïns de Girona (CAV), Roger Casero, que ho veu com una “preocupació viscuda molt dia a dia perquè generem residus cada dia”. La coordinadora aplega tretze associacions de veïns. Casero valora que el diàleg i la relació amb l’Ajuntament ha millorat i que s’han pogut fer correccions.
La segona gran preocupació que recull l’Oficina de la Defensora de la Ciutadania és tot allò vinculat amb el lleure nocturn i les terrasses, i les molèsties que se’n deriven. Alsina es refereix al carrer de la Cort Reial, al Barri Vell. “Hi ha un excés d’ocupació de l’àrea pública i el que no pot ser és que ens carreguem l’accessibilitat. Des del moment que en un carrer una persona amb cadira de rodes amb un cotxet té dificultats per passar, això ja no pot ser”.A la defensora també li han arribat els laments pels bars. “Hi ha bars que tenen obert cada dia fins a quarts de 3.” Fa esment de casos de Santa Eugènia de Ter. El 9,3% de queixes admeses (27 de 290) tenen a veure amb les llicències urbanístiques. “Hi ha molta gent que s’està queixant que és impossible obtenir una llicència en el termini legal i que hi ha molts impediments. D’això ja fa molt de temps que rebo queixes, inclús de professionals que necessiten parlar amb el servei d’Urbanisme per consultar coses i avançar en encàrrecs de rehabilitació o de construcció.” Alsina proposa millorar l’atenció telefònica i les hores d’assistència dotant el serveis de més mitjans, però la seva recomanació no ha estat resolta.
Si no hi ha cap canvi, demà l’Ajuntament aprovarà, de manera provisional, un canvi del pla general. Afecta els terrenys de l’àmbit del Campus de Salut, que majoritàriament serà a Salt. El geògraf i amb màster en medi ambient per la UdG Narcís Sastre considera que el procés del canvi urbanístic ha estat “ajustat, normatiu i impecable des del punt de vista formal”. No és partidari de fer “taula rasa” dels usos actuals en referència al parc Jordi Vilamitjana, que explica que potser ja s’hauria d’haver situat on se’l vol traslladar ara, a prop de la riera Marroc. L’antic regidor entre el 2016 i el 2019 demana que el desenvolupament tingui en compte “fer ciutat” més enllà de “fer habitatge o equipaments”. Esmenta casos com el de Domeny de Baix, on s’han fet pisos d’esquena al carrer i no hi ha usos comercials, considera.
La voluntat de l’equip de govern ha topat amb l’acord PSC-Comuns al Parlament pel qual la Generalitat té diners per a l’expropiació de terrenys. Hi ha hagut discussions partidistes sobre l’acord del suplement de crèdit de la Generalitat, poc després del compromís que el futur hospital obri l’any 2031.
“Teixir ciutat”
Sastre assenyala que és bàsic “teixir ciutat” al sud de Girona amb el polígon Mas Xirgu. Parla de tornar “la ciutat compacta, complexa i cohesionada que ens distingeix”, escriu en el seu bloc. Recorda que quan es va construir la frontissa del Güell gràcies al Pla de Barris no es va pensar en com recuperar el riu “per a usos socials i humans” i “com creuar-lo” i es va tendir a “zones periurbanes i usos perifèrics”. Caldrà tenir en compte com s’integra la peça de vuit hectàrees del col·legi Bell-lloc. “I no és cap discurs en contra el col·legi, però quedarà inserit en la trama urbana com una illa allà al mig”, diu. El Bell-lloc es fusionarà amb les Alzines.