La Barcelona de la Laia
Amb les festes de Santa Eulàlia, fem una passejada pels escenaris de la llegenda
La tradició llegendària presenta santa Eulàlia com una nena cristiana que als tretze anys va declarar la seva religió i que, per aquest motiu, va morir martiritzada. Joan Amades esmenta que “era filla de Sarrià, d'una gran casa senyorial” i relata com un cop declarada la seva fe, va patir fins a tretze martiris, com tretze eren els anys que tenia. Pels volts del 12 de febrer, Barcelona la recorda amb una festa plena d'activitats i adreçada principalment als infants. No obstant això, enguany la Laia també vol seduir els que ja no són tan menuts. El circ català, el hip-hop o el breakdance són algunes propostes per als joves. I, per a tots els públics, sempre és recomanable una passejada pels escenaris de la llegenda, per la Barcelona de la Laia.
La història de la Laia barcelonina, real o inventada, és esgarrifosa. Abans de morir crucificada va patir tretze turments. Un dels més coneguts va consistir a ficar-la nua en una bóta plena de claus i vidres i llançar-la rodolant tretze cops per un pendent. El carrer s'anomena avui dia Baixada de Santa Eulàlia i hi ha una imatge de la santa en una petita capella. El barri gòtic, el cor de la Barcelona antiga, va ser l'escenari d'altres martiris: va ser empresonada en un torre (hi ha qui diu que era al carrer Arc de Santa Eulàlia, condemnat des d'aleshores a no veure la llum del sol; d'altres mantenen que la torre era al carrer de la Volta del Remei; i d'altres fins i tot, al de la Boqueria, amb Sant Ramon del Call), assotada, li tallaren els pits, li aplicaren oli bullent a les ferides, cremada a una foguera i tancada amb puces. A la plaça del Pedró va finalitzar el seu patiment.
Diu la llegenda que santa Eulàlia va ser exposada en aquesta plaça, nua i clavada en una creu en forma d'aspa (com la que porta a la mà la gegantona Laia). El cel la va cobrir amb una capa fina de neu per protegir-la de les mirades indiscretes. Just a la plaça, hi roman una estàtua de santa Eulàlia des del segle XVII.
Les relíquies es van trobar a l'església de Santa Maria de les Arenes, antecedent de Santa Maria del Mar. Durant el trasllat de les despulles fins a la catedral, la comitiva es va aturar a la plaça de l'Àngel. Era impossible avançar perquè el sepulcre es va fer molt pesat. Llavors, un àngel va davallar del cel i va assenyalar un canonge del seguici. Avergonyit, el clergue va confessar que havia robat un dit del peu de la santa. Amb el cos sencer, les relíquies van entrar fins a la seu, on avui dia descansen.
A la cripta de la catedral de Santa Eulàlia i de la Santa Creu hi ha el sepulcre amb les despulles de santa Eulàlia. Diuen que mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven. Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha sempre tretze oques, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.
A la ciutat comtal moltes dones i noies duen el nom de Laia, que és una adaptació del nom Eulàlia, que en grec significa ben parlada. A Barcelona, la tarda del dia de Santa Eulàlia, s'hi esdevé un fet ple de màgia. De sobte, totes les gegantes de la ciutat decideixen sortir a passejar. I, per un dia, totes tenen un mateix nom: Laia. La passejada de les Laies comença a les set a la plaça de Sant Josep Oriol i passa pel carrer Pi, Cucurulla, Boters, plaça Nova, carrer Bisbe, Sant Sever, baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous, carrer Ferran i arriba a la plaça de Sant Jaume cap a un quart de nou. Una bona oportunitat per recrear la llegenda.
